“No em crec que tot el país s’hagi fet d’extrema dreta de cop i volta”

Entrevista d’Ot Bou a l’historiador i diputat de Junts al parlament, que és membre de MEScat – Independentistes d’Esquerra. L’historiador Agustí Colomines (Barcelona, 1957), professor a la Universitat de Barcelona, expert en la recerca sobre el nacionalisme, s’ha estrenat aquesta legislatura com a diputat de Junts. Vell militant de Bandera Roja i del PSUC, secretari de Josep Benet i alumne de Josep Termes, fou després director de la fundació convergent CatDem i director general de l’Escola d’Administració Pública durant el govern de Junts pel Sí. Ara diu que se sent “absolutament còmode” amb l’etiqueta de representant del corrent esquerrà del partit del president Carles Puigdemont, tot … Continua la lectura de “No em crec que tot el país s’hagi fet d’extrema dreta de cop i volta”

Amb Sánchez, ni peix ni cove

Des de l’escó 33 L’article de Jordi Barbeta “Junts? Esquerra? Sánchez!!”, publicat a elnacional.cat diumenge passat, reprèn un debat persistent des del 2017: la idea que el pactisme és l’única via útil en la relació amb l’Estat. És una tesi nostàlgica, pròpia d’una etapa que molts voldrien recuperar per tancar la “murga” independentista i, si pot ser, Carles Puigdemont. Però aquell món ja no existeix. El que ha canviat no és Espanya, sempre fidel a si mateixa, sinó l’independentisme, que ha constatat que la lògica autonomista és impotent davant dels reptes actuals. Quan actues realment com a independentista, sense radicalismes inútils, la … Continua la lectura de Amb Sánchez, ni peix ni cove

PSOE i Junts: paper mullat

Des de l’escó 33 Quan Junts va signar l’acord de Brussel·les amb el PSOE, ho va fer assumint un risc polític enorme. No era una operació menor ni oportunista, com alguns han volgut fer creure. Era una aposta per intentar transformar l’Estat des de la seva pròpia contradicció: la d’un govern que depèn del suport dels independentistes, però que alhora és incapaç d’assumir el conflicte polític com a tal. Aquell acord havia de ser un punt d’inflexió, un intent de traslladar a la política el que fins aleshores només s’havia abordat per la via judicial o policial. Però, com tantes altres … Continua la lectura de PSOE i Junts: paper mullat

El mal pot tornar

Des de l’escó 33 La violència política no sempre es fa servir amb armes: sovint opera amb paraules, mentides, desqualificacions i processos de legitimació gradual d’allò que, en un altre moment, semblaria intolerable. Laurence Rees, a En la mente nazi (Crítica, 2025), explora com les mentalitats totalitàries no van aparèixer de forma sobtada sinó a través de dotze “advertències” prèvies: discursos sobre “ells i nosaltres”, deshumanització del contrari, teories de la conspiració, banalitat del mal, el paper de l’obediència i de les estructures autoritàries, entre d’altres. Rees usa testimonis de nazis i dels col·laboradors necessaris, i aplica una perspectiva psicològica i històrica per … Continua la lectura de El mal pot tornar

Fiscalitat popular per frenar l’extremisme

Des de l’escó 33 Els canvis socials rarament són immediats. Es van covant lentament, acumulant tensions i malestars fins que, de sobte, esclaten en forma de canvis polítics i culturals que sorprenen a molts. L’actual onada extremista, que a Catalunya i a Europa s’expressa sobretot a través de la dreta radical i l’ultranacionalisme, no és una casualitat. És el resultat d’una dècada i mitja de decisions polítiques i econòmiques que han erosionat la confiança en la democràcia i han empès molta gent a buscar refugi en discursos tancats i autoritaris. Quan l’esperança s’esgota, la por i el ressentiment s’imposen. L’ou de … Continua la lectura de Fiscalitat popular per frenar l’extremisme

Contra la xenofòbia, més sobirania

Des de l’escó 33 La immigració s’ha convertit en un dels grans reptes estructurals del nostre temps, a Catalunya i arreu. Milions de persones fugen de guerres, pobresa, desigualtats globals i dels efectes del canvi climàtic. Catalunya, amb una baixa natalitat i una població envellida, és un territori d’atracció natural per a aquests fluxos. Cada any hi arriben centenars de milers de persones que busquen un futur millor. Aquesta realitat no pot ser ignorada ni gestionada a cop d’improvisació. Calen polítiques eficaces i humanes que protegeixin tant la cohesió social com els drets de les persones migrades. Sense una sobirania plena, … Continua la lectura de Contra la xenofòbia, més sobirania

Omplir el buit

Des de l’escó 33 Comença un nou curs polític a Catalunya i ho fa, com des de fa massa anys, amb la sensació que avancem com els crancs: cap enrere. Dilluns passat, Gonzalo Boye advertia que l’extrema dreta no puja per la solidesa del seu projecte —dèbil, enganyós i contradictori—, sinó per la incapacitat dels partits democràtics d’oferir respostes duradores als problemes reals de la ciutadania. Té raó. Som en un moment de cruïlla. La legislatura catalana està estancada, l’autogovern, en mans del PSC i de la coalició de la investidura amb els Comuns i ERC, és cada vegada més … Continua la lectura de Omplir el buit

L’any de la inestabilitat permanent

Des de l’escó 33 Tanquem el curs polític amb una certesa incòmoda: vivim atrapats en una inestabilitat permanent. No és només un problema català, espanyol o europeu: és global. El món s’alimenta d’un caos fet de guerres, populismes, desgovern, corrupció i emergència climàtica. La violència i la desigualtat creixen, mentre un individualisme ferotge mina la cohesió social. Fem-ne la radiografia. La inestabilitat internacional ha estat descomunal aquest any. La guerra d’Ucraïna s’ha cronificat i desgasta una Unió Europea sense rumb, que resol la seva impotència amb un rearmament forçat i tardà. Els Estats Units, en plena era trumpista, basculen entre el … Continua la lectura de L’any de la inestabilitat permanent

Alejandro Fernández i el fantasma de Convergència

Des de l’escó 33 El Partit Popular avança com un cavall desbocat, estirat per dues ànimes que es miren amb recel. D’una banda, la facció més radical, encarnada per Isabel Díaz Ayuso a Madrid i Alejandro Fernández a Barcelona, i apadrinada per figures com José María Aznar i Cayetana Álvarez de Toledo. De l’altra, el corrent moderat que lidera Alberto Núñez Feijóo, president del partit des de l’abril de 2022, després d’un breu parèntesi encarnat per Pablo Casado. Atrapat entre dos gallecs, Mariano Rajoy i el mateix Feijóo, el PP de Catalunya va estar a punt de desaparèixer després de … Continua la lectura de Alejandro Fernández i el fantasma de Convergència

Mussolini, avui

No he llegit cap dels quatre volums de la novel·la M. que Antonio Scurati ha dedicat a la figura de Benito Mussolini, el dictador italià dels anys 20 i 30. Espero fer-ho abans que es publiqui el cinquè volum, que ja està anunciat. Amb el primer llibre —M. El fill del segle— va guanyar el prestigiós premi Strega 2019. Aquest és un projecte literari monumental, que no és ben bé una mera creació imaginativa. He llegit els comentaris de diversos crítics sobre la tetratologia i la majoria elogia la sàvia combinació de ficció i realitat que Scurati aporta en aquesta sèrie narrativa, … Continua la lectura de Mussolini, avui