Puigdemont, peti qui peti

Léalo en español El 26 de gener, una data que fa de mal recordar per als catalans perquè és l’aniversari d’aquell 26 de gener de 1939 que va acabar amb la caiguda de Barcelona a mans dels insurrectes franquistes, l’exvicepresident del govern espanyol i exlíder del PSOE Alfredo Pérez Rubalcaba va fer unes declaracions inquietants a Onda Cero. L’anomenat “Fouché espanyol”, que va ser portaveu del felipisme durant els anys més obscurs de la corrupció, els GAL, el cas Roldán i la crisi econòmica, va deixar anar a la ràdio que “el que volen els independentistes és que l’Estat els tregui Puigdemont … Continua la lectura de Puigdemont, peti qui peti

Carles Puigdemont, sens dubte

Junts per Catalunya es va presentar a les eleccions amb una idea molt clara: restituir el president i el govern destituïts –abusivament, tot cal dir-ho– mitjançant l’article 155. I així és com es va convertir en el grup sobiranista majoritari al Parlament. Potser aquesta no era la idea d’altres candidatures, però les urnes no van avalar el retorn a la “normalitat” que propugnen els antisobiranistes. Ha arribat el moment de la veritat i el MHP Puigdemont té el dret i el deure d’intentar ser reinvestit. No és moment per a la covardia. Resposta a l’enquesta del diari El Punt Avui … Continua la lectura de Carles Puigdemont, sens dubte

L’Espanya patriòtica (i corrupta) del PP

Léalo en espanyol   Ahir, just quan el president del Parlament Roger Torrent i Carles Puigdemont, el president de la Generalitat deposat pel tripartit del 155, estaven reunits a Bèlgica, la Guàrdia Civil va tornar a escorcollar la seu del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i els locals de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural. Es veu que aquests escorcolls es fan per ordre del jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, i formen part de la peça secreta que va obrir aquest magistrat la setmana passada. Tot apunta que Llarena estaria provant de demostrar que … Continua la lectura de L’Espanya patriòtica (i corrupta) del PP

La conxorxa dels penedits

Léalo en español El rellotge ja està en marxa. A partir de la constitució del Parlament, ha començat el compte enrere per posar data a la celebració del debat d’investidura de qui haurà de ser el president de la Generalitat els propers quatre anys. L’estat treballa sense descans per impedir que la investidura respongui als desitjos expressats per la població el 21-D. Ciutadans va ser el partit més votat, però en un règim parlamentari com el nostre, el que compta és la capacitat d’un partit o una coalició per recaptar els 68 diputats i diputades que fan la majoria absoluta … Continua la lectura de La conxorxa dels penedits

“Reservoir dogs” indy

Léalo en español No sé si recorden la pel·lícula Reservoir dogs, de Quentin Tarantino, estrenada el 1992, el mític any olímpic. És la història d’un grup de gàngsters que planegen un robatori, que acaba resultant un autèntic fracàs. Va ser una pel·lícula de culte, especialment pel vestuari i, en general, per l’estètica i la música marca de la casa. Va ser una pel·lícula que va definir una època. I va ser-ho tant, d’important, que fins i tot un dels pòsters que l’anunciaven va servir d’inspiració al PSC durant la campanya electoral a les eleccions generals espanyoles de l’any 2008. Una … Continua la lectura de “Reservoir dogs” indy

Que la prudència no ens faci traïdors

Léalo en español Jordi Carbonell, president d’ERC entre el 1996 i el 2004, l’11 de setembre de 1976, a Sant Boi, va pronunciar una de les frases mítiques d’aquells anys de transició política, de debat entre la reforma i la ruptura. “Que la prudència no ens faci traïdors”, va dir des de l’escenari muntat per l’Assemblea de Catalunya i es va convertir en el titular d’aquella jornada. L’advertiment d’un antic lluitador antifranquista, llavors independent, anava dirigit als que, esporuguits per la força del militarisme franquista, volien passar pàgina ràpidament del passat. Un dels errors de la transició va ser la … Continua la lectura de Que la prudència no ens faci traïdors

El miracle de Dunkerque

Léalo en español A mitjan juliol de l’any passat, es va estrenar Dunkerque, una pel·lícula del director anglès Christopher Nolan, responsable, també, d’altres films d’èxit com Memento, la saga de Batman, Origen, Interstellar, etc. Dunkerque és un film íntim i intens, gairebé sense diàleg, que transporta l’espectador als deu dies de finals del mes de maig i principis de juny del 1940, quan Hitler dominava Europa, i a les platges d’aquest port del nord de França, fronterer amb Bèlgica, van quedar-hi atrapats, entre el mar i els bombardejos aeris de la Luftwaffe, 338.226 soldats britànics i 112.546 francesos. Les tropes aliades van … Continua la lectura de El miracle de Dunkerque

Un pacte global

Léalo en español Ens trobem en un d’aquells moments decisius per al futur d’un país. Un moment en què Catalunya està en conflicte amb l’estat, l’autogovern és a mans d’un partit que amb prou feines representa el 4% de l’electorat català i que dona ordres des de Madrid, la nostra economia és atacada per un unionisme irresponsable, atès que aquest país és tan seu com dels independentistes i per tant és absurd que s’autolesionin, i, finalment, és obvi que la democràcia està en perill per l’extralimitació judicial i policial, que persegueix idees polítiques amb l’excusa que són delictives. Les eleccions … Continua la lectura de Un pacte global

El setge no declarat

En el context de la campanya del referèndum per aprovar la sortida o no de la Gran Bretanya de la UE, l’historiador i comentarista Timothy Garton Ash va publicar l’article Here’s how to argue with a Brexiter – and win. El títol de la versió en espanyol que va publicar El País era més explícit: Cuando veas una pelea justa, toma partido. Garton Ash va fer campanya per evitar el Brexit. Aquesta era la causa justa, segons ell, sobretot perquè si els anglesos optaven per la sortida de la UE de la Gran Bretanya, els escocesos s’apressarien a abandonar el … Continua la lectura de El setge no declarat

Errors no forçats

Léalo en español Els que juguen a tennis o a bàdminton saben que un error no forçat és conseqüència del seu propi mal joc. Encara no havíem entrat en la segona setmana d’aquesta inusual campanya electoral i ja vam poder constatar que alguns jugadors no acaben d’estar en forma i cometen molts errors no forçats. Diu un clàssic de la teoria política electoral que les campanyes poden servir més per perdre les eleccions que no pas per guanyar-les. Tot dependrà, precisament, dels errors no forçats que cometin els candidats. La campanya electoral és curta però molt intensa. Qui es posi … Continua la lectura de Errors no forçats