Bob Dylan, senzillament 

Léalo en Español “Quantes vegades podrem girar el cap/ fingint que no ens n’hem adonat”, fan un parell de versos de les cançons més conegudes de Bob Dylan: Blowin’ in the wind, de l’any 1963. La traducció catalana d’aquest poema –o n’he de dir cançó, perquè Dylan és cantant?– és de Gerard Quintana i Jordi Batiste, cantants de dues generacions diferents, units sota el nom Els Miralls de Dylan, grup amb el qual han versionat moltes altres cançons del músic i poeta de Minnesota, com ara La noia del país del nord, que Albert Batiste, germà gran d’en Jordi, ja … Continua la lectura de Bob Dylan, senzillament 

Torna la Inquisició

Léalo en español La crisi del PSOE no és aliena a la crisi d’Estat dels últims temps, els inicis de la qual, diguin el que diguin els unionistes recalcitrants, es deuen a la força de l’independentisme català i a l’emergència dels nous partits que han esquerdat el bipartidisme gairebé perfecte d’antany. Encara que ho neguin, perquè no hi ha ningú que estigui en ple combat que reconegui que el seu adversari li està menjant el terreny, finalment la mobilització sobiranista catalana es va cobrar una primera víctima entre les files de la política espanyola: Pedro Sánchez. El ja exsecretari general … Continua la lectura de Torna la Inquisició

Presupuestos 2017: la hora de la verdad

Después de superada la cuestión de confianza y una vez celebrado el debate de política general en el parlamento, los grupos independentistas, que suman 72 de los 135 escaños, han conseguido imponer un nuevo relato con la concreción de la llamada hoja de ruta, cuya orientación se basa en la defensa a ultranza del referéndum como única solución posible al conflicto abierto entre Cataluña y España desde hace décadas si no centurias. El parlamento ha tomado muchas decisiones estos días, entre ellas la de aprobar las leyes de desconexión en junio del 2017 y acto seguido convocar el referéndum sobre … Continua la lectura de Presupuestos 2017: la hora de la verdad

PSOE: la guerra de les dues roses

Léalo en español Em sembla que era Ramón María del Valle-Inclán qui va dir que a Espanya es premia tot el que és dolent. I això que el gran autor teatral es va estalviar haver de patir, perquè es va morir el 1936, el que va passar a Espanya durant la Guerra Civil i després, amb el franquisme, un cop l’Estat va quedar en mans dels que vestien camisa blava i lluïen un ridícul bigoti que els perfilava el llavi superior. Si el bigoti de Hitler és la icona del nazisme, aquest bigotet ho és del franquisme. La literatura espanyola és … Continua la lectura de PSOE: la guerra de les dues roses

¡Vaya pitote en el PSOE!

La vicepresidenta del Gobierno en funciones —y va para largo, según parece—, Soraya Sáenz de Santamaría, insiste en que “a la soberanía nacional no se le pueden poner ni comas ni condiciones”. No le falta razón. Eso mismo podría suscribirlo cualquier soberanista catalán, pues para los independentistas la nación catalana tiene derecho a la autodeterminación, precisamente, porque es una nación y no esa región del noreste español si uno mira un mapa con criterios políticos centralistas y especialmente madrileños. El lenguaje siempre está teñido de intención. A ningún catalán se le ocurre pensar que Valencia es su “levante”, ese mítico … Continua la lectura de ¡Vaya pitote en el PSOE!

Delata el teu veí

Léalo en español Recorden la història d’Anne Frank? Suposo que sí. Frank era aquella nena jueva que va ser amagada per Miep Gies, Johannes Kleiman i Victor Kugler a la casa de darrere dels magatzems de la fàbrica on treballava el seu pare, ubicada a Prinsengracht, en un dels marges d’un dels canals d’Amsterdam. La casa és ara un museu que visita molta gent i a moltes escoles del món es llegeix el seu dietari, escrit entre el 1942 i el 1944 en una cambra secreta condicionada. El grup fou traït per algú que encara no se sap qui va ser i … Continua la lectura de Delata el teu veí

Contra Merkel es viu millor

L’endemà de les eleccions regionals de Berlín, que van representar per a la CDU no tan sols un mínim històric a la capital (17,6%) sinó també el quart revés d’aquest any després de les derrotes a les eleccions de Baden-Württemberg, Renània-Palatinat i Mecklenburg-Pomerània Occidental, Angela Merkel va convocar una roda de premsa per valorar els resultats. La compareixença es va convertir en una profunda reflexió de la cancellera alemanya sobre la política de refugiats que ha aplicat fins ara, ja que tothom apunta que aquesta és la causa de la davallada electoral dels democratacristians en benefici dels populistes de dretes … Continua la lectura de Contra Merkel es viu millor

Entre Frankenstein y Freddy Krueger

La vicepresidenta en funciones, Soraya Sáenz de Santamaría, que lleva algo más de 300 días siéndolo, ha avivado el miedo de sus electores en la rueda de prensa posterior al Consejo de Ministros. Deberíamos llamarlo prevaricación, porque se sirve del púlpito gubernamental para los asuntos partidistas, pero como nadie protesta, insisten en llamarle comparecencia. Este Gobierno está podrido, se mire como se mire, y debería dimitir en bloque. ¡Váyanse para casa, señores y señoras del PP! La operación de salvamento del PP orquestada por Ciudadanos no está cuajando porque el PSOE que no está atado de pies y manos por … Continua la lectura de Entre Frankenstein y Freddy Krueger

Que tinguis sort, Quico!

Léalo en español Aquests dies he llegit un llibre breu però colpidor que em va regalar una companya de feina. L’autor és Antoine Leiris i el títol és tan explícit com contundent: No aconseguireu el meu odi. És el testimoni d’un home jove, periodista, la dona del qual, Hélène Muyal-Leiris, va morir el 13 de novembre del 2015 en l’atemptat de la Sala Bataclan de París. Encara aclaparat per la situació, l’endemà dels fets Antoine va escriure una carta als terroristes i va penjar-la a la seva pàgina de Facebook. En qüestió de minuts va ser compartida per més de 200.000 … Continua la lectura de Que tinguis sort, Quico!

Hasta un cerdo ciego encuentra una bellota

“Si un ciego guía a otro ciego, ambos caerán en la hoya”. No sé si Albert Rivera es tan agnóstico como servidor, pero por lo que he podido escuchar en una entrevista en 13tv, el líder de Ciudadanos ha optado, a diferencia de otros partidos, dirigentes y medios unionistas, por seguir la máxima se San Mateo y reconocer que la movilización independentista es todavía muy alta y que la participación popular en la Diada fue masiva. Preguntado por el entrevistador sobre si creía que el independentismo se había deshinchado, Rivera dijo: “Podría barrer para casa y decir que sí, pero este tipo de … Continua la lectura de Hasta un cerdo ciego encuentra una bellota