Tic-Tac contra el 155

Léalo en español Si el 30 de gener el president del Parlament, Roger Torrent, hagués convocat el ple d’investidura, avui tindríem Govern. Potser el president no seria Carles Puigdemont perquè el govern espanyol hauria impugnat l’elecció, però ja tindríem Govern, presidit per algú altre. Si el 23 de març la CUP no s’hagués abstingut en el ple d’investidura de Jordi Turull, avui tindríem Govern. És gairebé segur que Turull hauria estat empresonat l’endemà, però hauríem obert la porta a tenir un Govern, presidit per un altre diputat. Ben mirat, el jutge Pablo Llarena només ha interferit directament en les dues … Continua la lectura de Tic-Tac contra el 155

Franquisme sense Franco

Léalo en español “Vivim temps perillosos al nostre país”, avisa James Comey, l’exdirector de l’FBI despatxat per Donald Trump, alarmat per “un ambient polític on es repliquen fets bàsics, es qüestiona la veritat, la mentida es normalitza i les conductes contràries a l’ètica s’ignoren, es perdonen o es premien”. A A higher loyalty (“Una lleialtat més gran”), un llibre de memòries que promet ser la bomba, Comey ofereix un retrat descarnat de l’Administració Trump i del seu president. Comey, membre, no obstant això, del Partit Republicà, parla dels EUA, però podria estar parlant d’Espanya, atès que la normalització de la … Continua la lectura de Franquisme sense Franco

Repressió desbocada

Léalo en español Dilluns passat, tres alts càrrecs de la Generalitat van ser citats a declarar davant la Guàrdia Civil, on van comparèixer per la causa del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona que investiga l’1-O. Són el secretari general de Telecomunicacions, Societat Digital i Ciberseguretat, Jordi Puigneró; el director de l’Administració Oberta de Catalunya, Manel Sanromà, i el director del Cesicat, Xavier Gatius. La Guàrdia Civil els atribueix els delictes de malversació de fons, revelació de secrets i desobediència per haver participat en la preparació del referèndum. Els tres altres càrrecs de Govern es van negar a declarar, però … Continua la lectura de Repressió desbocada

¿Quién quiere matar a Puigdemont?

Llegiu-lo en català La detención en Alemania del MHP Carles Puigdemont ha puesto en marcha una nueva campaña para prescindir de él. Este hombre, pobre, tiene muchos enemigos, dentro y fuera de Cataluña. Que el gobierno español le esté persiguiendo por tierra, mar y aire es normal, al fin y al cabo la paranoia española con la unidad de la patria les ha llevado a pisar los principios democráticos más elementales. Que la coalición catalana del 155 también desee eliminar a Puigdemont no es novedad. Él es quién les recuerda con su sola presencia, especialmente al PSC, que los hechos … Continua la lectura de ¿Quién quiere matar a Puigdemont?

Com dos ous ferrats

Léalo en español No és una condemna. És una esperança. Avui fa sis mesos i un dia del referèndum de l’1-O. La resistència ciutadana contra les agressions policials va convertir aquella jornada en una defensa pacífica de la democràcia. L’1-O serà per als que el vam viure —i els nostre descendents— el mite que per als nostres pares i avis va ser la defensa de la República i la Guerra Civil. Fins i tot serà un mite més sa i net, a pesar de les falsedats, perquè en aquest cas només hi ha hagut víctimes d’un bàndol, el dels demòcrates … Continua la lectura de Com dos ous ferrats

Enric Millo, el virrei

Léalo en español El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha decidit portar a la fiscalia el discurs que l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va fer divendres passat durant la concentració per protestar contra l’empresonament dels consellers Turull, Rull, Romeva i Bassa i la presidenta Forcadell. El delegat del govern del PP, diu que Madrenas va instal·lar una tarima davant la subdelegació per fer una “crida clara i concreta” a la revolució mentre desplegava “un atac contra l’estat de dret, contra la democràcia i contra el govern d’Espanya”. Avall que fa baixada! Millo deu pensar que si també … Continua la lectura de Enric Millo, el virrei

Abrazos, los justos

Llegiu-lo en català En algo le doy la razón a Inés Arrimadas. Catalunya somos todos. Los unionistas y los independentistas, del mismo modo que en el pasado los franquistas y los antifranquistas también eran todos ellos catalanes. La dictadura no hubiera sobrevivido tanto si no hubiera contado con el apoyo de muchos catalanes, empezando por Francesc Cambó, el líder catalanista que financió el golpe de estado. Sus razones tendría, pero lo cierto es que ayudó a imponer un régimen sin libertades, represivo e injusto, que costó la vida, la cárcel o el exilio a muchos catalanes demócratas. Cuando la policía se personaba … Continua la lectura de Abrazos, los justos

La llibertat incòmoda

Léalo en español “No es pot impedir el vent, però es poden construir molins”, diu un proverbi holandès. La política catalana fa dies que fa cara de pomes agres, malgrat la victòria sobiranista del 21-D. La brigada articulista que propugna la rendició magnifica, a més, les dificultats per formar Govern dels defensors de la República per ridiculitzar el sobiranisme. No es pot impedir el vent, certament, però sí que caldria trobar la manera d’aprofitar-se’n quan encara bufa de cara. Des del 21-D, JuntsxCat ha pres dues decisions de gran calat, tot i que en adoptar-les s’ha arriscat molt. Per una … Continua la lectura de La llibertat incòmoda

Per què JuntsXCat no és el PDeCAT?

Léalo en español Quan van irrompre electoralment Cs i Podemos, tothom es va apressar a assenyalar que els partits tradicionals, els que han estat majoritaris sota el règim del 78, PP i PSOE, estaven en crisi. No ho tinc gaire clar, perquè la tolerància de l’electorat espanyol amb les corrupteles del PP fa feredat. Així doncs, ni els múltiples escàndols de corrupció —ni les morts misterioses que els han envoltat— no han erosionat el PP. Al contrari. Cs, que representa la nova dreta populista que emergeix a Europa separada dels conservadors, no té prou força per desbancar el PP. Li … Continua la lectura de Per què JuntsXCat no és el PDeCAT?

Confesiones de un irresponsable

Llegiu-lo en català Jordi Amat publicó un panfleto, según propia confesión, sobre el procés con un título hiriente: La conjura de los irresponsables (Anagrama, 2017). La política catalana, que incluye a sus analistas, está dominada por un sinfín de personas que tiene un ego que les sale por la boca. Todos se creen muy importantes. Todos tienen recetas para todo. Todos son capaces de perder amistades porque se creen superiores a los demás, cuyas opiniones consideran prescindibles y menos profundas que las suyas. Todos están encantados de haberse conocido, hasta que descubren que su influencia va menguando. Entonces se ponen … Continua la lectura de Confesiones de un irresponsable