El suprem adeu de Rafa Aracil

Léalo en español “… l’angúnia de saber-nos la mort / quan naixem nascuda a les entranyes”. Així fan un parell dels versos adolorits del poeta valencià Marc Granell. Així és com m’he sentit quan he sabut que s’havia mort en Rafa, el meu professor Rafael Aracil. Dins l’oasi que és la vida, de vegades es té la sort de compartir el temps amb algunes persones ―tanmateix, poques― que et fan sentir permanentment jove. Són els mestres. Ja poden passar els anys que, per als que n’hem estat deixebles, aquests mestres ens presenten la nostra pròpia imatge de joventut. I quan els mestres se’n … Continua la lectura de El suprem adeu de Rafa Aracil

Es fa llarg esperar

Léalo en español A l’àlbum Electròccid àccid alquimístic xoc, publicat el 1975, Pau Riba hi cantava una cançó que després va popularitzar Maria del Mar Bonet: “Es fa llarg, es fa llarg esperar”. La lletra era, també, del gran poeta de la música psicodèlica i iconoclasta dels anys seixanta i setanta. Els dos primers versos són demolidors: “Oh que llarga es fa sempre l’espera / quan s’espera que vindrà el pitjor…”. El poema es clou amb quatre versos encara més aterridors: “… I ho veus tot, tot el món molt confós / perquè et trobes amb les portes closes / i … Continua la lectura de Es fa llarg esperar

Desautoritzar el catastrofisme

Léalo en español 1. El baró de Cuvier va atribuir a processos catastròfics tots els canvis produïts en la superfície de la Terra en el transcurs de la seva història. Va plantejar-ho el 1812, mentre a Cadis els resistents espanyols contra la invasió napoleònica promulgaven la que seria considerada com a primera constitució liberal europea. Una gran catàstrofe va propiciar l’aprovació d’un text constitucional que seria rebregat posteriorment i que va ser més exemple de llibertat per a les successives onades revolucionàries liberals a Europa que no pas per a Espanya, dominada per les tensions permanents entre el poder civil … Continua la lectura de Desautoritzar el catastrofisme

Una vida llogada entre núvols

Tothom que em coneix sap que m’agrada llegir els núvols. De fet, en tinc una bona col·lecció, fotografiats per mi o bé per amics que me’ls envien generosament. El meu compte d’Instagram ara n’és ple. Vaig començar a publicar aquestes fotografies arran que em diagnostiquessin un càncer de laringe que encara m’estan tractant a l’Hospital Clínic tres excel·lents professionals: la Dra. Isabel Vilaseca (otorrinolaringologia), la Dra. Neus Basté (oncologia de cap i coll) i la Dra. Izaskun Valduvieco (oncologia – radioteràpia). Em sento molt ben tractat, també, per la psicòloga que m’ajuda a passar aquest tràngol, la Dra. Mireia Primé-Tous, … Continua la lectura de Una vida llogada entre núvols

El centenari de Josep Benet

El 17 d’abril de 1960, diumenge pasqual, tretze universitaris van arribar a Barcelona procedents de València. Entre aquests expedicionaris hi havia figures que amb el anys serien molt rellevants. Oriol Malló i Fèlix Portell van reconstruir la història en un reportatge per a El Temps publicat el 26 de juliol de 1993. Joan Fuster va triar els tretze viatgers i la “colla”, que com va escriure a Max Cahner, “està composta per tretze inefables patriotes. Crec que els patriotes han estat triats amb un criteri bastant ponderat i equitatiu; he procurat que hi hagi gent de diversa —actual o virtual— tendència ideològica, d’extracció … Continua la lectura de El centenari de Josep Benet

Per què s’equivoca Jordi Amat?

Léalo en español Fa molts anys, Vicent Olmos i jo, amics i col·legues per tirar endavant l’Editorial Afers, vam confegir un llibre, el que els anglosaxons anomenen reader, per presentar en català les preocupacions historiogràfiques de Frank Ankersmit, Philip Benedict, Roger Chartier, Natalie Z. Davis, Carlo Ginzburg, Georg G. Iggers, Giovanni Levi, Hans Medick, Edward Muir, Carlo Poni i Richard T. Vann. A Les raons del passat. Tendències historiogràfiques actuals, en Vicent i servidor vam escriure una llarga introducció per dibuixar l’evolució de la historiografia francesa, britànica, nord-americana, alemanya i italiana des de la irrupció dels corrents crítics de la historiografia del segle … Continua la lectura de Per què s’equivoca Jordi Amat?

De Sant Boi fins avui (2001)

Goso reproduir un article meu, escrit i publicat l’any 2001 amb motiu del 25è aniversari de la Diada del 1976 a Sant Boi, perquè em fa l’efecte que posa les coses al seu lloc ara que els “comuns” preparen un acte propi a Sant Boi, al marge de les mobilitzacions convocades per l’ANC i Òmnium arreu del territori, per commemorar, precisament, els 40 anys d’aquella primera Diada semi tolerada. Jo hi vaig assistir amb un bon nombre de companys de les Joventuts Comunistes de Bandera Roja. Recordo perfectament aquella tarda en què el servei d’ordre, majoritàriament organitzat pel PSUC, malgrat … Continua la lectura de De Sant Boi fins avui (2001)

De CDC a Junts pel Sí o el cambio de rasante

A principios del verano de 1978, Anton Cañellas, entonces aún máximo dirigente de UDC, tenía en mente la idea de que era necesario crear una especie de federación de centro amplio, donde cupieran todos los partidos catalanes moderados de aquel momento. El trasunto de dicha operación era ligar el centroderecha catalán a la UCD de Adolfo Suárez. En el seno de UDC ya se había producido la escisión de tres miembros de la ejecutiva (Simeó Miquel, Albert Vila y Josep Miró i Ardèvol), quienes también defendían convertir a Unió en la CSU catalana respecto a la UCD española, que sería así la CDU alemana. Cañellas, sin embargo, no les siguió. Se mantuvo al frente del partido, … Continua la lectura de De CDC a Junts pel Sí o el cambio de rasante

Antón Costas, el Cercle d’Economia y la democracia

Se cuenta en los mentideros políticos de la capital catalana que la discusión habida en el Cercle d’Economia para aprobar la declaración sobre el 27-S fue brutal. Se necesitaron muchas horas de “cocina” para llegar al consenso final. Hubo amenazas entre las dos partes enfrentadas y el Cercle d’Economia estuvo a punto de romperse. Lo más natural del mundo cuando lo que se discute es de gran trascendencia. Las diferencias que se aprecian entre el borrador que se discutió el lunes y el documento hecho público el miércoles dan fe de hasta qué punto quien lo escribió lo hizo unilateralmente y sin diálogo previo. El presidente de la … Continua la lectura de Antón Costas, el Cercle d’Economia y la democracia

Aclarir les incògnites

A Catalunya hi ha dues maneres d’abordar el conflicte amb Espanya. El document fet públic aquesta setmana pel Cercle d’Economia amb motiu de les eleccions municipals, és un exemple d’un d’aquests plantejaments. El lobby econòmic assegura de nou que es tracta d’un “problema espanyol de l’estructura territorial de l’Estat”. El grup de preceptors dels empresaris catalans creu que l’única solució és “assumir-lo amb esperit de concòrdia, voluntat de pacte i predisposició transaccional.” Segons el president del Cercle, Anton Costas, “és impossible resoldre el problema des de decisions unilaterals de les dues parts” i recomanava fer ús del principi de legalitat … Continua la lectura de Aclarir les incògnites