El PDC al país de la lavanda

Léalo en español Una de les millors decisions que van prendre els organitzadors de les eleccions internes del PDC, celebrades entre divendres i dissabte passat, va ser fer-les coincidir amb la inauguració de la seu central del partit, situada al carrer de Provença. És gairebé una metàfora, perquè la vella seu de CDC era al carrer de Còrsega, l’illa de ressonàncies napoleòniques però també de turbulències, i la seu del nou partit, sorgit de les cendres convergents però amb més gent, s’ha instal·lat en el carrer amb el nom de la regió que designa un antic reialme occità que s’estén des … Continua la lectura de El PDC al país de la lavanda

De CDC a Junts pel Sí o el cambio de rasante

A principios del verano de 1978, Anton Cañellas, entonces aún máximo dirigente de UDC, tenía en mente la idea de que era necesario crear una especie de federación de centro amplio, donde cupieran todos los partidos catalanes moderados de aquel momento. El trasunto de dicha operación era ligar el centroderecha catalán a la UCD de Adolfo Suárez. En el seno de UDC ya se había producido la escisión de tres miembros de la ejecutiva (Simeó Miquel, Albert Vila y Josep Miró i Ardèvol), quienes también defendían convertir a Unió en la CSU catalana respecto a la UCD española, que sería así la CDU alemana. Cañellas, sin embargo, no les siguió. Se mantuvo al frente del partido, … Continua la lectura de De CDC a Junts pel Sí o el cambio de rasante

Si Carrasco i Formiguera aixequés el cap

El candidat a la presidència de la Generalitat per Unió Democràtica de Catalunya, Ramon Espadaler, va proposar ahir dimarts crear un govern reformista no independentista “amb tots els que vulguin fer una proposta catalana per després portar-la a Madrid” i apostar per una reforma de la Constitució que reconegui la singularitat de Catalunya i li doni un nou model financer. Se suposa que aquest missatge anava dirigit al bloc unionista: C’s, PSC, PP i Catalunya Sí que es Pot. Carai, tenint en compte que UDC s’ha passat la campanya demonitzant els seus antics socis per tenir com aliats la CUP, resulta xocant que … Continua la lectura de Si Carrasco i Formiguera aixequés el cap

UDC, el hermano menor

La federación de CiU nació de un fracaso y con el tiempo se convirtió en una historia de éxito, aunque es posible que acabe mal. A diferencia del republicano Heribert Barrera, quien siempre fue un fiel aliado de Jordi Pujol sin mezclarse orgánicamente con él, la UDC de Miquel Coll i Alentorn buscó una ligazón más o menos permanente con CDC al constatar su fracaso en las elecciones generales españolas de 1977, cuando formó una candidatura conjunta, para el Congreso de los Diputados, con la Federación de la Democracia Cristiana, liderada por Joaquín Ruiz-Giménez, y que en Cataluña se denominó Unió del Centre i la … Continua la lectura de UDC, el hermano menor

De presidentes que han hecho historia

https://twitter.com/mkserra/status/540048949252730880 Twitter es ya esa ágora donde todo el mundo dice lo que le viene en gana. El otro día leí una de esas ocurrencias que los 140 caracteres convierten en auténticos aforismos. Decía así, pero en catalán: “Tenemos un Presidente que está haciendo historia y un historiador que quiere ser Presidente”. Mas y Junqueras. Está claro quién es quién, ¿verdad? Formular juicios definitivos sobre fenómenos que aún están por concluir es harto difícil e imprudente. Hay momentos que merecerían esas valoraciones prudentes y matizadas que llegan con el paso del tiempo. Nadie puede discutir, sin embargo, que estamos haciendo historia. Aunque … Continua la lectura de De presidentes que han hecho historia

El crepuscle partidista: PSC, CiU i ERC

El procés d’autodeterminació català provoca molta bilis. No hi ha marxa enrere, però. L’estratègia de la por no podrà impedir que hi hagi un abans i un després d’aquest combat de Catalunya per la sobirania. A poc a poc es va desbrossant el camí i tot és fa més evident, sobretot amb relació al capteniment dels partits i els líders polítics. Com he dit un munt de vegades, malgrat que no milito en cap partit polític, la democràcia parlamentària es basa en un sistema de partits. I això és bo, perquè així s’assegura, com reclamava el gran liberal humanista Isaiah … Continua la lectura de El crepuscle partidista: PSC, CiU i ERC

La via de Duran i Lleida

A mesura que es consolida i s’expandeix el debat sobre la sobirania de Catalunya, tothom se sent amb la necessitat de dir-hi la seva. És un bon senyal. És més, desmenteix els que, dirigint-se a un públic eminentment espanyol, volen negar el pluralisme a Catalunya que s’expressa amb partits, mitjans de comunicació i individualment. Un debat seriós, sense insults ni condemnes prèvies, afavoreix, sobretot, el sobiranisme. N’estic més que convençut. De vegades, reconeguem-ho, la intransigència treu el cap i no deixa debatre el futur amb serenor i valentia. Però, vaja, és tan sols una minoria que, això sí, fa molt … Continua la lectura de La via de Duran i Lleida