Etiqueta: ERC

Cultura, Històries de vida, Política1 comentari

Agustí Colomines: “Si el món periodístic és sectari, el polític és caïnita”

agusticolomines

Conversem amb l’historiador Agustí Colomines, que ha publicat el dietari ‘Tot el que el cor s’estima’ (Lleonard Muntaner, 2022) Léalo en español Joan Simó i Rodríguez (@simo_cat) “A part de les guerres púniques, se m’ha atribuït de tot”. La frase és de Giulio Andreotti, però dubto que Agustí Colomines (Barcelona, 1957) tingués gaires problemes per fer-la seva. Si hom repassa les darreres dècades de la història de Catalunya, és ben possible que hi trobi el seu nom. Colomines ha estat secretari de Josep Benet, col·laborador d’Artur Mas, militant del PSUC, director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, impulsor de JuntsxCat i, des … Continua la lectura de Agustí Colomines: “Si el món periodístic és sectari, el polític és caïnita”

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Trias no serà alcalde…

agusticolomines

Léalo en español Xavier Trias no serà alcalde. Hauria d’esdevenir-se un miracle perquè l’antic batlle de Barcelona per CiU recuperés la vara consistorial amb no se sap quin partit, vist que renega de Junts, o si més no d’aquella coalició de persones que van fer néixer Junts amb Puigdemont. El 2017 Junts era un moviment plural ideològicament, molt més semblant a la Convergència del 1974, o la Casa Gran del Catalanisme, que no pas el Junts que els està quedant al tàndem Turull/Rull i els seus adlàters. “Qui perd els orígens perd identitat”, cantava Raimon. Els orígens de Junts no … Continua la lectura de Trias no serà alcalde…

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

La basquitis de l’establishment

agusticolomines

Léalo en español La setmana passada va passar per Barcelona Andoni Ortuzar, el gris president del PNB, convidat, és clar, per La Vanguardia. L’escenari estava ple d’homes encorbatats, com si de cop haguéssim retornat als anys noranta. Tot en ordre, que és del que es tracta. Cal esborrar de pressa i corrents el malson sobiranista. L’independentisme català va alterar l’oasi català de tal manera que, per anul·lar el moviment revolucionari més potent i democràtic que s’hagi donat a Catalunya des del final del franquisme, els ha calgut recórrer a la violència, la persecució de líders polítics i la destrucció de l’estat de dret. Ells diran que … Continua la lectura de La basquitis de l’establishment

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Hi havia una vegada…

agusticolomines

Léalo en español Ho sabem des del 1985. El primer a denunciar l’espoli fiscal de Catalunya va ser Ramon Trias Fargas, en aquell temps diputat de CiU al Congrés espanyol. Ho va fer al llibre Narració d’una asfíxia premeditada. Les finances de la Generalitat de Catalunya, reeditat per l’Editorial Afers el 2011, a instàncies d’un servidor, just quan estava covant-se la revolta sobiranista que determinaria la dècada següent. La tesi del llibre era tan senzilla com provada. Que l’Estat aplica un “ofec” financer “premeditat” sobre Catalunya, i al mateix temps “abusa” del concepte de “solidaritat” per associar els catalans amb la idea … Continua la lectura de Hi havia una vegada…

Política, Política catalanaDeixa un comentari

La fi d’una il·lusió

agusticolomines

Léalo en español La setmana passada, l’encara alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, es va despenjar amb unes declaracions sobre què votaria avui si es convoqués un referèndum per decidir la independència o no de Catalunya. A diferència de quan es va manifestar rotunda davant la consulta del 9-N de 2014, que es va decantar per votar “sí” a les dues preguntes, el 2017 no està gens clar què va votar. És veritat que des de l’Ajuntament de Barcelona es va facilitar la celebració del referèndum, com van fer molts altres alcaldes del país, però llavors per a Colau, “un vot … Continua la lectura de La fi d’una il·lusió

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Sucursalisme al Parlament

agusticolomines

Salvador Illa està emprenyat. No m’estranya. Pere Aragonès ha volgut fer de Jordi Pujol quan ni a Catalunya ni a Espanya ningú més podrà practicar com ell el joc de fet a amagar. L’únic partit que hi està bregat és el PNB, que fa quatre dècades que no es mou de lloc. El pujolisme és mort i enterrat, malgrat el retorn a l’autonomisme d’Esquerra i d’una part de Junts. L’intent del Govern de buscar la mediació del PSOE, concretament de Pedro Sánchez, perquè el PSC aprovi els pressupostos de la Generalitat ha irritat encara més el primer secretari del PSC, que … Continua la lectura de Sucursalisme al Parlament

Política, Política catalana, Política espanyola2 comentaris

El càstig final o la resurrecció

agusticolomines

Léalo en español 1. ACABAR AMB L’INDEPENDENTISME. “Quan el savi assenyala la lluna, el neci mira el dit”, advertia Confuci. L’enrenou provocat per la nova interlocutòria del jutge Pablo Llarena ens fa perdre la perspectiva. Ho enterboleix tot. Sobretot perquè, com és obvi en l’argumentació política que hi ha inclòs, el jutge s’ha alineat amb les tesis conservadores del PP contra el govern de Pedro Sánchez. A l’independentisme li hauria de preocupar ben poc que Llarena sigui un reaccionari, perquè això ja ho sabíem d’ell i de la majoria dels jutges d’alt rang a Espanya. Fins i tot els jutges anomenats progressistes … Continua la lectura de El càstig final o la resurrecció

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Pressupostos i arrogància

agusticolomines

Léalo en español 1. LA NEGOCIACIÓ DEL PRESSUPOST. ERC està regalant el protagonisme i la iniciativa política al PSC. Així com l’any passat els republicans van beneficiar-se de la diligent negociació que Jaume Giró va fer dels pressupostos, que Junts no va saber rendibilitzar, ara és el president Aragonès —i la discreta Natàlia Mas— qui no sap “domar” els socialistes. Esquerra ha demostrat fins a quin punt és feble el seu marge de maniobra a Madrid. A diferència de quan Pujol era president de la Generalitat, que utilitzava la seva influència a Madrid per neutralitzar l’oposició a Catalunya o inclús per … Continua la lectura de Pressupostos i arrogància

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Una Barcelona a la deriva

agusticolomines

Ada Colau s’ha superat. Dos de cada tres barcelonins consideren que la ciutat ha empitjorat sota el seu mandat. Almenys aquesta és la conclusió que s’extreu del darrer baròmetre municipal. Segons els experts, mai un 66,4% dels entrevistats (800 persones via telefònica) no havia registrat un descontentament com aquest, que es reforça amb un altre percentatge negatiu: un 50% dels enquestats qualifiquen de dolenta o molt dolenta la gestió de les autoritats locals. Un desastre, doncs. No em calia cap enquesta per arribar a aquesta conclusió. La depressió barcelonina és un virus que s’ha estès. Hi ha qui s’hi abona simplement per desprestigiar … Continua la lectura de Una Barcelona a la deriva

Política, Política catalana, Política espanyola1 comentari

Els homes del Règim del 78

agusticolomines

Léalo en español 1. ESPANYOLITZAR LA POLÍTICA CATALANA. Després d’una dècada sobiranista, la política catalana s’ha espanyolitzat. Tot el que s’hi debat està condicionat per la política espanyola. La colonització mental és absoluta, tant que la crisi institucional del Règim del 78 no s’aprofita en clau nacional (catalana, aclareixo). Al contrari. La culpa és, no hi ha dubte, del gir federalista d’Esquerra Republicana, un cop els seus dirigents actuals han arribat a la conclusió que la independència no serà possible, ni ara ni mai. Qui està fent més mal a l’independentisme és el partit que en feia bandera, gairebé en solitari, als anys … Continua la lectura de Els homes del Règim del 78