L’Espanya antidemocràtica

Dimecres passat, el president Carles Puigdemont va pronunciar davant del ple del Parlament un breu discurs, de no gaire més d’onze minuts de durada, per carregar contra el funcionament de la democràcia espanyola arran del judici del 9-N que en aquests moments se celebra al TSJC. Un judici polític que, tanmateix, dins la sala es dirimeix des d’un punt de vista jurídic. Aquells que veuen una contradicció en aquesta manera de procedir, com ara el sector més extremista de la CUP, haurien de parar-se a pensar com han actuat durant anys els advocats dels presos polítics bascos. Els judicis poden … Continua la lectura de L’Espanya antidemocràtica

Això no ho para ni déu!

Léalo en español Avui, 6 de febrer de 2017, és la data triada pel TSJC, encapçalat pel seu president Jesús María Barrientos, per iniciar el judici contra Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega. L’alt tribunal haurà de jutjar cinc dies de l’any 2014, entre el 4 i el 9 de novembre: des del moment en què el Tribunal Constitucional (TC) va suspendre el procés de participació fins al dia de la votació. El tribunal es proposa dirimir qui va comandar l’organització de la votació aquells cinc dies per després inhabilitar-lo. La sentència està cantada, perquè aquest és un judici polític i … Continua la lectura de Això no ho para ni déu!

Cal una resposta política al 9-N

“El judici sobre el 9-N és polític i cal respondre-hi políticament. Judicialitzar un conflicte polític escudant-se amb les resolucions del TC és un engany. Des del cop d’estat camuflat del 2010 per carregar-se l’Estatut, la disputa política ha passat dels parlaments a les sales de justícia. El judici del 9-N és una farsa promoguda pels polítics espanyols i tolerada pels unionistes catalans. Goso recomanar als encausats que desafiïn un Estat cada cop més intolerant. Avui són jutjats els independentistes malgrat defensar la secessió pacíficament, però demà l’Estat voldrà condemnar tothom qui vulgui canviar alguna cosa. Els jutges afins li faran … Continua la lectura de Cal una resposta política al 9-N

No van a parar la movilización del 6-F

El presidente de Port de Barcelona, Sixte Cambra, se enteró del inicio del registro de su despacho que tuvo lugar este jueves por la prensa: “Mientras los diarios decían que estaba detenido, yo estaba sentado en mi despacho”. Cambra también se sorprendió y se indignó al enterarse de la llegada de los agentes policiales por la prensa incluso antes de que irrumpiesen en la sede de la autoridad portuaria.¡Rarito, rarito, la verdad! El registro empezó a las 9:30 de la mañana y acabó a las 21:30. ¿Doce horas para registrar un solo despacho? ¡Madre mía, ni que este señor tuviese … Continua la lectura de No van a parar la movilización del 6-F

Endavant les atxes! Cap al referèndum

Léalo en español La setmana passada vaig escriure un article en què, fent-me ressò d’unes contundents declaracions de Lluís Llach a la ràdio, advertia que si no s’aprovaven els pressupostos, no tan sols se n’aniria ell sinó que ho faríem molts més. El sí definitiu de la CUP als pressupostos, perquè les votacions no són mai condicionals, posa una mica de seny a la política catalana. Ara el Govern no tindrà cap excusa per no posar rumb cap al referèndum i executar les polítiques que pertoquin perquè, mentrestant no se celebra el referèndum, la ciutadania se senti governada i l’estat del … Continua la lectura de Endavant les atxes! Cap al referèndum

No es país para bobos

No sé si conocen ustedes el primer verso del poema Sailing to Byzantium de William Butler Yeats. Dice así: “Este no es un país para los viejos” y lo que sugiere su autor con esa rotundidad es la necesidad que uno siente a veces de escapar hacia una tierra lejana e imaginaria donde poder conseguir la unión mística con bellas y eternas obras de arte. Ese verso fue tomado por el autor estadounidense Cormac McCarthy para dar título a su novela No es país para viejos, publicada en 2005 y adaptada para el cine por los hermanos Cohen en 2007, con … Continua la lectura de No es país para bobos

Autogobierno catalán y Constitución

El 24 de octubre de 1977, Josep Tarradellas tomaba posesión como presidente de la restablecida Generalitat por las aplicaciones prácticas del acuerdo entre la oposición catalana, representada por el Consell de Forces Polítiques de Catalunya,y los hijos del franquismo, con el gobernador civil Salvador Sánchez-Terán a la cabeza, plasmadas en el Real Decreto-ley 41/1977 de 29 de septiembre de aquél año. El restablecimiento de la Generalitat y el reconocimiento de Josep Tarradellas como su presidente suponía, en primer lugar, un acto singular de la Transición, que ni siquiera el Gobierno vasco en el exilio consiguió imitar, en tanto que con … Continua la lectura de Autogobierno catalán y Constitución

L’influx català sobre l’amarga decadència del PSOE

Léalo en español Durant els primers anys de la Transició, quan semblava que els comunistes eren més del que després van ser, a Catalunya la reordenació de l’espai socialista es va fer molt ràpidament després de la mort sobtada de Josep Pallach l’11 de gener de 1977. Els tres partits socialistes, per bé que la Federació Catalana del PSOE no va ser mai un partit en ell mateix, van unificar-se el 1978 i se suposa que d’aquesta manera quedava superada la divisió oberta el 1925 amb la creació de la Unió Socialista de Catalunya (USC), reproduïda el 1946, quan la … Continua la lectura de L’influx català sobre l’amarga decadència del PSOE

Crímenes machistas

Con 368 votos a favor y sólo uno en contra, el Parlamento ruso aprobó dar luz verde en primera votación a una propuesta que busca descriminalizar la violencia doméstica para preservar la “tradición de la autoridad parental”. Así, las penas por pegar a la pareja o los hijos serían leves multas o arrestos, con lo que los agresores podrían zafarse del peso de la ley, que tampoco era tanto, que hasta el momento condenaba a una pena máxima de dos años de cárcel a los agresores. La nueva norma propuesta prescribe multas de hasta 30.000 rublos (cerca de 500 euros), … Continua la lectura de Crímenes machistas

Cambó o la fi del cagaelàstics

Fa cent anys, Francesc Cambó es convertí en el promotor d’una “sediciosa” Assemblea de Parlamentaris al marge de l’orde constitucional de l’època. Va tenir lloc a Barcelona i a Madrid el juliol i l’octubre de 1917. Sota la presidència de Ramon d’Abadal (Lliga), Giner de los Ríos (radical) i el marquès de Marianao (liberal autonomista), parlamentaris de totes les tendències van aprovar una proposta en la qual reclamaven l’autonomia per a Catalunya i per a qui volgués, i demanaven la immediata convocatòria d’unes corts constituents que deliberessin sobre l’organització de l’estat, l’autonomia i els problemes militar, econòmics i socials que … Continua la lectura de Cambó o la fi del cagaelàstics