Partits vells, partits nous

Léalo en español La Catalunya contemporània ha tingut sempre un sistema de partits propi. En les darreres eleccions, les del 27 de setembre, van concórrer-hi un total de 43 candidatures, 36 menys, tanmateix, que en els comicis de 2012, en què se n’hi van presentar 79. És clar que aquest fet és una anècdota, perquè després en el Parlament aquesta disparitat d’opcions queda reduïda a 7, 8 o 10 partits, alguns dels quals, agrupats en coalicions o candidatures unitàries, menystenint la sopa de lletres de l’oferta electoral. La qüestió és, però, que a Catalunya hi ha una doble oferta de … Continua la lectura de Partits vells, partits nous

El PDeCAT a la llum dels conservadors i dels liberals

Léalo en español Hi ha un grup de comentaristes, més a prop de Demòcrates de Catalunya que d’ERC, que passen el sant dia criticant el 9-N, Artur Mas i tot allò que tingui a veure amb el PDeCAT, que ells insisteixen a anomenar Convergència per satisfer no se sap qui. En això de la denominació, suposo que el més adequat fóra anomenar eurodemòcrates els associats al PDeCAT i deixar la denominació demòcrates per als de DC (els renovats cristianodemòcrates). I així tothom estaria content i s’acabaria aquest embolic de família, perquè no conec cap alt càrrec de la Generalitat associat a DC … Continua la lectura de El PDeCAT a la llum dels conservadors i dels liberals

Colau contra el RUI

Léalo en español En unes declaracions recollides pel diari Ara, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, és molt explícita sobre què pensa del RUI. Hi està en contra, ras i curt. Els seus arguments són just els oposats als que prediquen els defensors de la unilateralitat, començant per un dels homes forts del diari, Toni Soler, qui en el seu article dominical, també d’ahir, afirmava content que el RUI el “demanen la CUP, Demòcrates, ERC (amb la boca petita) i fins i tot l’ANC. I diuen que el president Puigdemont hi està d’acord”. “Diuen, diuen, diuen…”, però el que sabem del … Continua la lectura de Colau contra el RUI

No es cuestión de nombres

Menudo lío el que quiere organizar el ministro del Interior, Jorge Fernández Díaz. Quiere aprovechar una argucia legal para intentar cargarse de un plumazo a los democristianos de Demòcrates y a los centristas del recién nacido Partit Demòcrata Català (PDC). Los conservadores del PP aún no han aprendido que la democracia es algo más que un reglamento. Esa forma de proceder puede que fuera la norma en los tiempos de Franco y puede que sea por eso que quienes crecieron políticamente bajo los faldones de la dictadura, como fue el caso del ministro conspirador, anden aún despistados. A las huestes … Continua la lectura de No es cuestión de nombres

11:36h: Partit Demòcrata Català

Léalo en español Quan l’any 2008 vaig rebatejar l’antiga Fundació Ramon Trias Fargas amb el nom de Fundació Catalanista i Demòcrata, més coneguda per CatDem, hi va haver alguns dirigents històrics de CDC que es van queixar amb una gran displicència. ¿Qui es pensa que és aquest paio, que ni tan sols és militant, per fer un canvi com aquest? Hi ha qui es va enfadar molt encara que amb el temps ho va comprendre. La veritat és que vaig promoure aquest canvi de nom no perquè tingués res en contra del senyor Trias Fargas, sinó perquè vaig creure —i … Continua la lectura de 11:36h: Partit Demòcrata Català

Els indecisos

Llegeixo que Unió Democràtica de Catalunya (UDC) ha presentat una sol·licitud de preconcurs de creditors per l’elevat deute del partit, que se situa proper als 17 milions d’euros, segons un informe del Tribunal de Comptes publicat el 2014. El partit més antic de Catalunya és a punt de desaparèixer a causa d’una anomalia, que no és altra que el finançament dels partits. UDC s’esllangueix perquè no pot sostenir el “ritme de vida” que portava mentre tenia representació a totes les institucions i rebia les corresponents subvencions de l’administració. Una anomalia, aquesta de viure de l’erari públic, que, a més, ha … Continua la lectura de Els indecisos

Un paso adelante, dos pasos atrás: un balance electoral de urgencia

En 1904, en pleno debate sobre la organización del partido del proletariado, Lenin escribió un folleto en el que ironizaba sobre la conducta de los mencheviques (la minoría), por oposición de los bolcheviques (la mayoría), y les acusaba de ser capaces de dar un paso adelante para, a continuación, retroceder dos pasos. De ese modo, cada vez que participaban de una acción popular y se ponían a la vanguardia, luego actuaban hasta conducirla a la derrota.  Al final ganó Lenin y ustedes ya saben lo que pasó después: el partido bolchevique protagonizó la Revolución de 1917 y los mencheviques recogieron sus bártulos, proclamaron … Continua la lectura de Un paso adelante, dos pasos atrás: un balance electoral de urgencia