El procés d’independència d’Escòcia ha destapat velles polèmiques, i la pressió del partidaris del no és cada vegada més forta

Agustí Colomines / Aurora Madaula (Edimburg)

A Edimburg ja hi fa fred, però l’ambient electoral s’escalfa per moments. Es nota que els partidaris del sí i del no esgoten fins l’últim moment tots els recursos per convèncer els indecisos, que de moment encara ronden el 12% dels electors. Tot són nervis. Abans d’ahir una munió de gent va encerclar la seu de la BBC local, convocats per la plataforma Yes Scotland, per expressar la seva protesta contra el que consideren una descarada manipulació de l’editor de política de la TV pública, Nick Robinson, a favor del no. De fet, des del gener del 2012 disposen d’una pàgina a Facebook amb la qual intenten denunciar el que consideren un descarat decantament de BBC escocesa pel no a la independència.

Pertot se’n fan, de bolets, quan plou, diu la dita, perquè la BBC, mirall d’imparcialitat per als que viuen lluny de la Gran Bretanya, fa més o menys el mateix que totes les televisions del món: defensar interessos. Després de la manifestació de diumenge, la Unió Nacional de Periodistes va condemnar, el que consideren que va ser un intent dels partidaris del sí d’intimidar els periodistes. Certament, cada casa és un món. A la nostra, n’hi va haver que van acusar TV3 de parcialitat perquè va cobrir “en excés” els actes de la “V” organitzada a Barcelona per l’ANC. El que aquests crítics obvien és que la magnitud de les xifres de la mobilització de la Diada atrauen l’interès periodístic per damunt de qualsevol altre cas en el món. No és el mateix les 15 mil persones de la marxa orangista de dissabte passat a Edimburg, o les 7 mil de Tarragona, que el milió i escaig de Barcelona.

Abans d’ahir mateix Yes Scotland va fer pública una carta oberta, signada per 18 veterans de les forces armades (entre els quals Jimmy Sinclair, un antic membre de 102 anys de la 7a. divisió Desert Rats), per desmentir un article del general Sir Richard Dannatt, l’ex cap de l’Exèrcit britànic entre el 2006 i el 2009, publicat a The Telegraph el 13 de setembre passat. El general no es va estar de res i va escriure sense empatxar-se que votar pel sí seria deshonrar la memòria dels soldats que van morir a Irlanda del Nord en defensa de la unió. Una afirmació que aquí alça butllofes, perquè els descendents dels escocesos han estat tradicionalment unionistes a l’Ulster. El procés d’independència d’Escòcia ha destapat velles polèmiques. La pressió del partidaris del no és cada vegada més forta, sobretot des que es van fer públiques dades que escurçaven les distàncies entre les dues opcions.

Els signants de la carta troben escandalós l’article de Lord Richard Dannatt. I és que realment ho és. És un d’aquells abusos de la història que han explicat brillantment Enzo Traveso i Tzvetan Todorov. Dannatt abusa de la memòria dels caiguts per suposar que, si fossin vius, votarien que no en el referèndum sobre la independència escocesa. A més, també es queixen que l’atreviment del general és doble, perquè va ser ell qui va promoure la destrucció dels regiments històrics d’Escòcia. No és que tots els veterans siguin independentistes, és clar que no, però són contraris a la manipulació barroera de la política. Que el poble d’Escòcia triï, conclouen. ¿Quants catalans no voldríem poder llegir un comunicat d’antics militars espanyols reclamant el dret de decidir? ¿S’imaginen vostès un grup de membres de la Guàrdia Civil espanyola demanant neutralitat en un referèndum d’independència a Euskadi? Difícil, oi? Això només és imaginable en països de llarga tradició democràtica.

La campanya és ja pràcticament acabada i tanmateix s’embruta una mica. Alistair Darling, líder de la plataforma unionista Better Together, es queixa amargament, com també fan a Catalunya els de SCC, que els partidaris del sí ocupen tot l’espai públic, fins i tot els acusa de fer-los bullying. És veritat que els independentistes dominen el carrer i que estan súper mobilitzats, i és que l’ocasió s’ho val, però els unionistes exageren. Al capdavall, l’estat està posant tota la carn a la graella i ahir mateix el premier conservador, David Cameron, es va traslladar de nou a Escòcia, concretament a Aberdeen per fer campanya pel no.

Al vídeo que va precedir la intervenció de Cameron es va fer desfilar Austen, Scott, Darwin, Adam Smith, Churchill i tota mena d’esdeveniments per exaltar la grandesa del Regne Unit. Una visió molt herderiana, essencialista i romàntica, de la nació, que no lliga gaire amb els nous moviments nacionals alternatius. Entretant, Edimburg és una festa. El blau i blanc de la bandera engalana edificis i botigues. El desenllaç és a tocar.

Publicat a elSingular, 16/09/2014.