François Bondy y Cataluña en 1963

Llegiu-lo en català Tuve una semana complicada, académicamente hablando. No se preocupen, estoy bien de salud. A veces es imposible combinar mi trabajo de profesor con la regularidad de mis columnas semanales. Sea como fuere, tuve que preparar con antelación mi artículo y opté por salirme de la agenda actual y contarles algo que descubrí en el archivo de la Universidad de Miami. Leyendo el ejemplar del mes de marzo de 1963 (n.º 70) de la revista Cuadernos, que desde su fundación en 1951 dirigió Julián Gorkin, el dirigente del POUM que en el exilio se afilió al PSOE, y que en ese número … Continua la lectura de François Bondy y Cataluña en 1963

Eleccions i candidatures…

Léalo en español Finalment, el 12 de maig se celebraran les eleccions autonòmiques. Una mica tard, per al meu gust, perquè l’actual govern estava tocat de mort des del dia que Junts va decidir abandonar-lo, l’octubre de 2022, per discrepàncies amb l’actual titular de la presidència. S’han perdut gairebé dos anys, durant els quals Esquerra només ha volgut consolidar-se com a partit dominant. No estic gaire segur que ho hagi aconseguit. Si ho mirem per la banda de les esquerres, amb les quals els agrada de mesurar les pròpies forces els republicans, és evident que el PSC s’ha recuperat gràcies … Continua la lectura de Eleccions i candidatures…

Junts i el PP, l’extravagància

Léalo en espanyol Una tempesta en un got d’aigua. Però no d’una aigua clara o de València, sinó d’aigua enterbolida per les eleccions a Galícia i la resistència de Junts a doblegar-se davant del PSOE en la negociació sobre la llei d’amnistia. Que la propaganda ha substituït la informació és cosa sabuda, i, tot i constatar-ho cada dia, és una llàstima que sigui així. La informació partisana no deixa lloc a una reflexió seriosa sobre què està passant. L’astracanada és la norma. Els posaré un exemple, arran d’un article que vaig llegir al diari Segre de Manuel Campo Vidal sobre Carles Puigdemont. És la peça … Continua la lectura de Junts i el PP, l’extravagància

“Junts, sense Puigdemont, no és res”

Lea la entrevista en español L’historiador Agustí Colomines i Companys (Barcelona, 1957) és un dels màxims coneixedors de l’evolució de Junts. Va ser un dels inspiradors d’aquest espai i està implicat en política des de fa dècades, des que va militar en Bandera Roja i Nacionalistes d’Esquerra, per després ser secretari de Josep Benet —candidat del PSUC al Parlament català el 1980— i, posteriorment, donar empenta al projecte de la Casa Gran del Catalanisme que va abanderar l’expresident Artur Mas. Parlem amb ell sobre la possible evolució de Junts, tenint en compte el context actual, marcat per les negociacions per … Continua la lectura de “Junts, sense Puigdemont, no és res”

“L’amnistia reforçarà l’independentisme”

Entrevista d’Andreu Barnils al professor, analista polític i articulista Agustí Colomines El doctor en història Agustí Colomines (1957) és professor a la Universitat de Barcelona (UB) i una persona molt implicada políticament: en el passat ha militat a Bandera Roja, el PSUC, Nacionalistes d’Esquerra i ha estat al Centre UNESCO de Catalunya, la Fundació CatDem (2007-2013) i al Consell per la República, entre més. Ara no milita en cap partit. Autor d’un llibre intens, Tot el que el cor s’estima (Lleonard Muntaner), barreja de memòria i assaig, actualment Colomines escriu articles d’opinió al diari El Nacional, on darrerament defensa les virtuts de la possible … Continua la lectura de “L’amnistia reforçarà l’independentisme”

L’amnistia i les 155 monedes de plata

Léalo en español El debat d’investidura d’Alberto Núñez Feijóo començarà d’aquí a uns dies. Si no hi ha sorpreses, a l’estil del tamayazo, no aconseguirà ser investit. Quaranta-vuit hores abans, José María Aznar —el gest amenaçador del qual no enganya— presidirà a Madrid una manifestació contra l’amnistia. L’expresident del govern espanyol, que va pactar amb Jordi Pujol la seva primera investidura el 1996 amb un “cost” prou elevat en termes d’espanyolitat simbòlica (la supressió del servei militar obligatori, sense anar més lluny), s’esquinça ara les vestidures davant la possibilitat d’un acord entre el PSOE i Junts. Si no fos perquè ja és gran i té dificultats per caminar, estic segur que Felipe González assistiria … Continua la lectura de L’amnistia i les 155 monedes de plata

Puigdemont, president

Léalo en español El dia 4 d’aquest mes, el president Carles Puigdemont i la vicepresidenta i ministra de Treball del govern espanyol, Yolanda Díaz, es van reunir a Brussel·les durant gairebé tres hores. El rebombori que va provocar a Madrid aquesta trobada va ser inversament proporcional al menyspreu que alguns comentaristes i aspirants a polítics van tenir a Barcelona davant el reconeixement institucional —perquè va ser això— de qui l’unionisme considera un pròfug. Caldria no haver de calibrar la transcendència de moments com aquest per com reacciona l’enemic, però sembla que l’independentisme tòxic s’ha instal·lat en l’hipertext polític i veu “un estol … Continua la lectura de Puigdemont, president

El dilema del moribund

Léalo en español Si Catalunya fos aquell oasi que no és, Junts i Esquerra no estarien buscant desesperadament treure’s de sobre el mort d’una possible repetició electoral que donés ales a la dreta espanyola. La història és capritxosa i de vegades dona a cadascú l’oportunitat que no esperava. Els 18 parlamentaris a Madrid dels partits independentistes —14 diputats i 4 senadors— seran més rellevants que els 37 parlamentaris que tenien en l’última legislatura. Però els resultats —i en especial l’abstenció— han posat en relleu que alguna cosa no rutlla a les files independentistes. Els republicans han utilitzat el procés sobiranista no ben bé … Continua la lectura de El dilema del moribund

La batalla per l’abstenció

Les xarxes socials són sempre un camp de batalla. Aquesta vegada la lluita és entre els partidaris de l’abstenció, que semblen els majoritaris, i els que argumenten que no, que cal anar a votar els 23-J encara que sigui amb una pinça al nas. Com que soc d’una generació que va néixer sota la dictadura de Franco, em costa acceptar que una acció de protesta consisteixi a prescindir del dret a vot en unes eleccions. En una piulada d’un dels molts perfils anònims que propugnen l’abstenció, he llegit que votar ara té els mateixos efectes inútils que tenien les votacions … Continua la lectura de La batalla per l’abstenció

Abans de tornar a la feina

Léalo en español Quina mandra! Realment, em fa mandra escriure en plenes vacances de Setmana Santa sobre política catalana. No és que el temps s’hagi congelat, sinó que la política catalana és tan insubstancial que la mort, lamentable, per altra banda, de Josep Piqué s’ha convertit en la “gran notícia”. Li han dedicat tants articles que no sé què faran els diaris el dia que es mori Jordi Pujol. Li hauran de dedicar uns quants monogràfics, tot i no haver estat mai ministre de cap govern espanyol, que es veu que és el que fa honorable Piqué. Com sempre, quan … Continua la lectura de Abans de tornar a la feina