Eleccions?

Léalo en español No, no parlo de les possibles eleccions espanyoles del 10 de novembre. No crec que s’acabin convocant. Els d’UP —o més exactament els d’IU— ho evitaran perquè són més porucs que una llebre. Pablo Iglesias no resisteix la pressió, malgrat la cara de pòquer que posa sempre davant les situacions més complicades. És la força de la impotència. Deixem-ho. Com acabo de dir, no són aquestes eleccions les que m’interessen. Les que m’interessen de veritat són les altres, les catalanes. Les autonòmiques, vull dir. Anomenem les coses pel seu nom. Des del 2015 no fem una altra … Continua la lectura de Eleccions?

L’art de l’impossible

Léalo en español “Ha triomfat el sentit comú”, va assegurar Angela Merkel en acabar la reunió del G-20 que l’any 2009 discutia sobre l’augment dels recursos de l’FMI i altres òrgans financers multilaterals. Ho va dir aleshores i ho ha repetit un munt de vegades. El sentit comú, en política, és l’art del pacte. Dels pactes possibles. L’acord entre ERC i JxCat a la Diputació de Barcelona ha estat impossible perquè entre els dirigents independentistes no abunda el sentit comú. Al contrari. Ara ja sabem que el “junquerisme” no és amor. Alguns articles escrits amb urgència, mala fe i rancúnia pels … Continua la lectura de L’art de l’impossible

Per desembolicar la troca de JxCat

Léalo en español Parlem de JxCat. Tornem-ne a parlar. En l’anterior article ja vaig plantejar que JxCat no pot ser de cap manera el resultat d’una mera fusió, per altra banda impossible, entre JxCat, PDeCAT i la Crida. No amagaré el que alguns volen amagar sobre JxCat: aquesta coalició va començar com un grup parlamentari, a l’interior del qual hi ha, almenys, tres sensibilitats diferents. La Crida mereix un altre tracte, perquè els que hi van creure i són a la direcció, com ara els republicans Pep Andreu, Gerard Sesé, Maria Àngels Cabasés o els independents com Maria do Carmo … Continua la lectura de Per desembolicar la troca de JxCat

Quo vadis Puigdemont

Léalo en español Waterloo és la capital de Catalunya. S’hi trasllada tothom que vol estar al dia del que es cou a la política catalana. Les presons també són un centre de pelegrinatge. Però a Bèlgica s’hi va a veure el líder del moviment independentista, a les presons, en canvi, s’hi va a parlar amb els diversos caps de fila del moviment. És per això que, un cop acabat l’intens cicle electoral, Waterloo és l’epicentre de tota mena de reunions i d’emissaris. Entre la setmana passada i l’actual s’hi han traslladat alcaldes de Junts, diputats independents, grups polítics i ahir l’expresident Artur Mas. Tot es mou perquè l’actitud caïnita dels darrers temps ha perjudicat —i molt— l’independentisme. El festival de pactes postelectorals, la … Continua la lectura de Quo vadis Puigdemont

Agustí Colomines: “ERC va empènyer tothom contra el penya-segat”

El secretari general de Junts per la República defensa la “unitat nacional” com a mètode per aconseguir la independència per Joan Antoni Guerrero Vall (Barcelona) El secretari general de Junts per la República (JxR), Agustí Colmines, explica en aquesta entrevista amb El Món la proposta d’unitat que l’organització ha fet per a després de les eleccions del 28-A amb la creació d’un grup parlamentari de partits independentistes al Congrés dels Diputats. Un cop s’ha constatat que la Crida Nacional no aconsegueix l’objectiu de conformar llistes unitàries, aquest corrent d’independents de JxCAT manté la defensa de la “unitat nacional” com a … Continua la lectura de Agustí Colomines: “ERC va empènyer tothom contra el penya-segat”

Per què he votat ‘sí’ i ‘no’ en la consulta de la Crida?

Léalo en español L’independentisme no té temps per repetir errors. I cada dia en comet un de nou. El Govern va desfent-se sense empenta ni iniciativa mentre en els antics partits de l’autonomisme revifen les velles disputes per l’hegemonia. I en l’horitzó, la possibilitat que el 28-A els socialistes tornin a treure profit a Catalunya d’aquell “si tu no hi vas, ells tornen” que el PSC (el PSOE, vaja) va fer servir per a les eleccions espanyoles del març del 2008. Onze anys més tard i sant tornem-hi. Com si no hagués passat res. Com si el PSC-PSOE no hagués … Continua la lectura de Per què he votat ‘sí’ i ‘no’ en la consulta de la Crida?

El tsunami electoral

Léalo en español Tothom sap que les enquestes electorals dels últims anys no n’han encertat ni una. Però un dia l’encertaran finalment. Si hem de fer cas a les enquestes, en el proper cicle electoral, que arrencarà amb la campanya per a les generals del 28-A, ERC assolirà, per fi, el somni de superar les restes del naufragi de CiU. Segons diuen, el partit de Junqueras està en una fase expansiva que, per altra banda, no concorda gaire amb l’eufòria independentista. Vull dir que em costa d’entendre com lliga que els republicans hagin reculat en els seus plantejaments fins a … Continua la lectura de El tsunami electoral

Quin és el futur de la Crida?

Léalo en español Ja ha nascut la criatura. Dissabte va celebrar-se el congrés constituent de la Crida Nacional per la República, més coneguda com la Crida, després d’uns llargs mesos de gestació. Al Fòrum de Barcelona es van aplegar unes 2.700 persones que van aprovar dues ponències, una política i una altra d’organització, i una direcció integrada per 21 persones. Un Congrés que es va plantejar més com un espectacle que com el que haurien de ser les assemblees dels grups polítics: una àgora de debat. Però la temptació dels polítics d’avui dia és substituir el programa polític pel relat, … Continua la lectura de Quin és el futur de la Crida?

Els partits càrtel

Els partits polítics estan en crisi. O almenys tenen mala premsa entre la gent normal i corrent. Qui milita avui en un partit polític? Parlamentaris, alts càrrecs, alcaldes i regidors, sobretot. ERC, per exemple, que és el partit en alça segons les enquestes, va confirmar Ernest Maragall com a nou candidat a l’Ajuntament de Barcelona amb 583 vots en un procés de primàries en què no tenia rival. Prèviament, Maragall havia aconseguit 442 avals vàlids per presentar-se a les primàries, mentre que el seu contrincant, l’economista Xavier Martínez-Gil, va presentar-ne tan sols 41 de vàlids i no va superar els … Continua la lectura de Els partits càrtel

Cornuts i pagar el beure

Léalo en español “És inaudit que se’ns miri a nosaltres com si estiguéssim en deute amb Pedro Sánchez”. Així va resumir el conseller empresonat Jordi Turull la sensació que tenia davant la pressió de Podem i els altaveus mediàtics de l’unionisme català perquè el sobiranisme voti els pressupostos presentats pel PSOE. Quina obligació té el sobiranisme de facilitar la tramitació dels pressupostos —per altra banda, relativament necessaris, atès el calendari electoral?— Una cosa és que el sobiranisme ajudés a fer fora el PP del poder, aguditzant la crisi d’estat provocada per la corrupció i el conflicte català, i una altra … Continua la lectura de Cornuts i pagar el beure