27-S: no és amor, és política

Els explicaré una història. La història de la fundació d’ERC en la Conferència d’Esquerres Catalanes que tingué lloc el cap de setmana del 18-19 de març de 1931 al Foment Republicà de Sants, a Barcelona. El 12 d’abril següent, ERC va guanyar les eleccions municipals que van capgirar com un mitjó la política catalana i espanyola. Com va escriure Joan B. Culla en un llibre dedicat a la història del vell partit republicà, publicat per La Campana el 2013, la victòria electoral d’un partit que tenia tan sols quatre setmanes de vida s’ha presentat sempre “com un prodigi, poc menys que un … Continua la lectura de 27-S: no és amor, és política

Aunque la mona se vista de morado, mona se queda

No sé de quién fue la idea de arropar a Pedro Sánchez con una grandiosa bandera española (¿fue tuya Verónica F.?), pero la forma fue el mensaje. Cuando un buen número de ciudadanos de una parte de España, por enunciarlo como lo diría Sánchez, se quieren separar y les respondes colocando detrás tuyo un gran trozo de tela coloreado (Durkheim dixit) sin acompañarlo con otros trozos de tela, por lo menos los de las 17 comunidades autónomas, la banalidad del símbolo se convierte ciertamente en el mensaje. Michael Billig y su teoría del nacionalismo banal en estado puro. A pesar de que en España las … Continua la lectura de Aunque la mona se vista de morado, mona se queda

L’independentisme és la causa i no l’efecte

“L’independentisme és una expressió del canvi de temps, no la causa. La resistència a assumir aquesta distinció està en l’origen dels errors de navegació del president Mas. Tant és així que no cal descartar una sorpresa: que la nova majoria del Parlament català no es formi sobre l’eix identitari sinó sobre l’eix dreta/esquerra”. Això és el que va escriure la setmana passada Josep Ramoneda a l’article “Fragmentació“. De seguida em va assaltar la pregunta: l’independentisme és causa o efecte de la crisi política actual, la qual ha fragmentat els partits polítics fins al punt de redibuixar el sistema de partits a … Continua la lectura de L’independentisme és la causa i no l’efecte

No ens traurem un ull, oi?

Ahir aquest diari va plantejar a un munt d’articulistes la següent pregunta: “¿Han de fer un pas endavant les entitats sobiranistes i impulsar una llista unitària al Parlament?” La meva resposta va ser: “Per què no?” Com que l’espai del qual disposava era curt, el meu argument van ser concís i contundent. Aprofito que avui em toca publicar la meva col·laboració regular per explicar-me millor. El que vaig plantejar ahir és que si l’octubre del 2014 Carme Forcadell i Muriel Casals van condicionar el seu suport al 9-N alternatiu del president al fet que convoqués unes eleccions plebiscitàries, per què … Continua la lectura de No ens traurem un ull, oi?

El 27S o es plebiscitario o será un fraude

“¿Lo veis como no hay otro camino?”, sentenció el presidente de la Generalitat, Artur Mas, una vez conocido el fallo del Tribunal Constitucional (TC) sobre el proceso participativo del 9N. ¿Cuál es ese camino del que habla el presidente? Mas entiende que la sentencia que considera inconstitucional los preparativos de la consulta del pasado noviembre supone establecer, a su juicio, que la Generalitat no es competente “para preguntar a los catalanes sobre su futuro político”, por lo que la Constitución española “se convierte, 37 años después, en un callejón sin salida para las aspiraciones democráticas de una parte muy significativa del pueblo de … Continua la lectura de El 27S o es plebiscitario o será un fraude

La llista del Sí-Sí

Passen els dies i la configuració dels pactes locals fa evident fins a quin punt és gran la distància que separa ERC de CDC. Els recels van pujant de to, malgrat que la lògica política local té els uns condicionats que sovint no tenen res a veure amb la política nacional. És normal. I quant a la CUP, malgrat les abraçades i el bon rotllo, ja es veu que no és prou audaç per propiciar segons quina mena de pactes. La seva tàctica és deixar fer, com a Vic, on la candidatura Capgirem Vic va decidir aquest dilluns en una assemblea la … Continua la lectura de La llista del Sí-Sí

La revolución democrática soberanista

Guste o no guste, el president Artur Mas se ha convertido en el líder indiscutible de la revolución democrática soberanista. El odio que le profesan los unionistas es similar al que le tienen los izquierdistas arremolinados entorno a Podemos. Él es siempre la diana de todas las críticas. La política española es intransigente, bárbara y torticera. Le falta inteligencia. Y eso afecta incluso a los izquierdistas. Son hijos de la ira, por decirlo a la manera de Dámaso Alonso, aunque esa ira pueda convertirse en totalitaria a la primera de cambio. Cuando Albano Dante Fachin, quien aspira a ser el candidato de Podemos … Continua la lectura de La revolución democrática soberanista

Políticos con fecha de caducidad

Dejando a un lado a los dictadores —los hermanos Castro o Robert Mugabe— y a los monarcas que nunca validan su poder con las urnas, seguramente Giorgio Napolitano, presidente de la República italiana entre 2006 y 2015, fue el gobernante más longevo del mundo. Tenía 90 años cuando lo dejó y una carrera política de más de 60 años. Su dilatada presencia en la primera línea de la política italiana le valió el apodo de Re Giorgio, un rey con pasado comunista. Napolitano no era, sin embargo, ninguna excepción, porque hasta hace bien poco Shimon Peres le seguía a la zaga, también con … Continua la lectura de Políticos con fecha de caducidad

Si punxen a Barcelona, s’ha acabat

La política catalana és rígida, molt ideologitzada i sectària. Em fa l’efecte que això ho comparteix tothom, menys els que militen en partits polítics —nous o vells, tant és—. És clar que hi ha casos i casos, com el de la candidata d’EUiA a Girona, que ha hagut de plegar perquè el seu sectarisme ha arribat a un punt que ha esdevingut incompatible amb les mínimes normes democràtiques, fins i tot per al seus camarades comunistes. Però aquest és un símptoma del tipus de polítics que emergeixen amb la nova política. Aboquen un munt d’ideologia sense aportar cap solució pràctica. … Continua la lectura de Si punxen a Barcelona, s’ha acabat

Los sembradores de odio

Tras presentar el informe sobre delitos de odio cometidos en España en 2014, quedó demostrado que las agresiones verbales y físicas motivadas por el odio son resultado de la intolerancia hacia inmigrantes, homosexuales, bisexuales, transexuales, discapacitados, mendigos, semitas, o creyentes de alguna religión. Pero también quedó claro quiénes padecen ese tipo de agresiones. El documento subrayaba que de los 1.285 casos contabilizados, 376 de los agredidos tenían menos de 18 años. Con esta cifra se constató que en 2014 hubo un incremento del 9,6% en este tipo de delitos respecto a 2013. El 39,9% de las agresiones —casi cuatro de cada diez— se cometieron por motivos … Continua la lectura de Los sembradores de odio