Etiqueta: Liberalisme

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

No és tan evident, estimat Tardà

agusticolomines

Léalo en español Joan Tardà té un concepte antic del que és una democràcia. Ho afirmo perquè llegeixo que Tardà ha declarat amb rotunditat que “és evident que Espanya és un estat democràtic”. Ell no ha dit Espanya, un terme que a mi no em molesta gens, sinó que ha utilitzat l’eufemisme “estat espanyol”. Com que ho ha defensat en la IV Convenció Federalista convocada per unes quantes fundacions socialistes, potser ha estat una concessió a la galeria. O potser no i realment ho creu. Amb els d’ERC no se sap mai, perquè un dia són els més revolucionaris del … Continua la lectura de No és tan evident, estimat Tardà

Política, Política catalana, Política espanyola, Política internacionalDeixa un comentari

La intolerància il·liberal

agusticolomines

Léalo en español L’any 1997, Fareed Zakaria va escriure a Foreign Affairs un article premonitori. A “The Rise of Illiberal Democracy” (El creixement de la democràcia il·liberal), el prestigiós columnista del Washington Post afirmava que ja llavors proliferaven els règims democràticament elegits però que al mateix temps ignoraven els límits del seu poder i privaven els ciutadans de les llibertats bàsiques. Del Perú a les Filipines —apuntava— es detecta el creixement d’un fenomen inquietant que mina la democràcia. I aquest fenomen no era altre que l’augment de la intolerància. El liberalisme constitucional és la base de la democràcia contemporània. Amb l’objectiu de garantir els drets propis … Continua la lectura de La intolerància il·liberal

Política, Política catalana, Política espanyola, Política internacionalDeixa un comentari

El reformisme és la revolta

agusticolomines

Léalo en español El reformisme va sorgir com alternativa a la revolució. Les idees força del reformisme han estat apostar pel progrés social i la democràcia. Si ho visualitzem històricament, el reformisme va marcar la revolució industrial i, més tard, després de la gran crisi del primer terç del segle XX, la resurrecció keynesiana de l’economia. La revolució, en canvi, arreu ha comportat la ruïna del progrés social i la imposició de la dictadura. No és una opinió, senzillament és un fet que es pot demostrar històricament. Ara bé, el reformisme va començar a declinar quan, a la dècada del anys … Continua la lectura de El reformisme és la revolta

Política, Política catalanaDeixa un comentari

El PDeCAT a la llum dels conservadors i dels liberals

agusticolomines

Léalo en español Hi ha un grup de comentaristes, més a prop de Demòcrates de Catalunya que d’ERC, que passen el sant dia criticant el 9-N, Artur Mas i tot allò que tingui a veure amb el PDeCAT, que ells insisteixen a anomenar Convergència per satisfer no se sap qui. En això de la denominació, suposo que el més adequat fóra anomenar eurodemòcrates els associats al PDeCAT i deixar la denominació demòcrates per als de DC (els renovats cristianodemòcrates). I així tothom estaria content i s’acabaria aquest embolic de família, perquè no conec cap alt càrrec de la Generalitat associat a DC … Continua la lectura de El PDeCAT a la llum dels conservadors i dels liberals

Política, Política catalana1 comentari

El PDeCAT i la tradició liberal a Catalunya

agusticolomines

Léalo en español Si algú els preguntés quina era la ideologia d’Antoni Rovira i Virgili, autor del famós Resum d’història del catalanisme, vostès què respondrien? I si els fessin la mateixa pregunta referida a Lluís Nicolau d’Olwer, ministre d’Economia del govern republicà del 1931? Sabrien dir-me, també, quina ideologia tenien Jaume Bofill i Mates, Leandre Cervera, Manuel Raventós, Alexandre Plana, Manuel Galés, Martí Esteve o Ramon d’Abadal i de Vinyals, entre altres insignes republicans? Em fa l’efecte que els costaria, perquè la historiografia catalana ha prestat poca atenció a la tradició liberal catalanista. No dic que hagi estat tota la historiografia, perquè … Continua la lectura de El PDeCAT i la tradició liberal a Catalunya