De Sant Boi fins avui (2001)

Goso reproduir un article meu, escrit i publicat l’any 2001 amb motiu del 25è aniversari de la Diada del 1976 a Sant Boi, perquè em fa l’efecte que posa les coses al seu lloc ara que els “comuns” preparen un acte propi a Sant Boi, al marge de les mobilitzacions convocades per l’ANC i Òmnium arreu del territori, per commemorar, precisament, els 40 anys d’aquella primera Diada semi tolerada. Jo hi vaig assistir amb un bon nombre de companys de les Joventuts Comunistes de Bandera Roja. Recordo perfectament aquella tarda en què el servei d’ordre, majoritàriament organitzat pel PSUC, malgrat … Continua la lectura de De Sant Boi fins avui (2001)

Rajoy no és el problema

La investidura del nou president del Govern espanyol es complica a mesura que passen els dies. Qui està en un estat extraordinàriament nerviós és Albert Rivera, el cap de files del partit nacionalista espanyol per antonomàsia. Des de fa anys, la dèria de Rivera era convertir C’s en el partit frontissa que havia de substituir CiU i PNB a l’hora de formar majories parlamentàries a Espanya. Les dues darreres eleccions han demostrat, però, que esmicolar la dreta i l’esquerra espanyoles i prescindir dels sobiranistes catalans (ja sigui ERC, ja sigui el PDC) impedeix formar govern. Pot semblar una paradoxa però … Continua la lectura de Rajoy no és el problema

L’impossible grup parlamentari catalano-valencià

Léalo en español El 12 de juny del 1994 se celebraren les terceres eleccions europees després de l’ingrés d’Espanya a la UE. Aquelles eleccions, que eren de circumscripció única per a tot l’Estat, va guanya-les el Partit Popular, seguit del PSOE, IU (amb IC) i CiU, que va obtenir 865.913 vots i tres eurodiputats (dos convergents: Carles Gasòliba i Joan Vallbé i una d’UDC: Concepció Ferrer). La novetat respecte de les dues convocatòries anteriors era que la llista de CiU va incloure candidats de dos partits nacionalistes més, Unitat del Poble Valencià (UPV), predecessor del Bloc Nacionalista Valencià (BNV) ara … Continua la lectura de L’impossible grup parlamentari catalano-valencià

Refundación sin botox

La mayoría de los políticos se creen muy listos. Visto lo que ha pasado en los últimos tiempos, parece ser que para dedicarse a la política es necesario dominar el arte de la simulación o directamente del engaño. Es una verdadera pena, pero está claro que a los políticos les preocupa más el cómo que el por qué. Esa idea ilustrada y democrática de que los políticos deben decir la verdad se ha quedado anticuada. Ahora se lleva infantilizar a los votantes y reemplazar el debate político por frames, consignas y piruletas. Vivimos bajo el imperio del populismo. Esa y … Continua la lectura de Refundación sin botox

La malformació del gen convergent

Léalo en espanyol No fa pas gaire un alt responsable de CDC, d’aquells que prenen decisions de veritat, em reconeixia que el seu partit té tendència a menystenir el debat de les idees. “No hi estem avesats” –em va dir–. No calia que m’ho reconegués, perquè ho he viscut ben de prop. CDC tan sols va atendre de veritat el món de les idees una vegada, entre el 2007-2010, quan era a l’oposició, i al final vaig arribar a la conclusió que ho havien fet més per necessitat que per convicció. Fins llavors havia viscut de la “doctrina”, si és que … Continua la lectura de La malformació del gen convergent

Ada Colau “gatopardista”

No hay duda de que Ada Colau es una gran operación de mercadotecnia. Su propuesta de “gobierno del cambio” para Barcelona compartido con PSC y ERC es el último ejemplo de gatopardismo. Ustedes ya conocen el cuento: “cambiar algo para que nada cambie”, que tiene su origen en la paradoja expuesta en la novela El gatopardo, del escritor italiano Giuseppe Tomasi di Lampedusa (1896-1957). La cita original expresa la siguiente contradicción aparente: “Si queremos que todo siga como está, es necesario que todo cambie”. “¿Y ahora qué sucederá? ¡Bah! Tratativas pespunteadas de tiroteos inocuos, y, después, todo será igual pese … Continua la lectura de Ada Colau “gatopardista”

¿El Majestic? Los errores se pagan caros

El 28 de abril de 1996 se firmó el llamado Pacto del Majestic entre CiU y PP mediante el cual José María Aznar fue coronado por primera vez como presidente del Gobierno a cambio de que la Generalitat de Cataluña obtuviera más recursos y CiU tuviera el apoyo del PP en el Parlamento catalán. Eran las épocas doradas del autonomismo y CiU gozaba de una hegemonía que mantuvo por los pelos en 1999 gracias al apoyo, precisamente, del PP. Eran otros tiempos aunque en algún aspecto se parecen a los actuales. No cabe duda de que el Pacto del Majestic fue bueno en algunos aspectos relacionados con las … Continua la lectura de ¿El Majestic? Los errores se pagan caros

Per què Mas no pot ser Salmond?

Léalo en español El 5 de maig és previst que se celebrin eleccions a Escòcia. Tots els sondejos apunten que l’SNP obtindrà uns resultats espectaculars, millors que els dels rivals, els laboristes i els conservadors. A Escòcia, a més, els libdem no són res, segurament perquè el seu unionisme és més salvatge que no pas el dels laboristes i perquè l’SNP ocupa el seu lloc d’una manera més eficient i elegant. L’SNP és, certament, un partit a mig camí entre la socialdemocràcia avançada i el liberalisme progressista. La figura de qui fou el seu màxim dirigent durant anys, sir Alex … Continua la lectura de Per què Mas no pot ser Salmond?

El caos o la política

A Espanya hi ha almenys 3.000 persones que són investigades o processades en les diferents causes per corrupció. Realment és molta gent, però això no hauria de servir per desqualificar tots els partits o la política en general. La política pot ser una activitat honorable encara que pugui ser vulnerada per espècimens indesitjables. Estem massa acostumats als arguments perversos de sèries com ara House of Cards, que en l’última temporada se supera —no es preocupin, no els explicaré el final— en presentar Francis i Claire Underwood com una parella inquietant fins i tot en l’aspecte personal i amorós. Si entenem la … Continua la lectura de El caos o la política

Déjense de ambigüedades, señores de CDC

A algunos dirigentes de CDC les pierde la estética. No han aprendido que el contorsionismo y la ambigüedad no les convienen en absoluto. Al contrario, les va a penalizar, puesto que confundir su legítima aspiración de situarse ideológicamente en el centro político y buscar el apoyo de los moderados, lo que incluso puede seducir a muchos antiguos votantes socialistas, con la indefinición es, sencillamente, un suicidio. Si el pasado miércoles se reunieron por primera vez los miembros de la Comisión Interdepartamental para el Desarrollo del Autogobierno, formada por Oriol Junqueras, Carles Viver Pi i Sunyer, Josep Maria Reniu y Víctor … Continua la lectura de Déjense de ambigüedades, señores de CDC