El PSC i la consulta

Arran de l’anomenat Concert per la Llibertat, Carles Campuzano va publicar l’article Passar dels sentiments a la política, la tesi del qual se sintetitza en aquest paràgraf: “Tinc una impressió: el repte del moviment social del nou catalanisme sobiranista està en la necessitat de traduir l’enorme i immensa sentimentalitat que està acumulant en un programa polític operatiu o, al contrari, la frustració i el sentiment d’estafa seran d’una dimensió històrica.” Subscric aquesta diagnosi —i tot l’article— al cent per cent, sobretot perquè em fa l’efecte que l’acumulació de sentimentalitat no afecta tan sols la societat civil. Els dirigents polítics catalans … Continua la lectura de El PSC i la consulta

Duran i Lleida no és el problema

“La política, vista de prop, fins i tot la política més alta, és sempre petita, mesquina, miop, un baralla de veïnat. Només el temps dóna als fets polítics la dignitat distant, el sentit superior que és la seva justificació i, amb sort, la seva grandesa. S’ha dit que a qui li agradin les salsitxes i les lleis no vagi mai a veure com es fan. Qui tingui encara respecte per la política, no ha de treure tampoc el nas en les seves cambres reservades”. Aquest és un fragment del llibre La conspiración de la fortuna (Planeta, 2005), del periodista, novel·lista … Continua la lectura de Duran i Lleida no és el problema

En el centenari de Josep Solé i Barberà

El 28 d’octubre de 1973, cap a les 10 del matí, unes 150 persones de totes les edats i professions van pujar al primer pis de la parròquia de Santa Maria Mitjancera, ben a prop de la presó Model, per celebrar-hi la permanent de l’Assemblea de Catalunya. Aquell diumenge assolellat també debutava Johann Cruyff al Camp Nou. Aquelles persones formaven part dels partits polítics clandestins i dels sindicats il·legals, però també eren membres dels col·legis professionals i de les actives associacions de veïns d’aleshores. Tot i que, com sempre, els assistents arribaven a l’església després de passar un parell de … Continua la lectura de En el centenari de Josep Solé i Barberà

El pressupost i l’autoritat presidencial

El pressupost és la llei més important que presenta anualment un govern i respon a uns cicles molt concrets. Per tant, el pressupost és determinant per a un país perquè és el principal instrument de política fiscal i resumeix la disponibilitat de recursos per a totes les àrees de gestió del govern. Serveix, a més, per coordinar les polítiques públiques. El pressupost és, doncs, l’instrument imprescindible de programació estratègica de les prioritats que fixa el govern i de les quals caldrà que després en reti comptes al Parlament. Les funcions del pressupost són, en aquest sentit, de caràcter politicoinstitucional, econòmiques … Continua la lectura de El pressupost i l’autoritat presidencial

“Si Convergència sigue la vía que le impone ERC iremos al fracaso total”

Agustí Colomines (Barcelona, 1957) acaba de dejar la dirección de CatDem, la fundación vinculada a Convergència que Artur Mas utilizó para ampliar el espectro ideológico del partido. Aunque es crítico con la deriva del pacto entre CiU y ERC, Colomines asegura que hace casi un año que ya había decidido dejar el cargo. Pregunta. ¿Cuando Artur Mas le encargó edificar la Casa gran del catalanisme esperaba que en tan pocos años CDC se inclinara hacia el soberanismo? Respuesta. No; todo fue muy rápido. CDC ha evolucionado por el cambio generacional, con gente que procede de las JNC que ya eran … Continua la lectura de “Si Convergència sigue la vía que le impone ERC iremos al fracaso total”

Actuï, president, actuï

Es veu que és un escàndol que els “pijos” de Barcelona hagin escridassat el MHP Artur Mas durant la final d’ahir del Barcelona Open Banc Sabadell – Trofeo Conde de Godó. Per què no l’havien d’escridassar allà on dominen els espanyolistes? Al MHP l’escridassen a molts llocs i per raons ben diverses. Els recordo una altra escridassada sonora: en el X Congrés de CCOO de Catalunya, celebrat el desembre passat. La mala educació dels delegats va ser notòria, però què no havien de fer unes persones que estaven reunides per criticar, sobretot, les polítiques d’austeritat imposades pel Govern Mas? Cadascú … Continua la lectura de Actuï, president, actuï

“L’aliat de Mariano Rajoy és ERC”. Tertúlia al 2324, 04/04/13

“L’aliat de Mariano Rajoy és Esquerra Republicana” L’historiador i professor universitari Agustí Colomines va assegurar ahir que “l’aliat de Mariano Rajoy és Esquerra Republicana” després de la negativa dels republicans a votar els pressupostos de la Generalitat. Colomines, al debat nocturn del canal 324, va titllar l’estratègia del partit liderat per Oriol Junqueras de “partidista i antipatriòtica” i va recordar al partit independentista que “va fer president Artur Mas amb el compromís de donar-li suport”. L’exdirector de la fundació CatDem es va preguntar per què l’aliat del Govern “està posant contra les cordes el President de la Generalitat” i va recomanar que … Continua la lectura de “L’aliat de Mariano Rajoy és ERC”. Tertúlia al 2324, 04/04/13

Tertúlia a La Rambla, de BTV, 02/04/2013

Tertúlia la Rambla Segons Manel Bosch, d’elSingularDigital, el professor d’Història Contemporània de la UB, Agustí Colomines, ha valorat que “el PSC no té collons d’entrar al Govern” i garantir així l’aprovació dels pressupostos. Colomines, en una intervenció al programa la Rambla de BTV, ha fet extensiva la seva crítica a l’executiu d’Artur Mas i a Esquerra Republicana de Catalunya. En discutir amb altres tertulians sobre per quin motiu Catalunya és l’únic territori de l’Estat sense els pressupostos aprovats, ha assegurat que aquesta circumstància “és de país bananer, però d’això en té la culpa el Govern, el partit que li dóna … Continua la lectura de Tertúlia a La Rambla, de BTV, 02/04/2013