Etiqueta: Jordi Solé Tura

Cultura, Historiografia, universitatsDeixa un comentari

Agustí Colomines: “D’aquí n’he sortit com una persona nova”

agusticolomines

Entrevista a l’historiador, i periodista, que ha superat un càncer i és autor d’un dietari tendríssim sobre l’amor, el desamor i la política escrit dels EUA estant, Tot el que el cor s’estima (Lleonard Muntaner). Text: Andreu Barnils – fotografies: © Adiva Koenigsberg Agustí Colomines i Companys (1957), professor d’història a la Universitat de Barcelona, escriptor, exdirector del Centre UNESCO de Catalunya (2004-2007) i de la Fundació CatDem (2007-2013), ara pivota el nou centre d’estudis del Consell per la República. Home avesat al conflicte polític, ara ha publicat el dietari Tot el que el cor s’estima (Lleonard Muntaner), un llibre tendre, que descol·locarà el lector, … Continua la lectura de Agustí Colomines: “D’aquí n’he sortit com una persona nova”

Política, Política catalana, Política espanyola, Política internacionalDeixa un comentari

L’autoinculpació

agusticolomines

Léalo en español Després que no es digui que no ho va advertir ningú. El naufragi de la democràcia a Espanya fa temps que va començar. Si més no des del 20 de setembre del 2017, quan la Guàrdia Civil va entrar en diverses seus de la Generalitat i l’Estat es va adonar que el procés secessionista podia ser imparable si sostenia el suport popular. Ara estem amb l’aigua al coll. A l’establishment espanyol, que inclou l’esquerra avui al capdavant del govern, li ha calgut aplicar la repressió a tot gas per escapçar l’intent més seriós de Catalunya de separar-se … Continua la lectura de L’autoinculpació

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Pablo Iglesias, entre Fachin y Domènech

agusticolomines

Mientras Pablo Iglesias debatía en el Congreso de los Diputados la moción de censura contra el Gobierno presidido por Mariano Rajoy, el líder catalán de Podemos, Albano Dante Fachin, explicó en Barcelona que el 63% de las bases catalanas del partido morado habían aprobado participar en el referéndum de autodeterminación anunciado por el presidente Carles Puigdemont para el próximo 1 de octubre. A la espera de ver cómo se concreta esa decantación mayoritaria de las bases catalanas de Podemos, la noticia no es ni mucho menos menor y emplaza a los dirigentes de los comunes, especialmente a Ada Colau y Xavier Domènech, que, atareados como estaban con … Continua la lectura de Pablo Iglesias, entre Fachin y Domènech

Historiografia, Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Per què s’equivoca Jordi Amat?

agusticolomines

Léalo en español Fa molts anys, Vicent Olmos i jo, amics i col·legues per tirar endavant l’Editorial Afers, vam confegir un llibre, el que els anglosaxons anomenen reader, per presentar en català les preocupacions historiogràfiques de Frank Ankersmit, Philip Benedict, Roger Chartier, Natalie Z. Davis, Carlo Ginzburg, Georg G. Iggers, Giovanni Levi, Hans Medick, Edward Muir, Carlo Poni i Richard T. Vann. A Les raons del passat. Tendències historiogràfiques actuals, en Vicent i servidor vam escriure una llarga introducció per dibuixar l’evolució de la historiografia francesa, britànica, nord-americana, alemanya i italiana des de la irrupció dels corrents crítics de la historiografia del segle … Continua la lectura de Per què s’equivoca Jordi Amat?

Política, Política catalanaDeixa un comentari

La independència i el dilema del presoner

agusticolomines

Léalo en español El 9-N, quan més de dos milions de persones van anar a votar, hi va haver 1.317 punts de votació, 684 dels quals eren locals municipals, i, la resta, escoles i instituts que van obrir les portes pel compromís voluntari d’aquells docents que estaven compromesos amb la causa de la democràcia. En vaig ser testimoni personalment, perquè vaig ser un dels molts voluntaris que es van apuntar al web expressament ideat per a això. El 9-N, diguin el que diguin els seus detractors, va ser un èxit total. Sense aquella jornada, avui no seríem on som. Va … Continua la lectura de La independència i el dilema del presoner

Historiografia, Política, Política catalana, Política espanyola1 comentari

Manuel Castells i Jordi Borja en el 50 aniversari d’una gran mentida

agusticolomines

Léalo en español A finals de la dècada dels anys seixanta, el Llibre roig de Mao va ser un catecisme per a molts joves inquiets i antifranquistes, sotmesos a una dictadura que hi ha qui vol endolcir per justificar l’injustificable. És el mateix exercici que fan alguns antics militants comunistes respecte del comunisme. L’excepcionalitat de la dictadura, que va tenir com a efecte que els comunistes s’afegissin a la lluita per la democràcia abans que propugnar cap mena de revolució, no va evitar les disputes ideològiques internes entre els comunistes, abrandadament dogmàtics en gairebé tots els aspectes. Malgrat l’estrepitós fracàs del Gran Salt Endavant i … Continua la lectura de Manuel Castells i Jordi Borja en el 50 aniversari d’una gran mentida

Historiografia, Política, Política catalanaDeixa un comentari

El renacer del populismo

agusticolomines

El pasado mes de abril, el historiador Xavier Domènech, actual responsable del comisionado de Estudios Estratégicos y Programas de Memoria del Ayuntamiento de Barcelona, publicó uno de esos artículos revisionistas que tanto gustan a los intelectuales —de izquierdas o de derechas— metidos en política. Con él trataba de dilucidar lo que llamó el “color de la libertad”, refiriéndose al movimiento obrero y popular en Cataluña. Su interpretación es más bien ideológica e historiográficamente muy pobre. Menospreciando los estudios históricos, muy solventes por otra parte, de profesores como Joan B. Culla o José Álvarez Junco, Domènech ofrecía en su artículo una visión amable de lo que representó el lerrouxismo en … Continua la lectura de El renacer del populismo

Historiografia, Política, Política catalana1 comentari

Dos versiones de la lucha popular y el catalanismo

agusticolomines

Dice Patrícia Gabancho que hubo un tiempo en Barcelona en el que señoreaban los historiadores, como después lo hicieron los arquitectos y ahora lo hacen los cocineros. Según ella, al parecer hemos pasado de la reflexión al hedonismo. Comparto al cien por cien ese diagnóstico. Vivimos en tiempos posthistóricos. Incluso postporno, según hemos visto con la contratación de una esperpéntica directora de comunicación por parte del Ayuntamiento de Barcelona. El hedonismo se ha zampado el pensamiento y casi todo es efímero, una especie de fast food intelectual que se cocina en las depauperadas universidades públicas. Lo apuntado por Gabancho venía a cuento del comentario … Continua la lectura de Dos versiones de la lucha popular y el catalanismo

Política, Política catalana, Política espanyola1 comentari

Hi haurà efecte Romeva?

agusticolomines

Iniciativa per Catalunya va néixer el 23 de febrer de 1987 fruit de l’acord entre els dos partits comunistes que s’havien barallat anteriorment, el PSUC i el PCC, i l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra (ENE). Aquesta federació de partits, que donava continuïtat a la coalició electoral entre el PSUC i ENE anomenada Unió de l’Esquerra Catalana i que només va aconseguir un diputat a les eleccions general de 1986, copiava el model de Convocatoria por Andalucía, la coalició que havia promogut l’abril de 1986 Julio Anguita, aleshores alcalde de Còrdova, per reagrupar el PCE, el PCPE, els dissidents socialistes del PASOC … Continua la lectura de Hi haurà efecte Romeva?

Política, Política catalana, Política espanyola1 comentari

Catalanismo popular, movimientos sociales e izquierdismo

agusticolomines

Cuando servidor estudiaba el bachillerato, a mediados de los años setenta del siglo XX, lo que estaba de moda entre la mayoría de los estudiantes izquierdistas era afirmar rotundamente que el nacionalismo era un invento burgués. Por ende, el catalanismo, que es el nombre con el que se designa tradicionalmente al nacionalismo catalán, o lo que es lo mismo, el movimiento favorable a la reivindicación nacional catalana, también lo era. La consecuencia de esta manera de entender el catalanismo fue que en las asambleas, minoritarias o multitudinarias, que las hubo de todo tipo, si alguien se ponía a hablar en catalán, … Continua la lectura de Catalanismo popular, movimientos sociales e izquierdismo