No subestimis el monstre

Des de l’escó 33 Una de les discussions polítiques més delicades i menys ben resoltes als parlaments democràtics contemporanis és com s’ha de tractar l’extrema dreta quan entra a les institucions. Ignorar-la? Combatre-la frontalment? Integrar-la en els jocs parlamentaris? Marcar límits amb contundència? Els dubtes són legítims. Però hi ha una cosa que ja hauríem d’haver après: el menyspreu paternalista, l’arrogància moral o la condescendència woke no serveixen per frenar la seva expansió. Més aviat al contrari. Sovint els cordons sanitaris només tenen com a conseqüència “victimitzar” l’extrema dreta entre un electorat cada vegada més emocional. Des que l’extrema dreta … Continua la lectura de No subestimis el monstre

Els insubmisos de debò

Léalo en español A toro passat, tothom és profeta. Els barris pobres, els suburbis, les banlieues, de París, Marsella, Lió i Nanterre tornen a cremar, tal com van cremar la tardor del 2005. Hi volen veure diferències, però, en realitat, no n’hi ha gaires. El 27 d’octubre de 2005, la violència es va estendre pels barris sensibles dels municipis de Montfermeil i en altres barris de Seine-Saint-Denis (el “9,3” com es denomina en el llenguatge corrent), després que dos joves de Clichy-sous-Bois s’electrocutessin amb un transformador d’alta tensió, on s’havien refugiat fugint de la persecució policial. Aquest cop, la violència s’ha estès … Continua la lectura de Els insubmisos de debò

No insulteu el futur

Léalo en español Desitjava, somiava, esperava, que Emmanuel Macron guanyés les presidencials franceses com així ha estat. L’efectivitat del cordó sanitari republicà, descomptat “el neutralisme” de l’extrema esquerra capitanejada per Jean-Luc Mélenchon que ha fet augmentar l’abstenció, ha aconseguit barrar el pas al neofeixisme populista de Marine Le Pen, atrapada entre el radicalisme nacionalista reaccionari del seu pare, Jean-Marie, i el conservadorisme catòlic de la seva neboda, Marion. El país de la Revolució burgesa per antonomàsia, aquella França que fa que els ecologistes de Greenpeace, una ONG internacional, pengin als peus de la Torre Eiffel una gran pancarta amb el … Continua la lectura de No insulteu el futur

Comença el nostre any zero?

El darrer llibre del sempre interessant periodista i historiador Ian Buruma, Year Zero: A History of 1945, arrenca amb una introducció en què evoca el seu pare, un holandès que va ser deportat a Berlín i obligat a treballar forçosament per al nazis. Els dolorosos records dels anys posteriors a la Segona Guerra Mundial van portar l’autor a fer una immersió en les vides de milers de testimonis dels esdeveniments que van seguir a la fi del conflicte per entendre’n la dimensió. Però més enllà de l’interès del cas i dels exemples de fins a quin punt els humans podem ser intransigents, … Continua la lectura de Comença el nostre any zero?