Etiqueta: Demòcrates de Catalunya

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

No tot està perdut

agusticolomines

Léalo en español 1. VAN ENGANYAR-NOS, OI? La setmana passada vaig fer una xerrada a Molins de Rei convidat per l’ANC local. Hi vaig trobar més gent de la que m’esperava. Com que soc conscient que el desànim s’ha apoderat de la base independentista, un acte convocat a quarts de set del vespre em fa témer el pitjor. La mitjana d’edat era alta. Aquesta sí que és una constant que es repeteix sempre. Diuen que el moviment independentista va créixer perquè els joves van impulsar-lo. El perill actual és que aquests joves s’hagin anat apartant, no pas de l’independentisme, sinó dels … Continua la lectura de No tot està perdut

Política, Política catalana1 comentari

L’error d’Esquerra

agusticolomines

Léalo en español Negociar no vol dir mercadejar. I tanmateix, aquesta és la sensació que està transmetent la negociació entre els partits independentistes per acordar la investidura de Pere Aragonès. Com que a Catalunya els governs de coalició són més aviat recents i les normes i els terminis per encarar la investidura s’havien aprovat en temps dels governs d’un sol partit, ara la negociació esdevé dramàtica. Acostumats al fet que Pujol feia i desfeia a plaer, la demora actual posa nerviosos els estats majors dels partits i la bombolla mediàtica que segueix el dia a dia dels pactes com si fos … Continua la lectura de L’error d’Esquerra

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Torna el color turquesa

agusticolomines

Léalo en español Ha calgut que passessin cinc anys perquè l’independentisme recuperés el color turquesa. Aquest era el color que identificava la candidatura unitària de Junts pel Sí formada per Convergència Democràtica de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Demòcrates de Catalunya i Moviment d’Esquerres, amb la participació d’Avancem i Reagrupament Independentista i el suport de Catalunya Sí, Solidaritat Catalana per la Independència i Estat Català. Va ser la candidatura guanyadora a les eleccions del 2015, amb 62 escons. Va ser una candidatura nascuda amb fòrceps, llastada per les gens dissimulades travetes entre CDC i ERC. Llavors Carles Puigdemont era un … Continua la lectura de Torna el color turquesa

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

El bloc per la ruptura

agusticolomines

Léalo en español L’independentisme no té líders. Quan ja es veu que no s’ha superat la mentalitat autonomista, parlar de líders independentistes és un oxímoron. Cal dir les coses pel seu nom. És una desgràcia, però és així. Proclamar-se independentista és més fàcil que dissenyar una estratègia independentista que desbordi l’actual paràlisi, presidida per una competència estúpida entre ERC i Junts per Catalunya per veure qui queda primer en les pròximes eleccions autonòmiques. Unes eleccions que, com les del 21-D del 2017, tornarà a convocar l’Estat per la via de la inhabilitació del president Torra. L’autonomia va a mal borràs … Continua la lectura de El bloc per la ruptura

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

La foto de la ruptura

agusticolomines

Léalo en español Dilluns passat, a la tarda, al Parlament, es va confirmar una vegada més que els partits independentistes són suïcides. La JEC —i en conseqüència l’Estat— es va empescar una excusa per intentar destituir el president de la Generalitat i, de cop, després de moltes gesticulacions, Esquerra Republicana va acabar per avenir-s’hi. El junquerisme és amor, diuen, llevat si es tracta de demostrar-ho envers el món de Junts per Catalunya. Llavors l’odi és cerval, encara que de vegades es dissimuli amb la indiferència. Al revés també és així. La fotografia distribuïda per EFE en la qual es veu … Continua la lectura de La foto de la ruptura

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Partits vells, partits nous

agusticolomines

Léalo en español La Catalunya contemporània ha tingut sempre un sistema de partits propi. En les darreres eleccions, les del 27 de setembre, van concórrer-hi un total de 43 candidatures, 36 menys, tanmateix, que en els comicis de 2012, en què se n’hi van presentar 79. És clar que aquest fet és una anècdota, perquè després en el Parlament aquesta disparitat d’opcions queda reduïda a 7, 8 o 10 partits, alguns dels quals, agrupats en coalicions o candidatures unitàries, menystenint la sopa de lletres de l’oferta electoral. La qüestió és, però, que a Catalunya hi ha una doble oferta de … Continua la lectura de Partits vells, partits nous

Política, Política catalanaDeixa un comentari

El PDeCAT a la llum dels conservadors i dels liberals

agusticolomines

Léalo en español Hi ha un grup de comentaristes, més a prop de Demòcrates de Catalunya que d’ERC, que passen el sant dia criticant el 9-N, Artur Mas i tot allò que tingui a veure amb el PDeCAT, que ells insisteixen a anomenar Convergència per satisfer no se sap qui. En això de la denominació, suposo que el més adequat fóra anomenar eurodemòcrates els associats al PDeCAT i deixar la denominació demòcrates per als de DC (els renovats cristianodemòcrates). I així tothom estaria content i s’acabaria aquest embolic de família, perquè no conec cap alt càrrec de la Generalitat associat a DC … Continua la lectura de El PDeCAT a la llum dels conservadors i dels liberals

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Colau contra el RUI

agusticolomines

Léalo en español En unes declaracions recollides pel diari Ara, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, és molt explícita sobre què pensa del RUI. Hi està en contra, ras i curt. Els seus arguments són just els oposats als que prediquen els defensors de la unilateralitat, començant per un dels homes forts del diari, Toni Soler, qui en el seu article dominical, també d’ahir, afirmava content que el RUI el “demanen la CUP, Demòcrates, ERC (amb la boca petita) i fins i tot l’ANC. I diuen que el president Puigdemont hi està d’acord”. “Diuen, diuen, diuen…”, però el que sabem del … Continua la lectura de Colau contra el RUI

Política, Política catalanaDeixa un comentari

No es cuestión de nombres

agusticolomines

Menudo lío el que quiere organizar el ministro del Interior, Jorge Fernández Díaz. Quiere aprovechar una argucia legal para intentar cargarse de un plumazo a los democristianos de Demòcrates y a los centristas del recién nacido Partit Demòcrata Català (PDC). Los conservadores del PP aún no han aprendido que la democracia es algo más que un reglamento. Esa forma de proceder puede que fuera la norma en los tiempos de Franco y puede que sea por eso que quienes crecieron políticamente bajo los faldones de la dictadura, como fue el caso del ministro conspirador, anden aún despistados. A las huestes … Continua la lectura de No es cuestión de nombres

Política, Política catalanaDeixa un comentari

11:36h: Partit Demòcrata Català

agusticolomines

Léalo en español Quan l’any 2008 vaig rebatejar l’antiga Fundació Ramon Trias Fargas amb el nom de Fundació Catalanista i Demòcrata, més coneguda per CatDem, hi va haver alguns dirigents històrics de CDC que es van queixar amb una gran displicència. ¿Qui es pensa que és aquest paio, que ni tan sols és militant, per fer un canvi com aquest? Hi ha qui es va enfadar molt encara que amb el temps ho va comprendre. La veritat és que vaig promoure aquest canvi de nom no perquè tingués res en contra del senyor Trias Fargas, sinó perquè vaig creure —i … Continua la lectura de 11:36h: Partit Demòcrata Català