El procés d’independència d’Escòcia ha destapat velles polèmiques, i la pressió del partidaris del no és cada vegada més forta Agustí Colomines / Aurora Madaula (Edimburg) A Edimburg ja hi fa fred, però l’ambient electoral s’escalfa per moments. Es nota … Continua la lectura de La crònica d’Escòcia (2): Clima fred, ambient calent
Les enquestes a Escòcia i les manifestacions a Catalunya són dades, indicis, que permeten veure tendències, però el que compta és la voluntat real Agustí Colomines / Aurora Madaula (Edimburg) El maig de 1940 Winston Churchill va accedir al càrrec … Continua la lectura de La crònica d’Escòcia (1): El triomf de la democràcia
Pasó el 11-S catalán y ya está claro que la V convocada por la ANC y Òmnium ha sido un éxito rotundo. En la Gran Vía y en la Diagonal de Barcelona se agolpó un gran número de personas, una inmensa marea humana de color “oro y flama”, que es uno de los eufemismos catalanes que sirven para designar a la bandera del país y evitar así la combinación rojo y gualda, que se atribuye en exclusiva a la bandera española, aunque los colores coincidan. Fueran los que fuesen, la Guardia Urbana habla de más de un millón de personas, pero … Continua la lectura de Votemos, ya
Els romancers són aquella mena de gent, rara avis, que declinen una vegada i una altra un verb la definició del qual no he pogut trobar al DIEC2 però que sí que admet el Termcat: procrastinar. Aquests dies, mentre preparo amb Aurora Madaula el viatge a Edimburg per assistir a la gran festa de la democràcia escocesa i explicar-los-la amb un seguit d’articles, he llegit un munt de vegades aquest verb, que l’anglès pren del llatí procrastinare. Segons el Termcat, en català, la paraula procrastinació és un terme especialitzat de la psicologia i designa la tendència a diferir o remetre … Continua la lectura de Els romancers
En estos días aciagos de confesiones veraniegas, en las redes sociales triunfan los demagogos antisistema, que nunca sabes si son de derechas o de izquierdas. En la prensa vegetal y digital también se escriben artículos que dan pena y que sorprenden viniendo de personas cultivadas. ¿Será porque incluso para los adversarios de Pujol éste era un referente a tener en cuenta? No me lo puedo creer, pero parece ser que sí, que Pujol era el faro que ahora, con la confesión de haber cometido fraude fiscal, ha dejado de alumbrar incluso a los antipujolistas. Antes, cuando Jordi Pujol campaba por sus respetos … Continua la lectura de Catalonia is not Spain and Pujol is not Catalonia
Hay ricos que sólo lloran cuando se sienten realmente amenazados. O cuando avistan la esfinge del sepulturero. Entonces pierden esa sobredosis de soberbia que les acompañaba cuando les negocios, incluso siendo oscuros, les iban viento en popa. Me cuentan que algunos empresarios del entorno de los hijos de Pujol lloran hoy desconsoladamente por lo ocurrido. Lo que mis informantes no saben discernir es si las lágrimas empresariales son provocadas por el desconsuelo… ¡O por el miedo! Me inclino por lo segundo, que es lo propio de quienes se pasean por los engalanados “círculos” de Barcelona desde los tiempos del rey … Continua la lectura de ¿Es que sólo hay corrupción en Cataluña?
Tertúlia amb Laia Bonet i Pere Mas, conduïda per David Jobé. http://www.racalacarta.com/download.php?file=0826%2009h%20(Dimarts%2026-08-14)%20El%20perque%20de%20tot%20plegat%20(%20).mp3 Continua la lectura de Tertúlia El món a RAC1
Hace unos días, Albert Sáez publicó en El Periódico un artículo extraordinario sobre lo que está pasando en Cataluña desde la revelación del fraude fiscal de Jordi Pujol: Caso Pujol, ¿Y cómo empezó todo? Me encantó la profundidad histórica de lo contado por Sáez, mucho más riguroso que las memeces publicadas por historiadores con título y jerarquía en mano. Como ya he explicado en otro artículo, esos historiadores sólo sacan a relucir el caso en relación con el independentismo catalán y el supuesto país-mafia que es Cataluña movidos por su antipujolismo congénito, cuando no por un mal disimulado anticatalanismo. Sáez hablaba de algo más trascendente, que no sólo afecta a Cataluña, y que se resume … Continua la lectura de En estado de demolición
SISCU BAIGES. Agustí Colomines és professor d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona, director acadèmic de la càtedra Josep Termes de Lideratge, Ciutadania i Identitats i investigador principal del Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals. Ha dirigit Unescocat i la fundació Catdem, vinculada a CDC, i ha presidit Linguapax. Va dedicar moltes hores a defensar i lluitar perquè s’aprovés l’Estatut del 2006, la qual cosa no va ser ben entesa per alguns independentistes. Ell ja ho era aleshores i ara ho és més que mai, clar. Com veu la tardor política catalana? Estarem animats. Aquí es viu … Continua la lectura de Canvi de cicle
L’antipujolisme ha ressuscitat. Aprofiten el frau de Pujol, que es barreja amb el presumpte enriquiment il·lícit dels fills, per comparar-lo amb Franco, com ha fet, sense empatxar-se, el catedràtic Andreu Mayayo. Hi ha qui pica contra el president Mas i diu que la seva vida política s’esgotarà amb aquesta legislatura perquè és un simple epígon del pujolisme, López Burniol dixit. La confessió de Pujol ha tret a passejar l’antipujolisme psicodèlic, refugi dels frustrats, que va arribar a tenir vida pròpia en forma d’una fraseologia que gairebé fregava la categoria d’ideologia. La tesi dels antipujolistes és que aquest és un país màfia, … Continua la lectura de Vosaltres, els antipujolistes
Història & Política 