La muerte del régimen del 78

Felipe VI no se sale del guion ni así lo maten. Este Rey no tiene la típica cara de bobo propia de los Borbones pero a veces lo es más que su padre, ese casanova que vivió a cuerpo de rey, nunca mejor dicho, pero que supo aguantar el tipo ante los peores males, el peor de los cuales fue que su entorno militar le montó un golpe de Estado, con su conocimiento o sin él, y el resultado fue que la monarquía quedó reforzada para toda la vida mientras el Estado de las Autonomías pactado en 1978 empezaba su … Continua la lectura de La muerte del régimen del 78

Cap on va Catalunya?

D’Orient ens ha vingut que les flors tinguin significat, que esdevinguin un llenguatge, i aquesta idea s’ha transmès de generació en generació, de cultura en cultura, passant per l’Antic Egipte, l’Edat Mitjana, el Renaixement, fins a arribar al Romanticisme, època aquesta en què va tenir el seu màxim apogeu. Les flors ens diuen coses. Hi ha roses de molts colors. N’hi ha de grogues, de liles, de taronges, i fins i tot de grises. Però els colors més coneguts de les roses són el blanc, el rosa, el vermell i el negre. Cada color designa un estat d’ànim, un sentiment, … Continua la lectura de Cap on va Catalunya?

Justícia i postveritat

Léalo en español Hannah Arendt va escriure un parell d’assajos sobre la relació entre la veritat i la política. L’editorial Página Indómita acaba de publicar-los de nou sota el títol Verdad y mentira en política. Són dos assajos clàssics, el primer, escrit als anys seixanta, inspirat per les reaccions al seu controvertit llibre Eichmann a Jerusalem, està dedicat a la veritat, i el segon, redactat a començaments dels setanta, va ser motivat per la publicació dels Papers del Pentàgon sobre la implicació dels EUA a Vietnam i se centra en la mentida. Arendt desconfiava del paper de la veritat en … Continua la lectura de Justícia i postveritat

El reformisme és la revolta

Léalo en español El reformisme va sorgir com alternativa a la revolució. Les idees força del reformisme han estat apostar pel progrés social i la democràcia. Si ho visualitzem històricament, el reformisme va marcar la revolució industrial i, més tard, després de la gran crisi del primer terç del segle XX, la resurrecció keynesiana de l’economia. La revolució, en canvi, arreu ha comportat la ruïna del progrés social i la imposició de la dictadura. No és una opinió, senzillament és un fet que es pot demostrar històricament. Ara bé, el reformisme va començar a declinar quan, a la dècada del anys … Continua la lectura de El reformisme és la revolta

Una justicia terriblemente española

Escribí en mi artículo de la semana pasada que “la justicia española es bananera y lo que ha pasado en este juicio [el del 9-N] lo ratifica”. Esta semana, una vez conocida la sentencia del caso Nóos, me ratifico. Y es que la Audiencia Provincial de Palma ha absuelto a la infanta Cristina de los dos delitos fiscales de los que se le acusaba, aunque el tribunal, integrado por las magistradas Samantha Romero, Rocío Martín y Eleonora Moyá, le impone una multa de 265.088 euros por su responsabilidad civil a título lucrativo. La multa ya está pagada e incluso le … Continua la lectura de Una justicia terriblemente española

El 9-N: visto para sentencia

El juicio por el 9-N ha durado apenas una semana. El alegato final del fiscal, Emilio Sánchez-Ulled, ha puesto de manifiesto hasta qué punto está contaminada la justicia española. A pesar de su insistencia en querer demostrar que este juicio no tenía un carácter político, va y después él mismo dice que lo “que ha pasado ha sido una ruptura de las reglas del juego democrático que todos nos hemos dado”. ¿De qué está hablando, este señor, cuando afirma que vivimos en un sistema que garantiza cualquier opción política y democrática si exige la condena de quienes promovieron votar libremente? … Continua la lectura de El 9-N: visto para sentencia

L’Espanya antidemocràtica

Dimecres passat, el president Carles Puigdemont va pronunciar davant del ple del Parlament un breu discurs, de no gaire més d’onze minuts de durada, per carregar contra el funcionament de la democràcia espanyola arran del judici del 9-N que en aquests moments se celebra al TSJC. Un judici polític que, tanmateix, dins la sala es dirimeix des d’un punt de vista jurídic. Aquells que veuen una contradicció en aquesta manera de procedir, com ara el sector més extremista de la CUP, haurien de parar-se a pensar com han actuat durant anys els advocats dels presos polítics bascos. Els judicis poden … Continua la lectura de L’Espanya antidemocràtica