OTAN sí, OTAN no

Léalo en español 1. Les fílies i les fòbies són dèries. L’única alternativa a la irracionalitat és recórrer a la ciència. L’opinió està sobrevalorada. Tothom té una opinió sobre qualsevol cosa i la defensa amb passió. Tant se val si no té cap fonament o bé fa aigües perquè les evidències la desmenteixen. L’opinió és l’opinió i de vegades es pot donar el cas que algú defensi una posició i actuï en contra de la seva pròpia opinió. Només cal tenir un fetge ben gros i molta cara. Dissabte passat em van assaltar aquesta mena de pensaments mentre estava assegut en … Continua la lectura de OTAN sí, OTAN no

Reobrir la història

Léalo en español 1. L’enemic del meu enemic no és el meu amic. La invasió russa d’Ucraïna ha retratat tothom. Com si encara estiguéssim vivint la guerra freda iniciada el 1947, hi ha hagut polítics i comentaristes que han adoptat una actitud ambigua respecte de la barbàrie promoguda per l’autòcrata del Kremlin, Vladímir Putin. Embolcallats amb un pacifisme que, com ja vaig explicar en la darrera columna, no sap calibrar la profunditat ètica d’aquest conflicte, hi ha qui defensa no enviar armes als ucraïnesos per “acabar”, diuen, amb el patiment de la població indefensa. La ceguesa d’aquesta gent és impressionant. Inclús han … Continua la lectura de Reobrir la història

“Mama, soc el tsar”

Léalo en español 1. Un no a la guerra eurocentrista. La invasió russa d’Ucraïna ha despertat l’eurocentrisme que porten a dins els governants i els mitjans de comunicació. “Guerra a Europa”, destacaven molts titulars dels diaris nostrats, com si aquesta fos la primera vegada que hagués esclatat una guerra al continent europeu després de la finalització de la Segona Guerra Mundial. Caldrà que algú s’atipi de cues de pansa per recuperar la memòria, com aquell qui diu, immediata. A la dècada dels noranta, al cap de poc de la caiguda del Mur, la violència va assolar Europa i, en concret, les guerres … Continua la lectura de “Mama, soc el tsar”

Narinan, narinan

Léalo en español L’expressió anar-hi anant, pronunciada narinan, és sinònima, segons l’amic Josep Espunyes, d’una altra: anar fent (o passant). És una fórmula musical que els de La Trinca van popularitzar amb l’estrofa “I l’OTAN?… Narinan, narinan!” d’una cançó publicada el 1981. Mireu si en fa d’anys que hem de ballar-la. La locució narinan va més enllà del desdenyós anar fent. Sembla que narinan expressi que encara hi ha esperança. La resignació no sembla que sigui definitiva perquè estem determinats a arribar on ens hem proposat. L’humanisme pessimista beu d’aquesta manera dual de viure. Derrotats i tossuts alhora. La història del catalanisme es podria resumir també així. Ha perdut moltes batalles i … Continua la lectura de Narinan, narinan

Torna Orwell

Léalo en español Ahir, 14 de juliol, s’esqueia el 232 aniversari de l’assalt a la Bastilla. No és una commemoració rodona, però, atès que el món no va bé, com ja va preveure Tony Judt, reivindicar avui la Revolució Francesa és més necessari que mai. El segle XX va violentar l’esperit de la Il·lustració amb les ideologies totalitàries que no han desaparegut al segle XXI. L’ascens de l’extrema dreta arreu n’és un símptoma. Qui no entengui que la Xina és una amenaça, perquè és l’estat comunista —i per tant dictatorial— més gran i poblat del planeta, és que no ha entès que … Continua la lectura de Torna Orwell

Els confits de Javier Solana

Léalo en español 1. Han hagut de transcórrer 106 anys, però finalment els EUA han reconegut l’existència del que es considera el primer genocidi del segle XX. L’armeni. L’any 2000, la Cambra de Representants va estar a punt de reconèixer-lo, però minuts abans de fer pública la declaració que ha havia de fer, la iniciativa es va avortar per l’advertiment del president Bill Clinton que una declaració d’aquella mena danyaria la seguretat nacional i les relacions amb un soci tan important geoestratègicament com Turquia. Al cap de vint-i-un anys les coses han canviat. Amb motiu de la commemoració del Dia del Record d’Armènia, que … Continua la lectura de Els confits de Javier Solana

La independència i el dilema del presoner

Léalo en español El 9-N, quan més de dos milions de persones van anar a votar, hi va haver 1.317 punts de votació, 684 dels quals eren locals municipals, i, la resta, escoles i instituts que van obrir les portes pel compromís voluntari d’aquells docents que estaven compromesos amb la causa de la democràcia. En vaig ser testimoni personalment, perquè vaig ser un dels molts voluntaris que es van apuntar al web expressament ideat per a això. El 9-N, diguin el que diguin els seus detractors, va ser un èxit total. Sense aquella jornada, avui no seríem on som. Va … Continua la lectura de La independència i el dilema del presoner

Per un tros de cuixa autonomista

Léalo en español És molt difícil governar amb un pressupost prorrogat. Qui afirmi el contrari, o no ha governat mai o bé menteix descaradament. És evident que els nous pressupostos permetien posar molts més recursos en mans de la societat, incloent-hi una oferta, per reduïda que fos, de llocs de treball públics. El Parlament no ho ha volgut. Bé, no ha estat ben bé així, el grup que no ho ha volgut és la CUP. Hi ha hagut una majoria parlamentària que va des del PP fins a CSQP, i des de C’s fins a la CUP passant pel PSC, que … Continua la lectura de Per un tros de cuixa autonomista

L’impacte del 23-F a Catalunya”

Avui es compleixen 35 anys del “¡Quieto todo el mundo! ¡Todo el mundo al suelo!“, les paraules que va adreçar el tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero, enmig d’un silent Congrés dels Diputats, que va haver de paralitzar la votació sobre la investidura de Leopoldo Calvo Sotelo com a president del Govern. Amb la custòdia de 288 guàrdies més, Tejero va sembrar el caos a la Cambra baixa, en el que va ser un fallit cop d’estat militar que va fer trontollar la imberbe democràcia espanyola. L’Espanya dels segles XIX i XX ha estat condicionada pel protagonisme dels … Continua la lectura de L’impacte del 23-F a Catalunya”

Mi amigo “cupaire”

Un amigo mío que es empresario, aunque él se define a sí mismo como emprendedor, antes del 27S, me dijo que votaría a la CUP. Me quedé boquiabierto, especialmente porque ese día iba trajeado y calculé que el traje debía costar unos 1.200 euros, por lo menos. “¿Te has vuelto anticapitalista?”, le pregunté, puesto que por su estilo de vida, de gente bien, y por su modo de pensar, este amigo mío, al que quiero porque somos amigos desde la infancia, no parece que pudiera optar por un partido así. “No, qué va” —me respondió—, “pero ellos son la garantía de que Junts … Continua la lectura de Mi amigo “cupaire”