Garcés i Cots

  Quan era jove anava sovint a la llibreria Documenta. Al local del número 4 del carrer del Cardenal Casañas, al costat de les Rambles. Devia començar a freqüentar-la pels volts del 1975, l’any en què Josep Cots i Ramon Planes van aixecar la persiana d’una llibreria que tenia un aparador esplèndid. La Documenta era a tocar dels successius pisos de Ciutat Vella en els quals he viscut. M’hi passejava sovint, per mirar llibres, encara que poques vegades en comprava. Llavors no tenia gaires diners i fullejava els llibres, en llegia trossos, fins i tot en robava. És un clàssic. … Continua la lectura de Garcés i Cots

CCOO i el fill del barber davant la independència

Catalunya és un país dinàmic amb una societat plural, com gairebé tots els països avançats. El problema és, si de cas, la interpretació que n’ha fet la casta intel·lectual que ha dominat durant anys tots els ressorts de la transmissió mediàtica i educativa. La seva interpretació sobre el que és de veritat aquesta societat pluralista, que també s’ha forjat amb l’absorció més o menys afortunada de les diverses onades migratòries, és més ideològica que real. Per això és tan important la lluita pel relat. La Catalunya contemporània només es pot entendre des del pluralisme i, per tant, la seva història … Continua la lectura de CCOO i el fill del barber davant la independència

Bach en Semana Santa

Aprovecho el paréntesis de Semana Santa para dejar a un lado la política y escribir sobre algo personal, íntimo, un recuerdo que me asalta todos los años por Semana Santa. Hay cosas que no se olvidan jamás. Mis padres, que eran gente de un talante liberal en un contexto que no lo era, pero que tenían un gusto exquisito y melómano, por Semana Santa escuchaban La Pasión según San Mateo con un ritual muy estudiado. Hasta la muerte de mi madre en 1972, pasábamos la Semana Santa en la casa de veraneo que los padrinos Agustí Millet y Maria Teresa Tolosa —que lo fueron … Continua la lectura de Bach en Semana Santa