Perduts a Madrid. O no

Léalo en español “No tenemos, Señor, la pretensión de debilitar, ni mucho menos atacar la gloriosa unidad de la patria española; antes por el contrario, deseamos fortificarla y consolidarla; pero entendemos que para lograrlo no es buen camino ahogar y destruir la vida regional para substituirla por la del centro, sino que creemos que lo conveniente al par que justo, es dar expansión, desarrollo y vida espontánea y libre a las diversas provincias de España para que de todas partes de la península salga la gloria y la grandeza de la nación española”. Clar i en espanyol!. Aquest és el … Continua la lectura de Perduts a Madrid. O no

L’independentisme somniat

Léalo en español L’independentisme màgic torna, vaig llegir no sé on. I de seguida vaig pensar que sí, que realment estàvem entrant en una fase en què almenys una part de l’independentisme polític defensava el retorn d’un inesperat independentisme màgic: l’independentisme del peix al cove. L’independentisme moderat —com si un grup que demana la independència d’una part de l’Estat al qual pertany pugui ser considerat mai moderat per l’establishment al qual vol guanyar— difon arreu on va la idea que és un error que l’autodeterminació sigui un dels aspectes de la negociació amb l’Estat després del 28-A. Només si ets com … Continua la lectura de L’independentisme somniat

La indiferència

Léalo en español L’any 1939, la cupletista Celia Gámez formava part dels artistes i intel·lectuals identificats amb el franquisme. El seu feixisme era granític i xaró alhora. Entre els cuplets que cantava n’hi havia un amb una lletra molt contundent, molt més cínica que la patriòtica “Banderita tu eres roja, / barderita tu eres gualda…”, que també cantava l’argentina. Una de les estrofes d’aquell encès cuplet feia així: “¡No pasarán!, decían los marxistas. / ¡No pasarán!, gritaban por las calles./ ¡No pasarán!, se oía a todas horas/ ¡No pasarán! […] Este Madrid es hoy de la Falange/ siempre garboso y lleno … Continua la lectura de La indiferència

El osado golpe de mano de Puigdemont

Llegiu-lo en català Leí en uno de los últimos editoriales de La Vanguardia que es una anomalía que las formaciones independentistas acudan a las elecciones generales del 28 de abril y a las municipales y europeas del 26 de mayo con políticos presos o exiliados en sus listas. Al editorialista no le parecen una buena práctica —“que lleva camino de convertirse en algo normal en la escena política catalana”— porque, a su modo de ver, parece que “el objetivo de los de Puigdemont” es enconar todavía más la pugna entre el soberanismo y el Estado y bloquear el Congreso. “Los de Puigdemont” … Continua la lectura de El osado golpe de mano de Puigdemont

La universitat i la llibertat, mig segle després de la Caputxinada

Léalo en español Barcelona, 11 de març de 1966, 12 del migdia. El comissari Vicente Juan Creix —protagonista de les tortures a Jordi Pujol pels fets del Palau i germà petit d’Antonio Juan Creix, l’assot dels comunistes antifranquistes— dona l’ordre d’assaltar el convent dels Caputxins de Sarrià per desallotjar els estudiants i professors que fa dos dies que s’hi han tancat arran de la celebració de l’assemblea constituent del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona. Avui fa exactament 53 anys d’aquell primer intent de trencar l’hegemonia ideològica imposada pel SEU, el sindicat estudiantil franquista, fundat per José Antonio el 21 … Continua la lectura de La universitat i la llibertat, mig segle després de la Caputxinada

El tsunami electoral

Léalo en español Tothom sap que les enquestes electorals dels últims anys no n’han encertat ni una. Però un dia l’encertaran finalment. Si hem de fer cas a les enquestes, en el proper cicle electoral, que arrencarà amb la campanya per a les generals del 28-A, ERC assolirà, per fi, el somni de superar les restes del naufragi de CiU. Segons diuen, el partit de Junqueras està en una fase expansiva que, per altra banda, no concorda gaire amb l’eufòria independentista. Vull dir que em costa d’entendre com lliga que els republicans hagin reculat en els seus plantejaments fins a … Continua la lectura de El tsunami electoral

Sánchez, Machado y la rojigualda

Llegiu-lo en català La bandera de Nueva Zelanda es un trapo de color azul con la bandera de Reino Unido en un lado y cuatro estrellas rojas fileteadas de blanco que representan la constelación de la Cruz del Sur. Es una bandera de inspiración colonial, muy parecida a la de Australia, que también representa la Cruz del Sur en la parte batiente, a pesar de que cuenta con una estrella más que la otra, pequeña. Del 2o de noviembre al 11 diciembre de 2015, Nueva Zelanda celebró un referéndum (sí, sí, un referéndum legal) para votar un nuevo diseño, entre … Continua la lectura de Sánchez, Machado y la rojigualda

Vaga general

Léalo en español M’he declarat en vaga · M’he declarat en vaga · M’he declarat en vaga · M’he declarat en vaga · M’he declarat en vaga · M’he declarat en vaga · M’he declarat en vaga · M’he declarat en vaga · M’he declarat en vaga · M’he declarat en vaga · M’he declarat en vaga · M’he declarat en vaga · M’he declarat en vaga · M’he declarat en vaga · M’he declarat en vaga · M’he declarat en vaga · M’he declarat en vaga · M’he declarat en vaga · M’he declarat en vaga · M’he declarat … Continua la lectura de Vaga general

Walt Disney i la unitat indepe

Léalo en español El desconsol glaça la sang. En el món de la política, el desconsol és la inoperància, els actes motivats per un mer conjunturalisme, per la desesperació de no saber què fer. Per despit. Quan s’apaga un foc i hom creu que l’incendiari ja és a la gàbia, de seguida se n’encén un altre, potser més viu i tot. L’important és que, ateses les circumstàncies, els polítics —o sigui, els bombers— tinguin prou aigua per apaivagar les flames i que la mànega arribi al cor de la tenebra. El que és segur és que els contratemps no se … Continua la lectura de Walt Disney i la unitat indepe

A vueltas con el juicio y los malditos presupuestos

Llegiu-lo en català Decía el psicoanalista suizo Carl Gustav Jung que uno es lo que hace y no lo que dice que hará. Lo importante, pues, son los hechos. Los sueños, sueños son. Esta semana van cayendo mitos uno tras otro. En la sala del Tribunal Supremo que juzga a los líderes independentistas del 1-O y en el Congreso de los Diputados, donde la legislatura da sus últimos pasos después de que los grupos parlamentarios de ERC y PDeCAT hayan votado favorablemente las enmiendas de devolución de los presupuestos generales del Estado. Se acabó la discusión, a pesar de los ataques … Continua la lectura de A vueltas con el juicio y los malditos presupuestos