Legionaris de paper

Léalo en español La llibertat està en perill. La fraternitat sense la llibertat és, simplement, una imposició. Les ideologies totalitàries sempre sacrifiquen la llibertat amb l’excusa de la fraternitat. La crisi del coronavirus és aprofitada pels censors socialistes i dels comuns per intentar amagar la gravetat de la crisi amb crides al silenci. No estan sols, perquè una cort d’articulistes, tertulians i suposats acadèmics els fan costat. Ho advertia fa uns dies Vicent Partal en un contundent editorial. L’Intent desesperat de la soldadesca piulaire de tapar la boca a qui gosa criticar el govern de coalició “progressista” és l’anunci del que … Continua la lectura de Legionaris de paper

Militarisme viral

Léalo en español La història d’Espanya dels darrers dos segles ha estat, en gran manera, resultat d’una reiterada intervenció de l’exèrcit en la vida pública. No és que ho digui jo, és que va demostrar-ho Carlos Seco Serrano fa molts i molts anys en un llibre que encara es pot trobar a les llibreries, si més no a les de vell: Militarismo y civilismo en la España contemporánea (1984). La pretensió de Seco, que és un historiador conservador que va ser catedràtic a la Universitat de Barcelona —i ara, als seus 96 anys, encara és membre de la Reial Acadèmia de la Història—, era … Continua la lectura de Militarisme viral

El nido de la serpiente

    En la biografía que Milovan Djilas dedicó al mariscal Joseph Broz “Tito”, afirmaba nada más empezar que él, al contrario de lo que siempre defendió el dictador yugoslavo, anhelaba el poder de la ley por encima de la ley del poder. Djilas había sido la segunda autoridad yugoslava y el principal teórico del comunismo “titista” hasta que en 1954 se enfrentó al Mariscal. Para que ustedes me entiendan: aquel giro de Djilas es como si de repente el almirante Luis Carrero Blanco se hubiese pasado a la oposición democrática para enfrentarse a Franco y al franquismo. Claro está … Continua la lectura de El nido de la serpiente

Nin al país dels soviets, Bartra a la República Bolivariana dels PPCC

Léalo en español “Estigueu segurs que reconeixerem Catalunya des del segon zero”, aquestes són les paraules que el dirigent veneçolà Nicolás Maduro va dir en l’estrena a la Cinemateca Nacional de Caracas del documental biogràfic Maduro: Lealtad Indestructible, produït per La Mediàtica Televisió. I tot seguit es va deixar fotografiar amb una estelada, la del’estel roig que enarboren els vells del PSAN i els joves de la CUP, al costat de la seva dona, Cilia Flores, coneguda com “la primera combatiente” (com els agrada la jerarquia!), i Lluís Bartra, el realitzador català propietari des del 2013 de la productora, juntament amb la … Continua la lectura de Nin al país dels soviets, Bartra a la República Bolivariana dels PPCC

“Cicuta Party”

JxSí no és Syriza, de la mateixa manera que la CUP no és ANEL, les sigles del grup conservador, nacionalista i euroescèptic que comparteix govern amb Alexis Tsipras. I tanmateix, el bloqueig polític provocat per la CUP a Catalunya —que ha fet perdre dues votacions d’investidura al candidat de la majoria independentista a Catalunya—, m’ha fet pensar en aquesta estrafolària aliança entre l’extrema esquerra grega i uns populistes de dreta que defensen la repatriació dels immigrants il·legals, prohibir els habitatges ocupats i la implantació d’un sistema educatiu d’orientació cristiana ortodoxa. A Grècia tot és possible. A Catalunya, no, malgrat que … Continua la lectura de “Cicuta Party”

La pérdida de mentalidad institucional

Uno de los rasgos más sobresalientes de los dos gobiernos tripartitos fue sin duda su falta de mentalidad institucional. Podría hacer una larga lista que lo demostraría, empezando por el viaje del vicepresidente (ERC) a Perpiñán y acabando por la presencia del consejero (ICV-EiUA) de Gobernación en una manifestación infectada de personas antisistema. La falta de esa mentalidad institucional en muchos dirigentes del tripartito fue tan evidente que incluso aquellos que se habían ilusionado con el cambio gubernamental de 2003 se hartaron de la frivolidad con que las izquierdas abordaron sus tareas en el Govern. En nuestro país se confunde … Continua la lectura de La pérdida de mentalidad institucional

Els indignats brasilers

La política brasilera és més complicada del que sembla a primer cop d’ull. El PT de Lula i ara de Dilma Rousseff és hegemònic des del 2003, que és quan Lula va esdevenir president. Una dècada de canvis i, sobretot, de molta retòrica. Recordo la impressió que em va causar Lula durant el sopar que va seguir a l’acte de lliurament del Premi Internacional Catalunya. El verb era vehement i els arguments eren forts. Em van sorprendre, però, la pompa i les maneres clàssiques dels que l’acompanyaven. Una escenografia del poder que no tenia res a veure amb els, diguem-ne, … Continua la lectura de Els indignats brasilers