Discurs d’obertura de la XV Legislatura del Parlament de Catalunya, 10 de juny de 2024. Començo amb un apunt personal. El 1981, quan només feia vuit mesos que s’havia constituït la primera legislatura, vaig començar a treballar com a assistent … Continua la lectura de Elogi de la democràcia
Léalo en español Bertrand Russell va morir el 1970. Estava a punt de fer noranta-vuit anys i havia viscut molt. Era un intel·lectual i un defensor de la desobediència civil per motius ètics més que no pas religiosos, que són els que van inspirar Gandhi i Martin Luther King Jr. Segurament per això, perquè no era un simple teòric, ni tampoc un doctrinari, Russell va ser capaç de replantejar-se algunes certeses a la llum de les circumstàncies viscudes. Els que han estudiat el personatge manifesten que intel·lectualment semblava tendir al pessimisme, o almenys a l’escepticisme, però que anímicament era molt vitalista. Es negava … Continua la lectura de Ucraïna: una guerra de principis
Léalo en español “L’esquerra abertzale ha reconegut i reconeix el dolor causat, i jo vull anar més enllà i dir que si en la meva condició de portaveu (i parlo en nom de tots els portaveus de Batasuna) he afegit dolor, sofriment o humiliació a les famílies de les víctimes d’accions armades d’ETA, vull demanar-los des d’aquí les meves més sinceres disculpes, acompanyades d’un ho sento de tot cor”. Així s’expressava Arnaldo Otegi al llibre-entrevista de Fermín Munarriz El tiempo de las luces, publicat per Gara l’any 2012, al qual també reconeixia haver militat a ETA i haver “practicat la lluita armada” durant el franquisme. Fa … Continua la lectura de Otegi, la violència i el perdó
Léalo en español Un fantasma recorre Espanya: el fantasma de Franco. El franquisme no se’n va ni amb salfumant. És aquí: en l’alta política, a les direccions de molts mitjans de comunicació, a la judicatura, a la policia, entre escriptors i suposats intel·lectuals, als partits polítics i en les polseretes, en els nomenclàtors de molts pobles i ciutats, en el marquesat que encara ostenta la família del dictador. En la monarquia, per resumir-ho en un sol concepte. La defectuosa transició democràtica, per bé que segurament devia ser inevitable que es fes com es va fer, ateses les circumstàncies, no va … Continua la lectura de El fantasma de Franco
Léalo en español En una entrevista del 12 de gener de 2011 al diari Ara, Joan Carretero, líder de Reagrupament i antic conseller de la Generalitat, afirmava rotund: “ERC ha de ser el pal de paller de l’independentisme”. Els republicans acabaven de perdre 11 diputats a les eleccions del 28-N, les que va guanyar Artur Mas amb 62 escons després de set anys de coalició d’ERC amb el PSC i ICV-EUiA. ERC s’havia anat aprimant, precisament, per les disputes que havia protagonitzat l’exalcalde de Puigcerdà i pels efectes devastadors del segon tripartit. Va perdre la meitat dels vots que havia obtingut … Continua la lectura de L’anhelat pal de paller
Una de les modestes aportacions que he fet a la historiografia d’aquest país és haver donat a conèixer en català els historiadors postmoderns. Si vostès repassen l’índex del llibre que vam compilar el meu col·lega valencià Vicent Olmos i un servidor, Les raons del passat. Tendències historiogràfiques actuals (Ed. Afers, 1998), ho constataran. Hi trobaran articles de Frank Ankersmit, Philip Benedict, Roger Chartier, Natalie Z. Davis, Carlo Ginzburg, Georg G. Iggers, Giovanni Levi, Hans Medick, Edward Muir, Carlo Poni i Richard T. Vann. Un plèiade d’historiadors amb una “imaginació” desbordant que van revolucionar la historiografia mundial de mitjan anys setanta. Aquesta historiografia … Continua la lectura de A un pam… de què?
El passat que no passa 