Etiqueta: Francesc Macià

Política, Política catalanaDeixa un comentari

El ventilador Colau

agusticolomines

Léalo en español L’inici gairebé immediat d’una nova campanya electoral ho distorsiona tot. Els partits tradicionals posen en marxa la maquinària de propaganda que bombardeja els ciutadans amb tota mena de demagògies. El dimarts posterior a la Setmana Santa vaig assistir a un esmorzar amb l’alcaldessa Ada Colau, organitzat per Nueva Economía Fórum, i Jordi Amat, presentador de la candidata dels comuns, va llegir-nos una peça literària digna de millor causa. Els oripells de l’Hotel Palace devien quedar impregnats de l’encens santificador que va distribuir sobre l’alcaldessa qui, amb la mateixa passió, ha deixat escrit que el procés ha estat una “confabulació d’irresponsables”. Com … Continua la lectura de El ventilador Colau

Política, Política catalana, Política espanyola1 comentari

Els homes del Règim del 78

agusticolomines

Léalo en español 1. ESPANYOLITZAR LA POLÍTICA CATALANA. Després d’una dècada sobiranista, la política catalana s’ha espanyolitzat. Tot el que s’hi debat està condicionat per la política espanyola. La colonització mental és absoluta, tant que la crisi institucional del Règim del 78 no s’aprofita en clau nacional (catalana, aclareixo). Al contrari. La culpa és, no hi ha dubte, del gir federalista d’Esquerra Republicana, un cop els seus dirigents actuals han arribat a la conclusió que la independència no serà possible, ni ara ni mai. Qui està fent més mal a l’independentisme és el partit que en feia bandera, gairebé en solitari, als anys … Continua la lectura de Els homes del Règim del 78

Política, Política catalanaDeixa un comentari

La societat civil i la política

agusticolomines

Léalo en español 1. Política i societat civil. El 1901 el catalanisme va esdevenir polític. Fins llavors s’havia dedicat a refer la llengua i la cultura catalanes i a denunciar les polítiques estatals que considerava que lesionaven Catalunya. El Memorial de Greuges de 1885, que la convenció historiogràfica considera com el punt d’arrencada del moviment, no era gaire més que una denúncia de la societat civil catalana adreçada al rei, a l’estil dels greuges de les antigues corts catalanes. Era una manera, diguem-ne antiga, de protestar. Es protestava pels acords comercials amb la Gran Bretanya, l’anomenat modus vivendi, el qual es considera que podia lesionar … Continua la lectura de La societat civil i la política

Historiografia, Política, Política catalanaDeixa un comentari

No banalitzeu les diferències

agusticolomines

A Catalunya no ha existit mai un SNP. Hi ha hagut diversos intents de crear-lo des de la celebració del Primer Congrés Catalanista el 1880. Les disputes entre les diverses faccions catalanistes, i per tant les ruptures, han estat molt més habituals. La bifurcació més evident tenia arrels ideològiques. El republicanisme que defensava Valentí Almirall a Lo Catalanisme (1886) contrastava amb les tesis clericals del bisbe Josep Torras i Bages exposades a La tradició catalana (1892), un llibre concebut per marcar distàncies equidistants tant del tradicionalisme immobilista del clergue Fèlix Sardà i Salvany com del racionalisme laic d’Almirall. La definició ideològica, doncs, ha marcat … Continua la lectura de No banalitzeu les diferències

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

No és això, Joan, no és això

agusticolomines

Léalo en español Des que s’ha jubilat, Joan Tardà està més actiu que mai. En comptes de jugar a la petanca o a la botifarra, es dedica a escriure piulades i articles amb els quals dispara contra tot déu. Sort que diuen que el “junquerisme” és amor! Un amor ben singular, perquè estrafà la veu i el capteniment quan s’adreça als altres independentistes. El “junquerisme” no és res, almenys de moment, perquè el que té de semblant amb el “pujolisme” és el victimisme, les males pràctiques, les persecucions, les exclusions, els xecs de sota mà, el doble llenguatge i ara, … Continua la lectura de No és això, Joan, no és això

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Els patriotes de baix

agusticolomines

Legiu-lo en español Els “patriotes de base” també hauria pogut ser el títol d’aquest article. Els independentistes d’abans que el terratrèmol guerracivilista ho destruís tot parlaven dels “de baix”, del poble, dels que defensaven la nació sense reclamar res, ni privilegis ni honors, per referir-se a la base del moviment. Als “de baix” no els calia apel·lar a cap unitat estratègica, perquè ells eren la unitat. El comú de la gent, patriòtica, tossudament alçada, la que fa realment història, no falla mai. Ni abans ni ara. Els politicastres, en canvi, omplen els fulls del calendari mentre són vius. Després no … Continua la lectura de Els patriotes de baix

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

La crítica no us farà lliures

agusticolomines

Léanlo en español La tercera via som nosaltres: els independentistes possibilistes. Som els que estem atrapats entre els suposats radicals, els que volen tatuar-se al cul l’al·legat de Xavier Melero per recordar-se per sempre més de la traïció dels presos polítics al poble de Catalunya, i els que els insulten perquè troben que les paraules de l’excel·lentíssim advocat són la prova del nou que el rei va despullat i no se n’adona perquè s’ha drogat amb l’independentisme màgic. Dos extrems, suposadament independentistes, que en comptes de denunciar la “fiscalia màgica”, que és la que s’ha inventat una realitat paral·lela per demostrar … Continua la lectura de La crítica no us farà lliures

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Si és groga, millor

agusticolomines

L’independentisme ha derrotat l’establishment barceloní en les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona. Ja és definitiu. 31 dels 40 candidats de la llista Eines de País, promoguda per l’ANC i el CCN, formen part del ple d’una de les entitats més antigues del país que continuen vives. El 1886, Manuel Girona –un dels burgesos més actius de la ciutat– va esdevenir-ne el primer president. Ni ell ni ningú no hauria predit que 133 anys més tard, un grup de petits empresaris faria trontollar els fonaments de la bellíssima seu gòtica de la Cambra. Tampoc no ho haurien predit, perquè … Continua la lectura de Si és groga, millor

Historiografia, Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

El osado golpe de mano de Puigdemont

agusticolomines

Llegiu-lo en català Leí en uno de los últimos editoriales de La Vanguardia que es una anomalía que las formaciones independentistas acudan a las elecciones generales del 28 de abril y a las municipales y europeas del 26 de mayo con políticos presos o exiliados en sus listas. Al editorialista no le parecen una buena práctica —“que lleva camino de convertirse en algo normal en la escena política catalana”— porque, a su modo de ver, parece que “el objetivo de los de Puigdemont” es enconar todavía más la pugna entre el soberanismo y el Estado y bloquear el Congreso. “Los de Puigdemont” … Continua la lectura de El osado golpe de mano de Puigdemont

Historiografia, Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

La força de la legitimitat

agusticolomines

Léalo en español El 4 de febrer de 1936, Lluís Companys estava empresonat a El Puerto de Santa María (Cadis), com també ho estaven els seus consellers, condemnats a 30 anys de reclusió pels fets del Sis d’Octubre de 1934. Aquell dia es va constituir el Front d’Esquerres, una coalició electoral formada per ERC, Acció Catalana, el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra (PNRE, el partit de Josep Tarradellas),  la Unió Socialista de Catalunya, la Unió de Rabassaires, el POUM, el Partit Català Proletari i el Partit Comunista Català. Els caps de llista eren els presos: Companys, d’ERC, encapçalava la candidatura de … Continua la lectura de La força de la legitimitat