Los sembradores de odio

Tras presentar el informe sobre delitos de odio cometidos en España en 2014, quedó demostrado que las agresiones verbales y físicas motivadas por el odio son resultado de la intolerancia hacia inmigrantes, homosexuales, bisexuales, transexuales, discapacitados, mendigos, semitas, o creyentes de alguna religión. Pero también quedó claro quiénes padecen ese tipo de agresiones. El documento subrayaba que de los 1.285 casos contabilizados, 376 de los agredidos tenían menos de 18 años. Con esta cifra se constató que en 2014 hubo un incremento del 9,6% en este tipo de delitos respecto a 2013. El 39,9% de las agresiones —casi cuatro de cada diez— se cometieron por motivos … Continua la lectura de Los sembradores de odio

La gran trampa

No és que estigui en contra de les enquestes, és que no crec que es pugui fer política a partir d’una enquesta. Com tampoc no crec que la política hagi de dependre de l’opinió d’una colla de tertulians o de l’editorial d’un diari o d’un altre. Tots els que voregem els ambients polítics sabem que un dels principals defectes de la política actual és l’excés de tàctica, de politiqueria grandiloqüent. En una mena de qui dia passa any empeny, hi ha polítics, per tant no tots, que prenen decisions segons com bufa el vent. N’hi ha, en canvi, que sabem … Continua la lectura de La gran trampa

Artur Mas mató a Kennedy

Es obvio que Artur Mas mató a Kennedy y que CDC es el instrumento del salafismo y el yihadismo en Cataluña. Mejor aún, la Fundació Nous Catalans, dirigida por Àngel Colom, es el caballo de Troya del que se sirven esas ideologías perversas del Islam para penetrar en España y destruirla con la complicidad de los independentistas catalanes. Así lo insinuó el ministro español del interior, Jorge Fernández Díaz, en una reciente entrevista radiofónica al relacionar la Fundación vinculada a CDC con el islamismo radical. El objetivo no es, claro está, ni esa Fundación ni Àngel Colom. El objetivo es desprestigiar a Artur … Continua la lectura de Artur Mas mató a Kennedy

Lo que el PSC e ICV-EUiA tienen de “pujolistas”

Yo soy consciente de la inmensa dosis de confianza, y casi diría ‘de credulidad’, que los catalanes han manifestado —hemos manifestado— hacia el presidente Pujol. Y lo digo yo, a quien ha tocado el difícil papel de poner límites a la credulidad y peros a la confianza —sin demasiado éxito, por cierto. Ahora soy también consciente —lo palpo, lo veo— que el solo hecho de que esta cámara parezca probable que me otorgue su confianza general, ya ahora —al menos de momento—, un soplo de adhesión popular. No sólo por mi persona, sino para aquellas personas que representan lo que en este … Continua la lectura de Lo que el PSC e ICV-EUiA tienen de “pujolistas”

Hi haurà efecte Romeva?

Iniciativa per Catalunya va néixer el 23 de febrer de 1987 fruit de l’acord entre els dos partits comunistes que s’havien barallat anteriorment, el PSUC i el PCC, i l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra (ENE). Aquesta federació de partits, que donava continuïtat a la coalició electoral entre el PSUC i ENE anomenada Unió de l’Esquerra Catalana i que només va aconseguir un diputat a les eleccions general de 1986, copiava el model de Convocatoria por Andalucía, la coalició que havia promogut l’abril de 1986 Julio Anguita, aleshores alcalde de Còrdova, per reagrupar el PCE, el PCPE, els dissidents socialistes del PASOC … Continua la lectura de Hi haurà efecte Romeva?

UDC, el hermano menor

La federación de CiU nació de un fracaso y con el tiempo se convirtió en una historia de éxito, aunque es posible que acabe mal. A diferencia del republicano Heribert Barrera, quien siempre fue un fiel aliado de Jordi Pujol sin mezclarse orgánicamente con él, la UDC de Miquel Coll i Alentorn buscó una ligazón más o menos permanente con CDC al constatar su fracaso en las elecciones generales españolas de 1977, cuando formó una candidatura conjunta, para el Congreso de los Diputados, con la Federación de la Democracia Cristiana, liderada por Joaquín Ruiz-Giménez, y que en Cataluña se denominó Unió del Centre i la … Continua la lectura de UDC, el hermano menor

El soberanista acorralado

Los partidarios del statu quo, o sea los unionistas, andan contentos estos días. El sonsonete que repiten es muy claro: el proceso soberanista catalán está tocado de muerte debido a las luchas intestinas entre ERC y CiU. Esta opinión se alimenta de lo que, ciertamente, parece un bajón en el ímpetu movilizador soberanista de los últimos cuatro años a raíz, dicen, de la ruptura total de la confianza política e incluso personal entre el presidente de la Generalitat y el líder republicano Oriol Junqueras. ¿Por qué les voy a negar lo que es evidente para todo el mundo? A pesar del pacto in extremis entre … Continua la lectura de El soberanista acorralado

Catalunya no és Grècia, ni Iglesias és Fernández

Syriza ha guanyat les eleccions gregues. Era el resultat previsible en un país devastat econòmicament i socialment per la crisi econòmica. Els deu milions de grecs que han estat cridats a votar aquest diumenge de forma anticipada, de fet han hagut de decidir si confirmaven el govern liderat pels conservadors de Nova Democràcia o optaven per un gir a l’esquerra, simbolitzat per la coalició que lidera Alexis Tsipras. Els partits que avancen les eleccions perquè no han aconseguit els suports necessaris per esgotar la legislatura no sempre surten ben parats de l’aposta. En el cas grec les eleccions es van … Continua la lectura de Catalunya no és Grècia, ni Iglesias és Fernández

La hipocresía de la izquierda “caviar” ante ‘Ciutat morta’

La emisión a través del segundo canal de la televisión autonómica catalana (Canal 33) de Ciutat morta, de Xapo Ortega y Xavier Artigas y producido por Metromuster, una sociedad que nació de la comisión audiovisual del 15M en Barcelona, ha desatado una ola de indignación al cabo de casi dos años de su estreno, en junio de 2013, y de haber recibido un par de premios, en Málaga y en San Sebastián, como mejor largometraje de no-ficción. Que 800 personas acudieran al estreno en el extinto Palacio del Cinema de la Vía Layetana, rebautizado por los asistentes con el nombre de Patricia Heras, no sirvió … Continua la lectura de La hipocresía de la izquierda “caviar” ante ‘Ciutat morta’

Qui refreda què?

Comença l’any i som on érem abans d’acabar-lo. L’agra disputa entre ERC i CiU o, més concretament, la desconfiança generalitzada entre els dos grans grups independentistes ha escampat la sensació que l’anomenat procés es refreda. Tanmateix, si al cap de dos mesos de la gran mobilització del 9-N fos veritat que el procés s’ha refredat per la falta d’unitat dels partits, és que tot plegat era molt estantís. El procés ha de fer front a molts perills, alguns dels quals es generen en el camp de l’independentisme. El primer, que és el més bèstia, és el sectarisme. Si volem ser … Continua la lectura de Qui refreda què?