La independència i el dilema del presoner

Léalo en español El 9-N, quan més de dos milions de persones van anar a votar, hi va haver 1.317 punts de votació, 684 dels quals eren locals municipals, i, la resta, escoles i instituts que van obrir les portes pel compromís voluntari d’aquells docents que estaven compromesos amb la causa de la democràcia. En vaig ser testimoni personalment, perquè vaig ser un dels molts voluntaris que es van apuntar al web expressament ideat per a això. El 9-N, diguin el que diguin els seus detractors, va ser un èxit total. Sense aquella jornada, avui no seríem on som. Va … Continua la lectura de La independència i el dilema del presoner

Per un tros de cuixa autonomista

Léalo en español És molt difícil governar amb un pressupost prorrogat. Qui afirmi el contrari, o no ha governat mai o bé menteix descaradament. És evident que els nous pressupostos permetien posar molts més recursos en mans de la societat, incloent-hi una oferta, per reduïda que fos, de llocs de treball públics. El Parlament no ho ha volgut. Bé, no ha estat ben bé així, el grup que no ho ha volgut és la CUP. Hi ha hagut una majoria parlamentària que va des del PP fins a CSQP, i des de C’s fins a la CUP passant pel PSC, que … Continua la lectura de Per un tros de cuixa autonomista

L’impacte del 23-F a Catalunya”

Avui es compleixen 35 anys del “¡Quieto todo el mundo! ¡Todo el mundo al suelo!“, les paraules que va adreçar el tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero, enmig d’un silent Congrés dels Diputats, que va haver de paralitzar la votació sobre la investidura de Leopoldo Calvo Sotelo com a president del Govern. Amb la custòdia de 288 guàrdies més, Tejero va sembrar el caos a la Cambra baixa, en el que va ser un fallit cop d’estat militar que va fer trontollar la imberbe democràcia espanyola. L’Espanya dels segles XIX i XX ha estat condicionada pel protagonisme dels … Continua la lectura de L’impacte del 23-F a Catalunya”

Mi amigo “cupaire”

Un amigo mío que es empresario, aunque él se define a sí mismo como emprendedor, antes del 27S, me dijo que votaría a la CUP. Me quedé boquiabierto, especialmente porque ese día iba trajeado y calculé que el traje debía costar unos 1.200 euros, por lo menos. “¿Te has vuelto anticapitalista?”, le pregunté, puesto que por su estilo de vida, de gente bien, y por su modo de pensar, este amigo mío, al que quiero porque somos amigos desde la infancia, no parece que pudiera optar por un partido así. “No, qué va” —me respondió—, “pero ellos son la garantía de que Junts … Continua la lectura de Mi amigo “cupaire”

La revolución democrática soberanista

Guste o no guste, el president Artur Mas se ha convertido en el líder indiscutible de la revolución democrática soberanista. El odio que le profesan los unionistas es similar al que le tienen los izquierdistas arremolinados entorno a Podemos. Él es siempre la diana de todas las críticas. La política española es intransigente, bárbara y torticera. Le falta inteligencia. Y eso afecta incluso a los izquierdistas. Son hijos de la ira, por decirlo a la manera de Dámaso Alonso, aunque esa ira pueda convertirse en totalitaria a la primera de cambio. Cuando Albano Dante Fachin, quien aspira a ser el candidato de Podemos … Continua la lectura de La revolución democrática soberanista

¿Por qué debemos asumir el desbarajuste griego?

¿Quién ha arruinado al Estado griego? ¿Son las políticas de austeridad el gran problema de Grecia? ¿Es culpa de la UE que Grecia tenga un ineficiente sistema fiscal? ¿La UE ha provocado el evidente empobrecimiento de la clases populares griegas? ¿Cuándo el nuevo Gobierno griego amenaza con no pagar la deuda, quién lo hará, quién pagará lo que deben? Podríamos seguir planteando estas y otras preguntas en relación a lo que puede pasar en Grecia desde la victoria de Syriza, el pasado 25 de enero. Lo cierto es que entre los años 2000 y 2009 los gobiernos griegos acumularon una deuda que en 2009 alcanzaba el … Continua la lectura de ¿Por qué debemos asumir el desbarajuste griego?

El futur és dels patriotes

El sempre loquaç ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel García Margallo, va assegurar ahir en una entrevista concedida al diari d’extrema dreta de Madrid, La Razón, que “Cap polític pot privar un català del seu dret a ser espanyol”. Només faltaria! És evident que tots aquells catalans que vulguin ser espanyols ho podran ser sempre. Tant si Catalunya arriba a ser independent com si no, la competència per concedir o llevar la nacionalitat espanyola a un català dependrà de les normes que fixi el govern espanyol. Cap polític, doncs, hauria de voler privar de la nacionalitat espanyola als catalans que … Continua la lectura de El futur és dels patriotes