Torna Orwell

Léalo en español Ahir, 14 de juliol, s’esqueia el 232 aniversari de l’assalt a la Bastilla. No és una commemoració rodona, però, atès que el món no va bé, com ja va preveure Tony Judt, reivindicar avui la Revolució Francesa és més necessari que mai. El segle XX va violentar l’esperit de la Il·lustració amb les ideologies totalitàries que no han desaparegut al segle XXI. L’ascens de l’extrema dreta arreu n’és un símptoma. Qui no entengui que la Xina és una amenaça, perquè és l’estat comunista —i per tant dictatorial— més gran i poblat del planeta, és que no ha entès que … Continua la lectura de Torna Orwell

Encara no, Pere

Léalo en español 1. George Orwell, un dels millors periodistes que van viure la Guerra Civil, va remarcar que precisament va ser llavors que “per primera vegada vaig veure notícies de premsa que no tenien res a veure amb els fets. La història s’estava escrivint no des del punt de vista del que havia passat, sinó des de la perspectiva del que hauria haver passat”. Estic convençut que aquesta distorsió de la realitat també es podria aplicar al primer intent d’investidura de Pere Aragonès i que finalment va resultar fallit. Vaig veure una piulada de Quim Brugué, catedràtic de ciència política a la UAB, que, des … Continua la lectura de Encara no, Pere

El llum i la confiança

Léalo en español El meu cardiòleg és un home savi. El primer dia que vaig acudir a la seva consulta del CAP de prop de casa em va voler tranquil·litzar amb una explicació molt didàctica sobre quin era el seu paper. Assegut davant meu em va dir, com qui no diu res: “De vegades som els metges els que desconcertem els malalts. Quan un malalt entra a la nostra consulta és com si entrés a les fosques en una estança desconeguda. Traspassa la porta amb cautela, topant amb tot el que troba pel camí, fins que aconsegueix trobar l’interruptor del llum … Continua la lectura de El llum i la confiança

Resiliència independentista

Léalo en espanyol Mariano Rajoy va caure perquè va ignorar insistentment la realitat. Pedro Sánchez corre el risc que la realitat també l’atropelli. Rajoy va anar acumulant errors perquè, des de Madrid, Catalunya és una colònia, i els virreis acudeixen a la Cort a explicar el que el poder vol escoltar. La democràcia s’està morint a Espanya perquè els polítics l’estan escanyant a còpia de conculcar els drets fonamentals de les persones. El dret a la lliure expressió, per exemple. La política espanyola és més partidària de la coerció que de la persuasió. I els polítics espanyolistes auguren el “desastre” … Continua la lectura de Resiliència independentista

La llibertat incòmoda

Léalo en español “No es pot impedir el vent, però es poden construir molins”, diu un proverbi holandès. La política catalana fa dies que fa cara de pomes agres, malgrat la victòria sobiranista del 21-D. La brigada articulista que propugna la rendició magnifica, a més, les dificultats per formar Govern dels defensors de la República per ridiculitzar el sobiranisme. No es pot impedir el vent, certament, però sí que caldria trobar la manera d’aprofitar-se’n quan encara bufa de cara. Des del 21-D, JuntsxCat ha pres dues decisions de gran calat, tot i que en adoptar-les s’ha arriscat molt. Per una … Continua la lectura de La llibertat incòmoda

Le Pen o cuando los extremos se atraen

  Con motivo de la campaña electoral de 2012, Marine Le Pen, publicó el libro Pour que vive la France (Broché). El planteamiento de Le Pen en ese libro era sorprendente, porque se parecía bastante al discurso de la extrema izquierda, como ya comentó Eric Dupin en “Las piruetas de Le Pen”, citándola a ella: “el ultraliberalismo no es más que la ideología de una clase dominante internacional globalizada”, la “nueva aristocracia” de la que convendría deshacerse lo antes posible. Eso mismo podría haberlo escrito Pablo Iglesias o Jean-Luc Mélenchon hablando de la “casta” o la “trama”. Para Le Pen, derecha … Continua la lectura de Le Pen o cuando los extremos se atraen

Delata el teu veí

Léalo en español Recorden la història d’Anne Frank? Suposo que sí. Frank era aquella nena jueva que va ser amagada per Miep Gies, Johannes Kleiman i Victor Kugler a la casa de darrere dels magatzems de la fàbrica on treballava el seu pare, ubicada a Prinsengracht, en un dels marges d’un dels canals d’Amsterdam. La casa és ara un museu que visita molta gent i a moltes escoles del món es llegeix el seu dietari, escrit entre el 1942 i el 1944 en una cambra secreta condicionada. El grup fou traït per algú que encara no se sap qui va ser i … Continua la lectura de Delata el teu veí

Hi faltes tu, amic meu

Tinc un amic independentista d’EUiA amb qui discuteixo molt sovint per qüestions estratègiques. Som bons conversadors i molt apassionats. Gairebé sempre anem amb el peu canviat. Sovint em demano el perquè i no sé trobar-hi resposta, més enllà del que em sembla una intransigència ideològica per part seva, perquè no dubto ni un moment del seu sobiranisme. No entenc, atès que jo fa anys que lluito contra el ogmatisme, per què el seu independentisme és menys intransigent que les seves conviccions comunistes. En fi…, com ja han explicat molts sociòlegs i teòrics dels moviments nacionals, Marx era un nacionalista alemany que precisament … Continua la lectura de Hi faltes tu, amic meu

Puritanismo y política

Acaba de publicarse en inglés la novela de Joan Sales (1912-1983) Incierta gloria. “Dicen los entendidos —escribió Nora Catelli— que quizá se trate de la mayor novela española de la Guerra Civil y que posee la amplitud de visión de la narración clásica y el oblicuo refinamiento de la narrativa europea posterior a Conrad y James”. En todo caso, como resaltó en su día el profesor Xavier Pla, la publicación en 1956 de la novela Incierta gloria significó el inicio del final del largo silencio literario sobre la Guerra de España, pues desde el interior nadie había abordado la cuestión desde el punto de vista de los vencidos. La … Continua la lectura de Puritanismo y política