La data de la consulta

¿Realment és tan important la data de la consulta com asseguren els sectors més inquiets del sobiranisme i en especial ERC? La meva opinió és que no. Determinar la data només pot ser la conseqüència de la maduració del procés de transició nacional que tot just acaba de començar. Posar el carro davant dels bous seria, senzillament, un error. Catalunya no és Escòcia i, per tant, nosaltres no podem permetre’ns el luxe de fer un referèndum i perdre’l. Seria la fi de les aspiracions catalanistes per unes quantes dècades. I tres dècades o més de paràlisi portarien el país a … Continua la lectura de La data de la consulta

“En un país seriós, seria lògic un govern d’unitat nacional”

Agustí Colomines (Barcelona, 1957) deixarà de ser director de la Fundació CatDem -la fundació de CDC- a partir de l’1 d’abril. Artur Mas li va encarregar bastir la Casa Gran del Catalanisme en temps d’oposició i plega satisfet per “l’èxit” que considera que ha tingut al capdavant del think tanknacionalista. Per què plega? Perquè s’ha tancat una etapa que vaig començar el 2007 amb l’encàrrec de la Casa Gran. Ara col·laboraré amb Artur Mas i el seu projecte des de la Universitat de Barcelona. ¿Els editorials de la CatDem crítics amb ERC, soci de govern de CiU, han precipitat el seu … Continua la lectura de “En un país seriós, seria lògic un govern d’unitat nacional”

El país de les meravelles

“Si CiU vira, ni ERC ni el país no els seguirem.” Així de contundent es va manifestar Anna Simó en la compareixença de premsa posterior a la permanent del partit republicà de dilluns passat. Tanmateix, la crònica periodística també assenyala que Simó va dir que no li constava que el govern volgués fer un viratge per no complir l’agenda social i nacional. És en aquest context que l’exconsellera d’ERC amb el president socialista José Montilla va indicar que “si algú està disposat a fer un viratge, ja avisarà. ERC i el país no els seguiria”. D’aquesta manera, es veu, la … Continua la lectura de El país de les meravelles

Declaration of Sovereignty in the Catalan Parliament

The agreement between CiU and ERC (the parties in the Catalan government and opposition, respectively) has permitted the start of the new term, the tenth Parliament, that will be completely different from the previous terms. The 135 representatives in the Catalan Parliament will have to face the term of freedom, so to speak. First of all because, no matter what the Spanish and Catalan conservative media say, the parties in favour of the right to self-determination won the elections held on 25th of November. If in 1980, when the Catalan autonomy was devolved, the predominant axis was the right/left, in 2012 the prevailing … Continua la lectura de Declaration of Sovereignty in the Catalan Parliament

El PSC i la centralitat política

El cicle electoral que va començar el 28-N i que acabarà l’any vinent amb les eleccions a Corts ha capgirat la política catalana. Des d’aquell 2003 en què el rampant tripartit celebrava que el poder de CiU hagués quedat reduït a l’Ajuntament de Sant Cugat fins ara, el canvi és radical. Com va confessar amb lucidesa postmortem Josep-Lluís Carod-Rovira, la pretensió de reduir —i en el cas d’ERC, de substituir— la coalició nacionalista al no-res ha fracassat. I tant! I no ho dic tant per l’actual però enganyosa acumulació de poder de CiU en tots els àmbits, nacional i local, sinó perquè … Continua la lectura de El PSC i la centralitat política

La màquina de triturar

L’absència dels consellers Carod-Rovira, Huguet, Saura, Baltasar i Castells a les llistes electorals d’ERC, ICV-EUiA i PSC, respectivament, és tot un símptoma que arriben canvis. Els dos tripartits, però especialment el segon, han estat vertaderes màquines de triturar polítics. El primer, a més, es va cruspir el president de la Generalitat, i això vol dir caça major, que va ser traït pel seu partit, al capdavant del qual hi havia l’actual president, José Montilla. Aquell trident que l’any 2003 formaven Carod, Maragall i Saura ha desaparegut políticament molt més de pressa que Jordi Pujol, al qual els va costar batre … Continua la lectura de La màquina de triturar

Congressos, bregues i alternatives

Aquest final de temporada és d’infart. Els diversos partits polítics catalans han celebrat o celebraran els seus congressos. Els que ja han tingut lloc han estat ben moguts. El d’ERC, per exemple, va acabar amb l’escenificació en directe de la divisió entre les quatre tendències i el nou dirigent, Joan Puigcercós, ha rebut un escàs —per bé que suficient— suport de la militància. Ja he escrit en un altre article que elegir primer els dirigents que aprovar la línea política és una pràctica ben estranya, atès que els dos processos (discutir el programa i triar els dirigents) no es va … Continua la lectura de Congressos, bregues i alternatives