Torna Orwell

Léalo en español Ahir, 14 de juliol, s’esqueia el 232 aniversari de l’assalt a la Bastilla. No és una commemoració rodona, però, atès que el món no va bé, com ja va preveure Tony Judt, reivindicar avui la Revolució Francesa és més necessari que mai. El segle XX va violentar l’esperit de la Il·lustració amb les ideologies totalitàries que no han desaparegut al segle XXI. L’ascens de l’extrema dreta arreu n’és un símptoma. Qui no entengui que la Xina és una amenaça, perquè és l’estat comunista —i per tant dictatorial— més gran i poblat del planeta, és que no ha entès que … Continua la lectura de Torna Orwell

Set dies d’abril

Léalo en español Diumenge que ve serà dia d’eleccions. La nit abans, el Barça té una cita al Camp Nou amb el Llevant i al minut 17.14 la grada esclatarà en un sonor i potent clam reivindicatiu d’independència. Llevat de l’ANC i Òmnium, que en els darrers deu anys han mobilitzat milers i milers de persones almenys una vegada l’any, el Barça continua essent l’única institució que és capaç de mobilitzar entre 60 i 96 mil persones cada quinze dies o fins i tot, si l’ocasió s’ho val, dues vegades en una setmana. La tirada del futbol en aquest país és … Continua la lectura de Set dies d’abril

Ojalá que os vaya bonito

El primer ministro británico, el conservador David Cameron, su vicepresidente, el liberaldemócrata Nick Clegg, y Ed Miliband, por entonces aún líder de los laboristas, poco antes de celebrarse el referendo de independencia de Escocia firmaron una carta conjunta en la portada del periódico escocés Daily Record en la que se comprometían a otorgar mayor autonomía a Escocia tras la consulta. Todo ello bajo el pomposo título a toda página de “The Vow”, el juramento, la promesa, el voto. Un año después, aquella carta y aquella solemne promesa son uno de los mayores engaños de los tres políticos ingleses, dos de los cuales, por cierto, Clegg y Miliband, han sido … Continua la lectura de Ojalá que os vaya bonito

La prueba del algodón

“La democracia no se improvisa y que el Reino Unido, a diferencia de España, no tiene una historia marcada por las dictaduras” Entramos en una semana decisiva en Cataluña porque este viernesse aprueba la Ley de Consultas y dentro de unos días el presidente Artur Mas promulgará el decreto de convocatoria de la consulta. A partir de entonces se verá cuál será la reacción del gobierno español. Después del resultado negativo del referéndum por la independencia de Escocia, la tentación de los conservadores españoles podría ser menospreciar la iniciativa catalana, ilegalizarla utilizando al TC, para intentar detener lo que es … Continua la lectura de La prueba del algodón

La crònica d’Escòcia (6): Michael Keating: “Fins i tot el No és una expressió d’autodeterminació”

El director de l’Scottish Centre on Constitutional Change de la Universitat d’Aberdeen assegura que “Escòcia ha demostrat que hi ha fórmules per sortir de l’atzucac i que, a més, la trencadissa sigui mínima” Agustí Colomines / Aurora Madaula (Edimburg) L’endemà del referèndum és un dia gris meteorològicament parlant. Plou a ràfegues i la boirina cobreix Edimburg. La gent va i ve amb tota normalitat. Hi estan acostumats. Hem quedat ambMichael Keating, director de l’Scottish Centre on Constitutional Change de la Universitat d’Aberdeen, per parlar una estona sobre què ha passat i com veu el futur. Ens cita en un hotel … Continua la lectura de La crònica d’Escòcia (6): Michael Keating: “Fins i tot el No és una expressió d’autodeterminació”

La crònica d’Escòcia (2): Clima fred, ambient calent

El procés d’independència d’Escòcia ha destapat velles polèmiques, i la pressió del partidaris del no és cada vegada més forta Agustí Colomines / Aurora Madaula (Edimburg) A Edimburg ja hi fa fred, però l’ambient electoral s’escalfa per moments. Es nota … Continua la lectura de La crònica d’Escòcia (2): Clima fred, ambient calent

Pederastes a Westminster!

Perter McKelve és un veterà activista pels drets de la infància al Regne Unit. Fa poc va fer revifar l’escàndol de pederàstia en l’incomparable escenari de Westminster. Segons McKelve, una vintena de polítics estarien presumptament implicats en aquesta horrorosa xarxa de pedofília. Però el més fort és que sembla ser que aquesta va ser una pràctica tolerada per l’establishment londinenc durant 65 anys. Tota una vida! Els rumors sobre l’abús de menors mitjançant una xarxa controlada per polítics i personalitats públiques es remunten, però, als anys vuitanta. Aleshores qui va denunciar-ho va ser el ja desaparegut diputat conservador Geoffrey Dickens, que … Continua la lectura de Pederastes a Westminster!

Sí + Sí

L’ acord assolit pels partits compromesos amb el dret a decidir és intel·ligent, perquè, d’entrada, preserva la unitat de la majoria de forces polítiques catalanes. Fins i tot el PSC podria haver assumit aquesta fórmula si no s’hagués precipitat als braços d’un PSOE immobilista. Perquè, vejam, per què no es pot consultar el poble sobre el seu futur? La deriva conservadora del socialisme espanyol i català fa feredat. Ara: sóc dels que creu que una cosa és l’aparell del partit i el munt de càrrecs municipals als quals els uneix un anticatalanisme que, incomprensiblement, regalen a CiU i ERC, i una altra els electors socialistes, que … Continua la lectura de Sí + Sí

Lliçons del “Tefló Tony”

Rosa Massagué, que va ser corresponsal de premsa a Londres, el 2007 va escriure un llibre sobre Tony Blair i el llegat que havia deixat després de deu anys com a primer ministre. El balanç de la periodista sobre Blair no era precisament gaire falaguer. Li retreia, sobretot, haver assumit alguns dels plantejaments que havien fet famosa Margaret Thatcher en aspectes tan sensible com la seguretat, la protecció social, les privatitzacions o el bel·licisme, l’expressió màxima del qual va ser la guerra de l’Iraq, fangar del laborisme britànic. Tanmateix, Blair va encarnar, gràcies al seu gran ideòleg, el sociòleg Anthony … Continua la lectura de Lliçons del “Tefló Tony”