El mal pot tornar

Des de l’escó 33 La violència política no sempre es fa servir amb armes: sovint opera amb paraules, mentides, desqualificacions i processos de legitimació gradual d’allò que, en un altre moment, semblaria intolerable. Laurence Rees, a En la mente nazi (Crítica, 2025), explora com les mentalitats totalitàries no van aparèixer de forma sobtada sinó a través de dotze “advertències” prèvies: discursos sobre “ells i nosaltres”, deshumanització del contrari, teories de la conspiració, banalitat del mal, el paper de l’obediència i de les estructures autoritàries, entre d’altres. Rees usa testimonis de nazis i dels col·laboradors necessaris, i aplica una perspectiva psicològica i històrica per … Continua la lectura de El mal pot tornar

Els fills de l’1 d’Octubre contra la desnacionalització de TV3 i Catalunya Ràdio

Des de l’escó 33 Aquest és el text de la interpel·lació parlamentària d’Agustí Colomines al conseller de la presidència, l’Honorable Albert Dalmau, sobre l’estat dels mitjans de comunicació públics de la CCMA. 1 d’octubre de 2025 Nosaltres som fills de l’1 d’Octubre. Aquell dia vam defensar urnes i democràcia. Vostès, en canvi, eren a l’altre costat. Amb els qui brandaven les porres. No dic que el Partit Socialista prengués la decisió. Van prendre-la el PP, amb Ciutadans i Vox. Però vostès s’hi van afegir. Sense gaires dubtes, sense gaires reserves. I, des d’aleshores, cada vegada que han tingut l’oportunitat, han … Continua la lectura de Els fills de l’1 d’Octubre contra la desnacionalització de TV3 i Catalunya Ràdio

No subestimis el monstre

Des de l’escó 33 Una de les discussions polítiques més delicades i menys ben resoltes als parlaments democràtics contemporanis és com s’ha de tractar l’extrema dreta quan entra a les institucions. Ignorar-la? Combatre-la frontalment? Integrar-la en els jocs parlamentaris? Marcar límits amb contundència? Els dubtes són legítims. Però hi ha una cosa que ja hauríem d’haver après: el menyspreu paternalista, l’arrogància moral o la condescendència woke no serveixen per frenar la seva expansió. Més aviat al contrari. Sovint els cordons sanitaris només tenen com a conseqüència “victimitzar” l’extrema dreta entre un electorat cada vegada més emocional. Des que l’extrema dreta … Continua la lectura de No subestimis el monstre

Un padró per a l’esperança

Des de l’escó 33 No es pot fer política des de l’angoixa. I, tanmateix, aquest és l’estat emocional que ha colonitzat gran part del debat públic europeu. L’extrema dreta ha aconseguit que l’agenda política giri entorn de la seva manera de veure el món: la por al diferent, l’amenaça cultural, la idea d’una identitat “pròpia” que cal preservar a qualsevol preu. I davant d’això, massa sovint, les forces democràtiques responen amb silenci, incomoditat o mimetisme. Però la por no es desactiva amb més por. La por només es combat amb esperança, amb coratge i amb una idea clara de justícia. … Continua la lectura de Un padró per a l’esperança

Mussolini, avui

No he llegit cap dels quatre volums de la novel·la M. que Antonio Scurati ha dedicat a la figura de Benito Mussolini, el dictador italià dels anys 20 i 30. Espero fer-ho abans que es publiqui el cinquè volum, que ja està anunciat. Amb el primer llibre —M. El fill del segle— va guanyar el prestigiós premi Strega 2019. Aquest és un projecte literari monumental, que no és ben bé una mera creació imaginativa. He llegit els comentaris de diversos crítics sobre la tetratologia i la majoria elogia la sàvia combinació de ficció i realitat que Scurati aporta en aquesta sèrie narrativa, … Continua la lectura de Mussolini, avui

Aliança Catalana i l’extrema dreta

Des de l’escó 33 Bufen aires que auguren el mal temps. Les enquestes ho corroboren. Segons el sondeig d’opinió anual de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), gairebé un 40% dels homes joves catalans (d’entre 18 i 24 anys) no veurien amb mals ulls un règim autoritari o una dictadura “en algunes circumstàncies”. Un 16,4% ho aprova i un 20% declara que li és igual un règim o un altre. És el triomf del franquisme sociològic que encara transmeten algunes cadenes de televisió, ràdios i mitjans digitals. Les xarxes socials són un contenidor de brossa feixista. Vist des del … Continua la lectura de Aliança Catalana i l’extrema dreta

Fi de la temporada

Léalo en español Me’n vaig de vacances. Les necessito. Com tots vostès, suposo. Enguany, per tant, no escriuré durant el mes d’agost com feia habitualment. Aquest serà un estiu de desconnexió total. El pronòstic que la tardor serà catastròfica invita a fer-ho. L’anunci d’un daltabaix tan gran m’ha portat a pensar en el mil·lenarisme, aquella creença tràgica sobre el desenllaç del món. Com que m’imagino que ara no els ve al cap de què parlo, els ho resumeixo. El mil·lenarisme arrenca de la interpretació que els jueus i els cristians dels primers segles van fer d’un passatge de l’Apocalipsi. Creien que abans del judici … Continua la lectura de Fi de la temporada

Independentisme sense lactosa

Léalo en español Vivim immersos en un temps d’intoleràncies. L’ascens de l’extrema dreta arreu és tan sols un símptoma de la deriva que s’està imposant. No tota l’extrema dreta és igual, evidentment. A França, per exemple, deu fer mig segle que existeix, encara que al principi fos un grup minoritari. A Espanya, incloent-hi Catalunya, l’extrema dreta estava refugiada, primer, en el si del PP i més endavant es va posar a cobert d’UPyD i de Ciutadans. Els ultres van anar fent la seva via amb accions judicials, especialment a Catalunya, en defensa d’una espanyolitat nacionalista i xenòfoba, fins que el 2019 Vox … Continua la lectura de Independentisme sense lactosa

Sortir del bucle

Léalo en español Qui si pogués no voldria acabar amb la situació d’inestabilitat que fa una dècada que dura a Catalunya? Viure permanentment en conflicte és molt cansat. Esgota les energies de tothom. Però el conflicte és una característica de les societats contemporànies i s’expressa de diverses maneres. Hi ha conflictes de classe, de gènere i, és clar, nacionals, com és ara el nostre cas. És que no tenia raó Jean Jacques Rousseau quan el 1755 advertia que la propietat privada era la font del conflicte social? Des de llavors, si més no, que persisteix el conflicte de classes, encara … Continua la lectura de Sortir del bucle

I què us pensàveu

Se’n recorden d’aquells cartells al voltant d’un estany on es demana als visitants que no donin menjar als peixos? La gent no en fa cas i llença a l’aigua trossos de pa i altres menges. A causa d’aquesta, diguem-ne, dieta irregular, els peixos es fan grans i grans i trenquen l’ecosistema. Amb la política passa una cosa semblant. Si tu alimentes un relat ultranacionalista, la gent pica l’ham i accepta com a normal el que no ho és. Llavors és quan s’altera l’ecosistema polític. I això és el que ha passat a Andalusia. Qui tant tira fa dos caps, es diu … Continua la lectura de I què us pensàveu