Torna el color turquesa

Léalo en español Ha calgut que passessin cinc anys perquè l’independentisme recuperés el color turquesa. Aquest era el color que identificava la candidatura unitària de Junts pel Sí formada per Convergència Democràtica de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Demòcrates de Catalunya i Moviment d’Esquerres, amb la participació d’Avancem i Reagrupament Independentista i el suport de Catalunya Sí, Solidaritat Catalana per la Independència i Estat Català. Va ser la candidatura guanyadora a les eleccions del 2015, amb 62 escons. Va ser una candidatura nascuda amb fòrceps, llastada per les gens dissimulades travetes entre CDC i ERC. Llavors Carles Puigdemont era un … Continua la lectura de Torna el color turquesa

8 punts per a Puigdemont. La darrera oportunitat

Léalo en español 1. És impossible afrontar un conflicte com l’actual sense tenir una bona organització, implantada a tot el territori, que sigui de base i realment democràtica i no tan sols el refugi dels càrrecs públics i els electes. En els partits tradicionals només hi militen aquells que ocupen o aspiren a ocupar un lloc a les llistes electorals o en les butaques institucionals. Plantejar-se assolir la independència amb un partit així és impossible. Només un partit moviment serà capaç d’expandir els espais de llibertat que conquereixen dia a dia els activistes. És que no va ser així almenys … Continua la lectura de 8 punts per a Puigdemont. La darrera oportunitat

El bloc per la ruptura

Léalo en español L’independentisme no té líders. Quan ja es veu que no s’ha superat la mentalitat autonomista, parlar de líders independentistes és un oxímoron. Cal dir les coses pel seu nom. És una desgràcia, però és així. Proclamar-se independentista és més fàcil que dissenyar una estratègia independentista que desbordi l’actual paràlisi, presidida per una competència estúpida entre ERC i Junts per Catalunya per veure qui queda primer en les pròximes eleccions autonòmiques. Unes eleccions que, com les del 21-D del 2017, tornarà a convocar l’Estat per la via de la inhabilitació del president Torra. L’autonomia va a mal borràs … Continua la lectura de El bloc per la ruptura

La comèdia de la unitat

Léalo en español Acabem amb la ficció de la unitat política, electoral, estratègica o com n’hi vulgui dir entre ERC i Junts per Catalunya. L’independentisme no necessita cap altra unitat que la unitat popular. A més, la via de l’acord entre els dos grans partits independentistes s’ha exposat i defensat a tort i a dret i no ha fructificat. Junts pel Sí va ser una fórmula tan efímera com la proclamació de la República catalana el 27-O. A les eleccions del 21-D, ERC es va enfrontar a una nova formació, Junts per Catalunya, que li disputava l’espai ideològic i l’independentisme. … Continua la lectura de La comèdia de la unitat

Llepar-se les ferides

Quan s’albira el final del túnel després de molts dies de confinament i de desconcert, em sorprèn constatar que l’independentisme partidista torni a debatre el de sempre, com si res no hagués passat. Tenen raó els que descriuen la situació com una mena de bucle melancòlic que, a més, va acompanyat d’un munt de retrets i deslleialtats. La realitat és que tenim l’autonomia devastada, sota mínims, que ni tan sols s’assembla a l’autogovern de què es disposava abans que les urgències del tripartit ens aboquessin a la fracassada reforma estatutària del 2006. El fracàs d’aquella reforma, que va avalar el … Continua la lectura de Llepar-se les ferides

Badalona com a metàfora

Láelo en español Per què Miquel Iceta és més catalanista que no ho pugui ser Xavier García Albiol? Per què Eva Granados és menys unionista i espanyolista que no pugui ser-ho Inés Arrimadas? Si jo fes aquestes preguntes en veu alta, per exemple, en una tertúlia on hi hagués majoria del que abans es coneixia com a tercera via, l’escàndol seria majúscul. M’acusarien d’insensat, de provocador, de voler trencar la sacrosanta —i idealitzada— llegenda que som un sol poble. A Catalunya no tothom disposa dels drets fonamentals per sentir-se lliure. És una evidència que a la presó o a l’exili en aquests … Continua la lectura de Badalona com a metàfora

Reorganitzar… què?

Va passant el temps i l’espai de JxCat –que inclou el postconvergent– està a mig bastir. Les disputes i les fiblades entre els protagonistes són constants. Ningú no acaba d’estar content. Quan el PDeCAT es va despertar, després del xoc del 155 i de la decisió del president Puigdemont d’acudir a les eleccions que va convocar Mariano Rajoy el 21-D amb una candidatura d’ampli espectre, les disputes van disparar-se. Marta Pascal va digerir molt malament que JxCat pivotés sobre els independents i els dos sectors del PDeCAT que no li eren afins, dirigits, respectivament, per Jordi Turull i Josep Rull. … Continua la lectura de Reorganitzar… què?

“Puigdemont ha de trobar una fórmula organitzativa que sigui creïble i fiable”

L’historiador Agustí Colomines i Companys (Barcelona, 1957) va ser un dels cervells de Junts per Catalunya i de la Crida Nacional per la República. Alhora, és una de les veus més escoltades al si de l’independentisme català. Ara, any i mig més tard de ser destituït de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya en virtut de l’aplicació del 155, es troba a Califòrnia fent una recerca per preparar la biografia de l’exili de Joaquín Maurín (1896-1973), qui va dirigir, entre més, el sindicat CNT i el Partit Obrer d’Unificació Marxista, tot i que després se’n va desmarcar. Parlem amb Colomines del … Continua la lectura de “Puigdemont ha de trobar una fórmula organitzativa que sigui creïble i fiable”

Consell per la República

Reunit a Brussel·les l’1 d’octubre –de vegades les commemoracions s’han de fer treballant–, el Consell per la República (CpR), òrgan que aglutina representats de JxCat, ERC, Demòcrates, Poble Lliure, Som Alternativa, la Crida, Acció per la República i l’ANC, va acordar convocar les forces sobiranistes –i això vol dir més que no pas únicament les independentistes– a una assemblea de càrrecs electes amb l’objectiu “d’aprovar l’estratègia” política que caldrà seguir després de la sentència de l’1-O. Em sembla una idea estupenda. Des de Brussel·les, el CpR s’ha de convertir en la veu lliure dels partidaris del dret a l’autodeterminació. Com … Continua la lectura de Consell per la República

Re-unim-nos

Léalo en español Abans de l’acció hi ha les idees. Hauria d’haver-hi idees, millor dit. Aquest és el resum del fullet que acaba de publicar el president Carles Puigdemont a La Campana. Si no estigués exiliat, aquest hauria estat el text d’una conferència que el MHP hauria pronunciat en un gran local de Barcelona. Mentre escric això m’adono que fa anys i panys que cap polític convoca el públic per dictar una d’aquelles conferències programàtiques a les quals eren tan aficionats els presidents anteriors. Amb la irrupció desbocada d’uns polítics triats en un càsting dolent, es veu que les idees desguassen … Continua la lectura de Re-unim-nos