Nihilisme independentista a Catalunya

Léalo en español 1. Perseverança escocesa. Els independentistes escocesos van perdre el referèndum del 2014. Va ser un xoc terrible. Estaven convençuts que ho tenien a tocar perquè algunes enquestes així ho auguraven. La participació va ser altíssima, com és habitual quan allò que s’ha de decidir importa la ciutadania. Va arribar al 84,59 %. Sempre que algú em surt amb la cantarella que les disputes nacionals releguen les coses que realment importen, els trec les dades sobre la participació en els diversos referèndums que han tingut lloc al món sobre aquesta qüestió. Incloc Catalunya, perquè mai abans, si no és en … Continua la lectura de Nihilisme independentista a Catalunya

L’autonomisme dins la monarquia bananera

Léalo en español No us cregueu Isabel Díaz Ayuso. Ni Catalunya ha entrat en una fase de decadència per culpa de l’independentisme, ni Barcelona ha deixat de ser una capital econòmica, malgrat els esforços dels comuns per aconseguir-ho. Les dades no ratifiquen una cantarella que es difon, tant des de Madrid com des de Catalunya, amb una clara intencionalitat política. Es tracta d’escampar la idea que l’independentisme és el responsable de tots els mals que, justament, van ser l’origen del creixement electoral independentista. El discurs de la decadència fins i tot l’ha comprat el conservadorisme català. Es veu que no recorda … Continua la lectura de L’autonomisme dins la monarquia bananera

Junts i els postconvergents

Léalo en español Junts és un partit a mig fer. És un partit anèmic que va néixer a correcuita arran de la convocatòria electoral del 21-D, posterior a l’aplicació del 155. Al principi Junts només era una candidatura confeccionada per Carles Puigdemont i un entorn de persones molt reduït, que va utilitzar els drets electorals del PDeCAT per estalviar-se haver d’optar per constituir una agrupació d’electors. Tot i això, abans que Puigdemont tanqués el pacte amb Artur Mas, s’havia començat a recollir signatures per presentar-se a la contesa electoral sense cap mena de peatge. Vist com han anat les coses, crec … Continua la lectura de Junts i els postconvergents

Pòquer a l’O.K. Corral independentista

Láealo en español Qui té un problema és Esquerra Republicana. Quedar primer a les eleccions pot ser una oportunitat, però també un regal enverinat. El 21-D, Junts per Catalunya va guanyar ERC per poc més de deu mil vots i l’alegria els va empatxar. Els negociadors per a la formació del nou govern —que no ho haurien d’haver estat mai, perquè eren dos presos— van acordar un govern de coalició amb els republicans com si Junts hagués perdut les eleccions. Les principals conselleries, les d’un pressupost més important, els mitjans de comunicació públics i no sé quantes coses més van anar a parar … Continua la lectura de Pòquer a l’O.K. Corral independentista

Si ets d’esquerra, Junts

Léalo en español “No ens hem mogut d’on érem” —va declarar a TV3 la candidata a les primàries del PDeCAT Àngels Chacón. Quan algú decideix marxar de casa, és qui s’ha d’explicar i no qui no s’ha mogut del pis. Marta Pascal hauria pogut dir el mateix quan va abandonar el PDeCAT de la senyora Chacón: “Jo no m’he mogut de lloc”. En fi, un joc surrealista que, curiosament, no hauria anat més enllà si el PDeCAT hagués aconseguit retenir les quotes de poder que no vol perdre de cap manera. Ara les ha perdut totes al Govern perquè el sottogoverno, que … Continua la lectura de Si ets d’esquerra, Junts