La força de la impunitat

Léalo en español La política no hauria de ser mai una lluita entre el bé i el mal. Només els il·luminats l’entenen així. En l’Espanya d’ara hi ha molts il·luminats. Profetes del patriotisme que es pensen que amb una prohibició ja en tenen prou per imposar una idea. A Espanya cada dia és més evident que no hi ha outsiders. La dreta i l’esquerra són part del règim que s’ha convertit en una gran presó per als dissidents. Fa vuitanta i tants anys, l’exèrcit espanyol es va alçar en contra de la República perquè la dreta, la reaccionària i la … Continua la lectura de La força de la impunitat

A menys d’un mes

Léalo en español Som a menys d’un mes de la celebració del referèndum de l’1-O i l’ambient polític es va escalfant. L’unionisme desbocat ha posat el ventilador en marxa i pretén desprestigiar el Govern de la Generalitat atacant els Mossos d’Esquadra. La ràbia que l’unionisme va sentir davant l’exaltació internacional de la bona feina feta pels Mossos i el Govern té l’efecte d’unir l’espanyolisme en contra del sobiranisme. Comunistes, socialistes, neoliberals i conservadors espanyolistes s’uneixen sense cap mena de complex per derrotar el sobiranisme. En el fons, l’espanyolisme fa el mateix que els sobiranistes, perquè la divisió ideològica en aquest sector … Continua la lectura de A menys d’un mes

Complir o traïció

Léalo en español Hi ha cap independentista que vulgui renunciar al referèndum? Em fa l’efecte que no. Una altra cosa són les discrepàncies entre els tres partits de la majoria parlamentària independentista sobre com i quan cal convocar-lo. En aquest sentit, ja fa dies que cada un va pel seu cantó. El pitjor, però, és l’entorn mediàtic hiperventilat, que existeix i està molt ben alimentat, perquè són aquests comentaristes de pega els que de seguida acusen de traïció a qui intenta fer un raonament polític sobre què està passant. Haurien de llegir Lenin –el millor teòric-pràctic de la revolució– per saber distingir entre … Continua la lectura de Complir o traïció

L’error, o no, de Gabriel Rufián

Léalo en español Suposo que molts independentistes van xalar escoltant l’abrandat discurs contra el PSOE que va pronunciar el diputat d’ERC al Congrés en la sessió d’investidura de Mariano Rajoy. L’endemà, un cop constatat que el PP es va alinear amb el PSOE contra els furibunds atacs del republicà, l’alegria dels independentistes radicals devia augmentar encara més. Tan sols Joan Tardà va intentar posar pomada a la ferida amb un seguit d’afectuoses piulades dirigides als socialistes. Quines coses, oi? El món al revés, atès que abans Tardà era l’home dels incendis, i en canvi ara sembla un moderat en contraposició amb el verb encès i populista del seu … Continua la lectura de L’error, o no, de Gabriel Rufián

El crepuscle partidista: PSC, CiU i ERC

El procés d’autodeterminació català provoca molta bilis. No hi ha marxa enrere, però. L’estratègia de la por no podrà impedir que hi hagi un abans i un després d’aquest combat de Catalunya per la sobirania. A poc a poc es va desbrossant el camí i tot és fa més evident, sobretot amb relació al capteniment dels partits i els líders polítics. Com he dit un munt de vegades, malgrat que no milito en cap partit polític, la democràcia parlamentària es basa en un sistema de partits. I això és bo, perquè així s’assegura, com reclamava el gran liberal humanista Isaiah … Continua la lectura de El crepuscle partidista: PSC, CiU i ERC