Junts i el PP, l’extravagància

Léalo en espanyol Una tempesta en un got d’aigua. Però no d’una aigua clara o de València, sinó d’aigua enterbolida per les eleccions a Galícia i la resistència de Junts a doblegar-se davant del PSOE en la negociació sobre la llei d’amnistia. Que la propaganda ha substituït la informació és cosa sabuda, i, tot i constatar-ho cada dia, és una llàstima que sigui així. La informació partisana no deixa lloc a una reflexió seriosa sobre què està passant. L’astracanada és la norma. Els posaré un exemple, arran d’un article que vaig llegir al diari Segre de Manuel Campo Vidal sobre Carles Puigdemont. És la peça … Continua la lectura de Junts i el PP, l’extravagància

Mobilitzar-se i guanyar

Léalo en español La pagesia està en peu de guerra. Si ja és difícil saber quina és la política industrial del Govern, més difícil és saber si ni tan sols sap què vol dir política agrària. Els tractors han hagut d’envair Barcelona perquè els partits reaccionessin, sobretot Esquerra, que és el titular del govern minoritari i monocolor i, per tant, té la responsabilitat de gestionar el bé públic. El 2017 es plantejaven proclamar una república i resulta que, a més de no haver assolit la república, tenim un mal govern, que s’arrossega sense donar sortida a les necessitats del país. La … Continua la lectura de Mobilitzar-se i guanyar

Amnistia i democràcia

Léalo en español Un nou fantasma recorre el món. És el fantasma de la reacció il·liberal que amenaça la democràcia. No ho dic només jo. Ho afirmen els millors analistes del món. El professor Steven Levitsky, coautor amb Daniel Ziblatt d’un llibre que els recomano, How democracies die (2018), la setmana passada insistia que cal que aprenguem de les males experiències passades per posar remei a la deriva autoritària que s’apodera del poder aquí i allà, a l’Argentina o a Hongria, però també als Estats Units. Espanya no és cap excepció. No fa ni un segle del gran desastre dels anys trenta del segle … Continua la lectura de Amnistia i democràcia

Comèdia no, si us plau

Léalo en español 1. Veritats i mentides. El Catalangate no és una broma. És una demostració més de la degradació de la democràcia a Espanya. Els republicans catalans no s’ho haurien de prendre com una broma per fer comèdia. Tant és que els del PSOE i Unides Podem es defensin carregant els neulers al PP, perquè la realitat és que durant el seu mandat l’Estat també ha espiat el moviment independentista. O el que és pitjor, segurament ha fet servir les converses per fer xantatge a algú. La gent xerra molt i desproporcionadament per telèfon i ves a saber els “morts” … Continua la lectura de Comèdia no, si us plau

Mentides i política

Léalo en español La política espanyola degenera per moments. El cap de setmana passat, Pablo Iglesias, exvicepresident del govern “més progressista de la història”, es va deixar anar i en un Jesús va dir-la grossa. Va participar en un acte del seu partit a Valladolid per parlar del conflicte de moda, el que enfronta Rússia i Ucraïna. Filosofà sobre la naturalesa dels conflictes internacionals. No és la ideologia el que els justifica, va dir, són els interessos geopolítics. Acabava de descobrir la sopa d’all. Qualsevol professor que hagi llegit, sense anar més lluny, Vicens Vives, no repetiria una obvietat com aquesta. Però … Continua la lectura de Mentides i política

Recuperar la confiança

Léalo en español Ja fa un any de l’assalt dels extremistes al Capitoli per exigir l’anul·lació dels resultats de les presidencials estatunidenques. La complicitat amb aquells fets de Donald Trump i de bona part dels polítics republicans va ser escandalosa. Aquell intent de cop d’estat es va poder contenir, no sense una gran confusió, si bé els efectes encara es noten ara. L’extrema dreta està adquirint un protagonisme tan gran que la democràcia està en perill a tot arreu. Més enllà que l’estat més poblat del món, la Xina, estigui sotmès a la dictadura comunista, a molts altres estats asiàtics i africans les … Continua la lectura de Recuperar la confiança

Els confits de Javier Solana

Léalo en español 1. Han hagut de transcórrer 106 anys, però finalment els EUA han reconegut l’existència del que es considera el primer genocidi del segle XX. L’armeni. L’any 2000, la Cambra de Representants va estar a punt de reconèixer-lo, però minuts abans de fer pública la declaració que ha havia de fer, la iniciativa es va avortar per l’advertiment del president Bill Clinton que una declaració d’aquella mena danyaria la seguretat nacional i les relacions amb un soci tan important geoestratègicament com Turquia. Al cap de vint-i-un anys les coses han canviat. Amb motiu de la commemoració del Dia del Record d’Armènia, que … Continua la lectura de Els confits de Javier Solana

‘Rave’ i desgovern

Léalo en español 1. Ho han tornat a fer. El Govern, ara dirigit pel candidat d’ERC, el vicepresident Pere Aragonès, ha demostrat una vegada més fins a quin punt aquest és un executiu més cremat que una tija seca. Els socis de govern es comuniquen —més aviat s’increpen— per Twitter perquè deuen pensar que coordinar-se discretament per telèfon no els dona cap rèdit electoral. Estem governats per gent inútil que copia les formes nefastes de fer política del ja moribund —gràcies a set milions d’electors— Donald Trump. Malgrat la gestió funesta i deplorable de gairebé tots els consellers i conselleres, … Continua la lectura de ‘Rave’ i desgovern

Què tenen contra Oriol Mitjà?

Léalo en español Entre els columnistes i tertulians del règim s’ha posat de moda criticar el viròleg Oriol Mitjà. L’ataquen perquè aquest investigador ha gosat parlar de quines mesures prendria per evitar el contagi de la Covid-19. Mitjà es pot equivocar com tothom —de fet, al principi, no creia que tot plegat fos tan greu—, però ningú que no sigui realment un cretí pot menystenir la vàlua científica d’un home que es dedica a intentar guarir malalties infeccioses i convertir els seus descobriments en polítiques públiques. Hi ha qui, barroerament, fins i tot l’acusa de practicar el populisme i l’ha … Continua la lectura de Què tenen contra Oriol Mitjà?

Estripar el discurs

Léalo en español Dilluns passat Donald Trump va pronunciar l’últim discurs de l’estat de la Unió abans de les eleccions del novembre que ve. Aquest home és tot un espectacle. És explosiu, irreverent, mal educat i venjatiu. El discurs trumpista no va distar gaire de tots els que es pronuncien en un debat de política general arreu del món. Al Parlament de Catalunya, per no anar més lluny, eren ben coneguts els discursos presidencials resumits en una mena de llistat telefònic en el qual els protagonistes eren, inevitablement, les dades sobre l’atur, la pobresa, la salut, l’escolarització o el que … Continua la lectura de Estripar el discurs