Per saltar la tanca

Léalo en español Els arquitectes Ronald Rael i Virginia San Fratello han desafiat Donald Trump i la seva política migratòria. Aquests dos professors de la Universitat de Califòrnia (Berkeley) i de la San José State University, respectivament, que a més són socis en el seu propi taller d’arquitectura, van decidir instal·lar tres balancins de color rosa, semblants als que hi ha als parcs públics, amb la peculiaritat que l’eix i punt de suport que permet fer el balanceig és el mur que separa Mèxic dels EUA. La idea era aquesta. Els arquitectes volien demostrar que els nens i les nenes d’una … Continua la lectura de Per saltar la tanca

Eleccions?

Léalo en español No, no parlo de les possibles eleccions espanyoles del 10 de novembre. No crec que s’acabin convocant. Els d’UP —o més exactament els d’IU— ho evitaran perquè són més porucs que una llebre. Pablo Iglesias no resisteix la pressió, malgrat la cara de pòquer que posa sempre davant les situacions més complicades. És la força de la impotència. Deixem-ho. Com acabo de dir, no són aquestes eleccions les que m’interessen. Les que m’interessen de veritat són les altres, les catalanes. Les autonòmiques, vull dir. Anomenem les coses pel seu nom. Des del 2015 no fem una altra … Continua la lectura de Eleccions?

En defensa pròpia

A les 10 del matí del 23 de juliol del 2009, els Mossos d’Esquadra van començar a escorcollar la seu del Palau de la Música Catalana per ordre d’un jutge que investigava un presumpte desviament de 2,9 milions d’euros en els comptes de l’entitat. Vaig escoltar la notícia a la ràdio i no li vaig prestar gaire atenció. A més, no coneixia Fèlix Millet ni la seva mà dreta, Jordi Montull, a pesar de ser jo director de la Fundació CatDem, l’antiga Fundació Ramon Trias Fargas, a la qual havia canviat el nom –amb gran disgust de la família, per … Continua la lectura de En defensa pròpia

Sánchez i l’inspector Campbell

Léalo en español Si no l’han vista, facin-ho. Peaky Blinders és una sèrie produïda per la BBC (Netflix) que mostra molt bé la història britànica posterior a la Primera Guerra Mundial. Els Peaky Blinders són una banda de gàngsters gitanos de Birmingham. Un robatori equivocat porta la família Shelby (que és així com es diu el clan) a una situació límit: sense voler obtenen unes caixes que contenen armes de gran calibre, la desaparició de les quals fa saltar les alarmes del govern britànic. Tot per la por governamental que aquelles armes arribin a l’IRA. La matriarca dels Shelby, Polly, li demana … Continua la lectura de Sánchez i l’inspector Campbell

Ruptura o ruptura

Léalo en español Carles Viver i Pi-Sunyer es va equivocar. I la seva equivocació va fer anar pel pedregar tots els independentistes. No l’acuso de res. D’idealisme, en tot cas. D’un excés de confiança amb el sistema “democràtic” espanyol. Potser la motxilla de jurisconsult, d’antic vicepresident del Tribunal Constitucional espanyol, va fer que cregués que era possible una transició de “la llei a la llei” sense cap cost. Aquest era el full de ruta de qui va ser el comissionat per a la Transició Nacional que va ser destituït amb l’aplicació del 155 sense que passés res de res. Ara … Continua la lectura de Ruptura o ruptura

Amb els peus d’argila. De pactes i investidures

Léalo en español Quan el teu enemic passa per un moment crític, és absurd que tu vulguis salvar-lo amb l’argument que cal donar-li estabilitat —vaig escriure en un fil a Twitter per deixar clar què penso sobre la investidura de Pedro Sánchez—.  I encara és més absurd votar-hi a favor o abstenir-se si l’argument de Sánchez per refusar un govern de coalició amb Unides Podem és, precisament, l’independentisme i la incomoditat dels socialistes davant la crítica dels postcomunistes a l’aplicació del 155 i la repressió. Catalunya fa impossible la coalició entre les esquerres espanyoles i es converteix en la raó del bloqueig … Continua la lectura de Amb els peus d’argila. De pactes i investidures

Los separatistas mataron a Kennedy

Llegiu-lo en català Padecer un atentado no santifica a quien lo sufre ni le convierte en un buen político. Simplemente le convierte en víctima. Le ocurrió a José María Aznar, que el 19 de abril de 1995 estuvo a punto de saltar por los aires, como Carrero Blanco, y el odio se le cuajó muy adentro, a pesar de que sufrió sólo un ligero corte en la barbilla. En todo caso los 40 kilos de amonal y otros tantos de tornillería que destrozaron el Audi blindado en el que viajaba Aznar buscaban arrebatarle la vida. El líder de los conservadores postfranquistas … Continua la lectura de Los separatistas mataron a Kennedy

L’art de l’impossible

Léalo en español “Ha triomfat el sentit comú”, va assegurar Angela Merkel en acabar la reunió del G-20 que l’any 2009 discutia sobre l’augment dels recursos de l’FMI i altres òrgans financers multilaterals. Ho va dir aleshores i ho ha repetit un munt de vegades. El sentit comú, en política, és l’art del pacte. Dels pactes possibles. L’acord entre ERC i JxCat a la Diputació de Barcelona ha estat impossible perquè entre els dirigents independentistes no abunda el sentit comú. Al contrari. Ara ja sabem que el “junquerisme” no és amor. Alguns articles escrits amb urgència, mala fe i rancúnia pels … Continua la lectura de L’art de l’impossible

La unió per la victòria

Léalo en español Reclamar la unitat és predicar en el desert. Ja ho sabem. Ho han constatat fins i tot els incrèduls que hi havien cregut fins ara. La unitat popular no és capaç de recosir la desunió dels partits. Tothom n’està tip. Ahir, mentre anava cap a la facultat, em va aturar un antic alumne, en Lluís Hortet, i em pregunta: “Com ho tenim això de la independència?”. I sense que jo digués res, es va autorespondre: “Malament, oi?”  I, per descomptat, en va donar la culpa a la desunió. Com que està acabant el treball de màster, i … Continua la lectura de La unió per la victòria

Discòrdia sectària

Léalo en español Els dos partits oficialment independentistes —ERC i PDeCAT— no tenen cap intenció de posar-se d’acord. El moviment independentista, en canvi, no fa res més que reclamar unitat. Des que va començar el procés sobiranista, les discòrdies sectàries ho han embrutat tot. Els primers a fer-ho van ser els de la CUP i la seva famosa “paperera de la història”. Encara hi ha qui es creu que haver barrat el pas a Mas va ser una victòria de la “classe obrera” catalana. Sort en tenim que a la CUP també hi ha gent sensata que s’ha adonat que … Continua la lectura de Discòrdia sectària