El mal menor de la socialdemocràcia

Des de l’escó 33 De Manchester a Ferraz: per què una tradició que prometia futur ara només és un refugi contra el pitjor Com vaig escriure en una altra columna, “l’esperança és una decepció ajornada”. Continuo sense recordar on vaig llegir per primera vegada aquesta frase, però se m’ha quedat gravada i no puc treure-me-la del cap. Observant la trajectòria de la socialdemocràcia en bona part del món, un es pregunta de vegades si no conté més veritat de la que ens agradaria reconèixer a pesar dels brots verds. La nit del 18 de juny de 2026, Andy Burnham —el batlle del Gran … Continua la lectura de El mal menor de la socialdemocràcia

L’estabilitat imaginària del president Illa

Des de l’escó 33 Quan Salvador Illa va arribar a la presidència de la Generalitat, la paraula més repetida va ser “estabilitat”. Després d’una dècada marcada pel procés independentista, els que venien a “rectificar-lo” prometien un temps nou: menys confrontació i més gestió, menys soroll i més eficàcia. Vint-i-dos mesos després, la realitat ha desmentit la propaganda. La legislatura ha estat travessada per conflictes sectorials, vagues, protestes i un malestar social persistent que afecta pràcticament tots els àmbits de l’acció pública. L’esperança ha estat substituïda per la frustració, que s’ha convertit en rutina. I així és com els agricultors han … Continua la lectura de L’estabilitat imaginària del president Illa

La immigració i la nació agònica

Des de l’escó 33 Hi ha debats que, sota l’aparença de normalitat parlamentària, revelen un canvi més profund en la manera de fer política. Les intervencions i les propostes de resolució de Vox i Aliança al Parlament —pràcticament calcades en matèria d’educació, serveis socials o immigració— posen sobre la taula problemes reals. Però la qüestió no és què diuen, sinó com ho diuen i amb quina finalitat: escampar la por i la sensació d’agonia. Gairebé de fi de civilització. El patró es repeteix una vegada i una altra. Es parteix d’una circumstància real —uns mals resultats educatius, un dèficit de places residencials, … Continua la lectura de La immigració i la nació agònica

“No em crec que tot el país s’hagi fet d’extrema dreta de cop i volta”

Entrevista d’Ot Bou a l’historiador i diputat de Junts al parlament, que és membre de MEScat – Independentistes d’Esquerra. L’historiador Agustí Colomines (Barcelona, 1957), professor a la Universitat de Barcelona, expert en la recerca sobre el nacionalisme, s’ha estrenat aquesta legislatura com a diputat de Junts. Vell militant de Bandera Roja i del PSUC, secretari de Josep Benet i alumne de Josep Termes, fou després director de la fundació convergent CatDem i director general de l’Escola d’Administració Pública durant el govern de Junts pel Sí. Ara diu que se sent “absolutament còmode” amb l’etiqueta de representant del corrent esquerrà del partit del president Carles Puigdemont, tot … Continua la lectura de “No em crec que tot el país s’hagi fet d’extrema dreta de cop i volta”

Fiscalitat popular per frenar l’extremisme

Des de l’escó 33 Els canvis socials rarament són immediats. Es van covant lentament, acumulant tensions i malestars fins que, de sobte, esclaten en forma de canvis polítics i culturals que sorprenen a molts. L’actual onada extremista, que a Catalunya i a Europa s’expressa sobretot a través de la dreta radical i l’ultranacionalisme, no és una casualitat. És el resultat d’una dècada i mitja de decisions polítiques i econòmiques que han erosionat la confiança en la democràcia i han empès molta gent a buscar refugi en discursos tancats i autoritaris. Quan l’esperança s’esgota, la por i el ressentiment s’imposen. L’ou de … Continua la lectura de Fiscalitat popular per frenar l’extremisme

Contra la xenofòbia, més sobirania

Des de l’escó 33 La immigració s’ha convertit en un dels grans reptes estructurals del nostre temps, a Catalunya i arreu. Milions de persones fugen de guerres, pobresa, desigualtats globals i dels efectes del canvi climàtic. Catalunya, amb una baixa natalitat i una població envellida, és un territori d’atracció natural per a aquests fluxos. Cada any hi arriben centenars de milers de persones que busquen un futur millor. Aquesta realitat no pot ser ignorada ni gestionada a cop d’improvisació. Calen polítiques eficaces i humanes que protegeixin tant la cohesió social com els drets de les persones migrades. Sense una sobirania plena, … Continua la lectura de Contra la xenofòbia, més sobirania

Sobre l’avenç de l’islamisme i vel islàmic

Intervenció parlamentària – Defensa del posicionament de Junts per Catalunya sobre la moció subsegüent presentada per Vox sobre el suposat avenç de l’islamisme i la imposició del vel a les dones. 24 de juliol de 2025 Gràcies, president. Honorables consellers i conselleres, diputats i diputades: Permetin-me començar aquesta intervenció amb una reflexió sobre les suposicions. En el llibre Comença amb el perquè, Simon Sinek relata una història que fa pensar: «Un dia fred d’hivern, un home de quaranta-tres anys jura el càrrec com a president del seu país. Al seu costat, un famós general que quinze anys abans havia comandat … Continua la lectura de Sobre l’avenç de l’islamisme i vel islàmic

L’any de la inestabilitat permanent

Des de l’escó 33 Tanquem el curs polític amb una certesa incòmoda: vivim atrapats en una inestabilitat permanent. No és només un problema català, espanyol o europeu: és global. El món s’alimenta d’un caos fet de guerres, populismes, desgovern, corrupció i emergència climàtica. La violència i la desigualtat creixen, mentre un individualisme ferotge mina la cohesió social. Fem-ne la radiografia. La inestabilitat internacional ha estat descomunal aquest any. La guerra d’Ucraïna s’ha cronificat i desgasta una Unió Europea sense rumb, que resol la seva impotència amb un rearmament forçat i tardà. Els Estats Units, en plena era trumpista, basculen entre el … Continua la lectura de L’any de la inestabilitat permanent

Un padró per a l’esperança

Des de l’escó 33 No es pot fer política des de l’angoixa. I, tanmateix, aquest és l’estat emocional que ha colonitzat gran part del debat públic europeu. L’extrema dreta ha aconseguit que l’agenda política giri entorn de la seva manera de veure el món: la por al diferent, l’amenaça cultural, la idea d’una identitat “pròpia” que cal preservar a qualsevol preu. I davant d’això, massa sovint, les forces democràtiques responen amb silenci, incomoditat o mimetisme. Però la por no es desactiva amb més por. La por només es combat amb esperança, amb coratge i amb una idea clara de justícia. … Continua la lectura de Un padró per a l’esperança

Immigració i acollida, entre el populisme ‘woke’ i l’extrema dreta

Des de l’escó 33 1. Aquesta és una moció-trampa i desprèn una flaire d’electoralisme evident. El nostre grup ja no va entendre la interpel·lació que anunciava aquesta moció en el context actual, quan s’està negociant a Madrid la delegació de les competències en immigració. L’acollida ja és una competència catalana, però queda clar que quan es faci efectiva la delegació, aquest parlament s’haurà d’arremangar i desplegar una llei general de ciutadania que contempli tot el que té a veure amb el repte demogràfic que ens planteja (permisos, acollida, contractes, etc.). No serà una sobirania plena, però almenys permetrà a la … Continua la lectura de Immigració i acollida, entre el populisme ‘woke’ i l’extrema dreta