La investidura de Carles Puigdemont

La investidura del nou president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, ha obert una nova etapa en la política catalana. El sector majoritari del sobiranisme tenia ahir un regust de boca agredolç, perquè, per una banda, celebrava l’acord entre Junts pel Sí i la CUP, però per l’altra deplorava el sectarisme dels minoritaris que ha escapçat el sector moderat. La CUP ha estat derrotada amb totes les lletres, amb autocrítica inclosa, però s’ha emportat per davant Artur Mas. El temps dirà si el procés sobiranista hi sortirà guanyant. La gent, que no viu la política amb la passió que … Continua la lectura de La investidura de Carles Puigdemont

Arrufat o el despiste de la izquierda independentista

En una entrevista concedida a un rotativo catalán, el exdiputado de la CUP Quim Arrufat ha explicado que probablemente no acudirá a votar el 20D pero que, en caso de hacerlo, votaría la lista encabezada por Xavier Domènech porque ésta es la única candidatura que defiende el referéndum y puede provocar los necesarios cambios democráticos en España que permitan desencallar la situación catalana. Sorprendente, ¿no les parece? Pero lo más sorprendente de la entrevista es que Arrufat diga que su segunda opción sería votar a Gabriel Rufián, el candidato de ERC, aunque él no comprenda “por qué va a Madrid”, dando a entender que los soberanistas catalanes no deberían participar en … Continua la lectura de Arrufat o el despiste de la izquierda independentista

¡Esto es todo, amigos!

Seguro que esta será considerada una de las semanas más surrealistas de la política catalana contemporánea. Después de la holgada victoria de los independentistas en las elecciones del 27S, en las que la suma de JxSí y la CUP llegó hasta los 72 diputados de los 135 en juego, el independentismo se auto infringe una severa derrota al ser incapaz de cerrar filas entorno al candidato de la mayoría —los 62 diputados de JxSí— dentro de la mayoría más amplia que incluye a la CUP. No voy a cargar las tintas contra la CUP, porque si JxSí hubiese obtenido 68 diputados en vez de 62, ahora mismo yo … Continua la lectura de ¡Esto es todo, amigos!

El desconcert unionista

L’amenaça unionista s’ha fet efectiva. Albert Rivera va anunciar ahir que C’s, PP i PSC acudiran al Tribunal Constitucional (TC) a presentar els recursos d’empara per impugnar els tràmits per convocar el ple de ruptura previst per al dilluns que ve. Els unionistes fan com els independentistes, tenen el mateix objectiu però cada partit va a la “seva bola”. Des que la setmana passada es va fer pública la declaració conjunta de JxSí i la CUP, Carlos Carrizosa (C’s), Eva Granados (PSC) i Enric Millo (PP) han mantingut reunions per posar en comú el seu desacord amb el fet que … Continua la lectura de El desconcert unionista

La ruptura, finalment

Iñaki Gabilondo deu ser dels pocs periodistes espanyols que observen l’evolució del procés sobiranista català amb una mica d’intel·ligència. Des de la finestra del seu videoblog ha anat advertint tothom que ha volgut escoltar-lo que la política catalana estava canviant a tot drap. Ahir dimarts, per exemple, va dir que “la independència de Catalunya és molt difícil; la independència és lluny, però la ruptura és a prop”. Si, com diu ell, l’actitud de la CUP “dramatitza el procés, el porta a l’extrem, el radicalitza i el fa més inviable”, també és cert que aquesta dramatització “no desvia els plans i … Continua la lectura de La ruptura, finalment

Ojalá que os vaya bonito

El primer ministro británico, el conservador David Cameron, su vicepresidente, el liberaldemócrata Nick Clegg, y Ed Miliband, por entonces aún líder de los laboristas, poco antes de celebrarse el referendo de independencia de Escocia firmaron una carta conjunta en la portada del periódico escocés Daily Record en la que se comprometían a otorgar mayor autonomía a Escocia tras la consulta. Todo ello bajo el pomposo título a toda página de “The Vow”, el juramento, la promesa, el voto. Un año después, aquella carta y aquella solemne promesa son uno de los mayores engaños de los tres políticos ingleses, dos de los cuales, por cierto, Clegg y Miliband, han sido … Continua la lectura de Ojalá que os vaya bonito

El tránsito soberanista de antiguos socialistas

Que el PSC está en crisis es algo evidente para todo el mundo. El gran partido socialista que en la década de los ochenta y noventa dominó los ayuntamientos de las principales ciudades de Cataluña —y la Diputación de Barcelona, ente supralocal que les dio mucho de si—, vive hoy sus peores momentos. Da pena, porque lo que empezó con mucha ilusión en el antiguo Palau Blaugrana un 22 de junio de 1976, cuando se celebró el multitudinario Míting de la Llibertat que unificó al socialismo catalán, excepto a la Federación Catalana del PSOE (se unieron en 1978), se ha convertido en un partido de viejas … Continua la lectura de El tránsito soberanista de antiguos socialistas

El vot mestís

Falta un mes perquè els ciutadans de Catalunya anem a les urnes per decidir què farem l’endemà d’aquestes transcendentals eleccions. Malgrat que els antisobiranistes repeteixin a tot i a dret que aquestes eleccions no seran plebiscitàries, la realitat és que el debat preelectoral gira entorn de la qüestió de la independència de Catalunya. Iceta, Rabell, García Albiol i Arrimadas es passen el dia advertir-nos dels riscos de la secessió amb arguments apocalíptics que, malgrat la distància ideològica que se suposa que els separa, s’assemblen molt. I és que quan el que es debat és l’organització política d’una comunitat, quan el … Continua la lectura de El vot mestís

Per què vull un estat?

“Quan una nació considera que té una dependència indigna, ésser nacionalista es converteix en una elecció de dignitat”, va escriure fa molts anys la sociòloga Liah Greenfeld, una de les principals especialistes sobre la qüestió. I quan Greenfeld parla de nacionalisme vol dir sobiranisme, atès que per a ella el nacionalisme va ser el motor que va permetre l’aparició de les nacions modernes i dels estats, començant, segons ella, per l’Anglaterra del segle XVI. El nacionalisme ha estat, per tant, un dels principals motors de la modernitat. Si el ministre espanyol de Justícia, Rafael Catalá, fos una mica més llegit, … Continua la lectura de Per què vull un estat?

Tot va bé si acaba bé

Avui dimecres es presentarà al Parlament l’acord al qual han arribat els partits sobiranistes i les entitats de la societat civil, el que inclou el desacord de la CUP. Després d’unes setmanes de tensió i d’una batalla campal innecessària, s’ha arribat a la conclusió pragmàtica, que és, a més, la que les enquestes avalen i la bona gent sobiranista desitjava.  El líder del PSC, Miquel Iceta, va dir ahir que la presència del president català, Artur Mas, i del líder d’ERC, Oriol Junqueras, en una mateixa llista unitària a les eleccions del 27S és l’“evidència d’una anomalia democràtica”, on el president i … Continua la lectura de Tot va bé si acaba bé