L’absència dels consellers Carod-Rovira, Huguet, Saura, Baltasar i Castells a les llistes electorals d’ERC, ICV-EUiA i PSC, respectivament, és tot un símptoma que arriben canvis. Els dos tripartits, però especialment el segon, han estat vertaderes màquines de triturar polítics. El primer, a més, es va cruspir el president de la Generalitat, i això vol dir caça major, que va ser traït pel seu partit, al capdavant del qual hi havia l’actual president, José Montilla. Aquell trident que l’any 2003 formaven Carod, Maragall i Saura ha desaparegut políticament molt més de pressa que Jordi Pujol, al qual els va costar batre vint-i-tres anys. Alguna cosa no deuen haver fet bé perquè la seva estela hagi durat tan poc.

Deixant de banda el cas de Maragall, perquè a les discrepàncies polítiques amb el seu partit cal afegir-hi un factor personal que li impedeix plantejar un retorn a la política, o el de Baltasar, perquè ell és políticament com els gregaris del ciclisme, és evident que la retirada de Carod, Saura i Castells representa un punt d’inflexió. Han estat molt i molt influents i resulta que no deixen res rere seu. Segons indiquen tots els sondejos, Carod sortirà d’escena coincidint amb la previsible davallada històrica d’ERC. La culpa no serà tan sols de Puigcercós, que és el que Carod afirma en privat; la culpa també serà, si de cas, dels consellers que no han sabut transmetre una sensació positiva, entre els qual Carod. El tripartit ha triturat l’independentisme, l’ha esmicolat fins a portar-lo a la sopa de lletres actual, cosa que s’assembla molt, per cert, al que passava en arrencar la democràcia.

Possiblement, la renúncia de Saura no afectarà ICV-EUiA. Al capdavall, els ecosocialistes són la marca blanca on alguns socialistes es refugien en èpoques de crisi. Es mantindran. Per contra, si els resultats del PSC fossin tan catastròfics com auguren les enquestes, quedarà demostrat que les teories sobre les dues ànimes són falses. O el socialisme és catalanista o bé, senzillament, no és. I aquest és el sentit de la renúncia del conseller Castells a anar a les llistes del PSC. Tinc la sensació que a les llistes de les tres formacions –que, no en dubtin, si poguessin tornarien a governar juntes–, hi sobreviuen, sobretot, els cínics, que n’hi ha per donar i per vendre a totes les cases, o bé els “fidels a la línia”, per dir-ho a la manera d’aquell grup de rock italià que afirmava fer punk filosoviètic combinant-ho amb música melòdica emiliana. En fi, una animalada.

Publicat a El Temps, núm. 1.365