Una pistola penjada a la paret

Léalo en español Fa 80 anys. Tota una vida. L’1 de setembre de 1939 els nazis van envair Polònia i va començar així la Segona Guerra Mundial. Una altra guerra. Feia només 21 anys que s’havia acabat la Gran Guerra, que havia estat una carnisseria. França és plena de monòlits que commemoren el sacrifici de la generació de 1914. Cada plaça té el seu record fúnebre. No va costar gaire afegir en aquests monuments commemoratius els noms dels morts en aquella segona guerra. L’Europa negra esculpida en pedra. La guerra va començar per l’ambició d’un règim que copiava els somnis … Continua la lectura de Una pistola penjada a la paret

No és Le Pen, estúpid

Léalo en español Els polítics espanyols fan pena. Uns, els conservadors, perquè són una colla de corruptes, orgullosos de ser-ho perquè es creuen impunes. Uns altres, l’extrema dreta, perquè pretenen acabar amb la pluralitat nacional que conforma Espanya des de la unió dinàstica amb un nacional-populisme neofalangista. I encara n’hi ha uns altres, els socialistes, que han perdut tant la seva identitat ideològica, que per fer-se escoltar s’apunten a cridar consignes nacionalistes en comptes d’escampar la idea de fraternitat pròpia del socialisme. Dels populistes d’esquerra —o sigui, Podemos— no cal ni parlar-ne, perquè són com el nicaragüenc Daniel Ortega: els … Continua la lectura de No és Le Pen, estúpid

Franco murió en la cama y el PP sigue encamado

Les voy a contar una historia. El curso 2014-15 lo pasé en parte en Boston invitado por la profesora Liah Greenfeld. Una tarde de un sábado primaveral estaba paseando en Cambridge por Harvard Square y pasé por delante de una elegante sombrerería, Goorin Bros., en el 43 Brattle Street. En el escaparate vi una gorra que me gustó y entré para probármela. Resultó que el dependiente era un joven norteamericano, que rondaba los 30 años y andaba vestido al estilo retro, incluyendo una bonita pajarita a rayas, de acuerdo con el aspecto de época que tenía la tienda. Compré la … Continua la lectura de Franco murió en la cama y el PP sigue encamado

Déjà vu

Josep Pla va escriure que Catalunya vivia en una perpètua “crisi d’autoritat”. Parlava, sobretot, de l’arrelament de l’individualisme i del mal govern que empenyia el poble cap a l’anarquia: “El poble català, que, de l’autoritat, només n’ha conegut un burocratisme sovint dissolvent, generalment ignorant, sempre foraster, viu enmig d’una anguniosa incomoditat, sense confort polític.” La crisi institucional que es va viure a Catalunya arran de la mort d’Enric Prat de la Riba, l’1 d’agost de 1917, també va comportar un estat d’esperit com el que va descriure Pla. Certament, la mort del “Gran Català”, com l’anomenaven els seus seguidors, va … Continua la lectura de Déjà vu