L’estabilitat de la paràlisi

Des de l’escó 33 El debat d’orientació política d’enguany ha deixat una imatge nítida del moment polític que viu Catalunya. Salvador Illa va arribar al faristol amb la tranquil·litat d’un president que confia plenament en els seus socis. Va parlar amb la seguretat d’algú que sap que ni Esquerra ni els Comuns li faran ombra, ni a la cambra ni al carrer. Però aquesta confiança, que pot semblar fortalesa, és en realitat un reflex de debilitat institucional. Illa governa perquè els seus socis —Esquerra i els Comuns— no s’atreveixen a forçar una crisi, però també perquè el país sembla resignat … Continua la lectura de L’estabilitat de la paràlisi

Fiscalitat popular per frenar l’extremisme

Des de l’escó 33 Els canvis socials rarament són immediats. Es van covant lentament, acumulant tensions i malestars fins que, de sobte, esclaten en forma de canvis polítics i culturals que sorprenen a molts. L’actual onada extremista, que a Catalunya i a Europa s’expressa sobretot a través de la dreta radical i l’ultranacionalisme, no és una casualitat. És el resultat d’una dècada i mitja de decisions polítiques i econòmiques que han erosionat la confiança en la democràcia i han empès molta gent a buscar refugi en discursos tancats i autoritaris. Quan l’esperança s’esgota, la por i el ressentiment s’imposen. L’ou de … Continua la lectura de Fiscalitat popular per frenar l’extremisme

Mussolini, avui

No he llegit cap dels quatre volums de la novel·la M. que Antonio Scurati ha dedicat a la figura de Benito Mussolini, el dictador italià dels anys 20 i 30. Espero fer-ho abans que es publiqui el cinquè volum, que ja està anunciat. Amb el primer llibre —M. El fill del segle— va guanyar el prestigiós premi Strega 2019. Aquest és un projecte literari monumental, que no és ben bé una mera creació imaginativa. He llegit els comentaris de diversos crítics sobre la tetratologia i la majoria elogia la sàvia combinació de ficció i realitat que Scurati aporta en aquesta sèrie narrativa, … Continua la lectura de Mussolini, avui

La democràcia assetjada

Des de l’escó 33 Durant el segle XX, la democràcia va sobreviure a totalitarismes devastadors, el feixisme i el comunisme soviètic, gràcies a la determinació dels que van defensar-la amb fermesa. No sempre es va fer amb la visió de justícia que hauria calgut, perquè el totalitarisme soviètic va quedar normalitzat per la contribució de l’URSS a la derrota del nazi-feixisme. La democràcia no va ser mai plena a Europa. La part oriental ben aviat va quedat sotmesa als règims comunistes i a la part occidental, la democràcia tampoc no va ser plena almenys fins que no van caure les … Continua la lectura de La democràcia assetjada

La veritat i la política

Des de l’escó 33 No ha estat una bona setmana per a la veritat. Els valencians de l’Horta Sud i la Ribera ja acumulaven una setmana de mentides després dels aiguats del 29 d’octubre, que han provocat desgràcies materials i humanes encara per avaluar. A mesura que passin els dies, moltes de les persones desaparegudes es convertiran en morts i el nombre de pèrdues humanes superarà de llarg les tres-centes actuals. És un tòpic, que, tanmateix, és cert, que en una crisi la primera víctima és la veritat. A pesar de saber-ho, una vegada i una altra es repeteix l’error. … Continua la lectura de La veritat i la política

Vade retro…

Des de l’escó 33 Acabo de llegir un article d’@AlbertCarreras3 al @diariARA que és una nova apologia del “peix al cove” amb un títol recurrent: “Com pitjor, pitjor”. Carreras recomana a @JuntsXCat, encara que no citi el partit, fer com el @eajpnv, i treure profit de la debilitat del @PSOE. És una cançó coneguda, i si em permeten ahistòrica, perquè no té en compte els deu anys que han passat de lluita per la independència, ni les conseqüències de l’engany permanent de tots els governs espanyols un cop aprovats els PGE, que és no complir les promeses. A més, l’article … Continua la lectura de Vade retro…

L’estat de la ira

Léalo en español 1.  L’extrema dreta en alça. Sembla com si ara ens adonéssim que l’extrema dreta s’està apoderant de la reacció airada de l’electorat contra l’establishment polític tradicional. Vam tenir temps per adonar-nos-en i només els afectats, per exemple els independentistes catalans, van preveure com podien anar les coses. Ho tinc escrit des de l’octubre de 2017 a El nido de la serpiente. A principis de l’actual mes d’abril, l’ultraconservador hongarès Víktor Orbán, va guanyar les eleccions generals per quart cop consecutiu, malgrat la unió en contra d’ell de pràcticament tota l’oposició hongaresa, inclosa la formació d’extrema dreta Jobbik. Fa dotze anys que és al … Continua la lectura de L’estat de la ira

El règim del 78 a judici

Léalo en español Gairebé a la mateixa hora, dues instàncies judicials diferents han resolt instruir i portar a judici dues famílies emblemàtiques del subsistema autonòmic del règim del 78. No és poca cosa. Vegem-ho. El jutjat d’instrucció número 4 de Castelló (País Valencià) ha dictat una interlocutòria de procediment abreujat contra qui va ser president de la Diputació d’aquesta província, Carlos Fabra, aquell franquista reciclat que es tapava els ulls amb unes ulleres de sol com les que portava Pinochet en un retrat famós. El Tribunal Superior de Justícia de l’anomenada Comunitat Valenciana creu que hi ha indicis que assenyalen que Fabra va amagar … Continua la lectura de El règim del 78 a judici

Submissió

Léalo en español 1. La mentalitat de l’esclau arrela entre els atribolats articulistes que, sense encomanar-se ni a déu ni al diable, s’han apuntat a donar la raó al TSJC en la trifulga sobre si era legal o no ajornar les eleccions del 14-F. A pesar de la campanya dels mitjans unionistes, bolcats a favor de promoure l’anomenat efecte Illa, els juristes més solvents han deixat clar que la interlocutòria del TSJC no qüestiona en cap moment la validesa jurídica del decret de suspensió de les eleccions en la data prevista inicialment, ni la competència del vicepresident en funcions de president per signar-lo. En … Continua la lectura de Submissió

El govern dels jutges

Léalo en español L’any 2018, abans que conegués l’ordre de processament dels líders independentistes, Felipe González, que és un espanyolista llest i jacobí més que no pas un dirigent socialista, va expressar el desig que cap jutge del Tribunal Suprem els fiqués a la presó. No és que li hagués entrat una pruïja sobtada per defensar els drets civils i humans de Carles Puigdemont i companyia, la seva preocupació era tota una altra: “Ens emparem en les togues —va dir— perquè com a polítics som uns inútils. Una vegada que aquest procés [de judicialització de la política] arriba a un determinat punt de saturació, … Continua la lectura de El govern dels jutges