Etiqueta: Pablo Casado

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Militarisme viral

agusticolomines

Léalo en español La història d’Espanya dels darrers dos segles ha estat, en gran manera, resultat d’una reiterada intervenció de l’exèrcit en la vida pública. No és que ho digui jo, és que va demostrar-ho Carlos Seco Serrano fa molts i molts anys en un llibre que encara es pot trobar a les llibreries, si més no a les de vell: Militarismo y civilismo en la España contemporánea (1984). La pretensió de Seco, que és un historiador conservador que va ser catedràtic a la Universitat de Barcelona —i ara, als seus 96 anys, encara és membre de la Reial Acadèmia de la Història—, era … Continua la lectura de Militarisme viral

Política, Política catalana, Política espanyola, Política internacionalDeixa un comentari

Oh! Europa

agusticolomines

Léalo en español L’estat a Espanya és una finca de nacionalistes. Els estats europeus anteriors al 1945 estaven dominats, també, per nacionalistes. Els estats nació sorgits de la caiguda dels imperis es van forjar mitjançant la difusió d’un nacionalisme agressiu la culminació del qual van ser les cambres de gas alemanyes. Europa té una història negra, negríssima, que connecta amb el mite grec sobre el rapte i la violació de la deessa que dona nom al continent. Hi ha hagut guerres i enfrontaments de tota mena. L’Holocaust i la devastació provocada per la Segona Guerra Mundial van propiciar que els … Continua la lectura de Oh! Europa

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

L’eutanàsia partidista

agusticolomines

Léalo en español Els diaris de Madrid només són paper de vàter, perquè no són ni tan sols higiènics. L’operació política i mediàtica per vincular l’independentisme amb la violència és un escàndol majúscul. Alguns periodistes de les cadenes televisives estatals —per començar aquest tal García Ferreras, edil de la cort de feixistes amb micròfon— s’han convertit en corretja de transmissió del poder i serveixen les informacions de la Guàrdia Civil com si fossin certeses absolutes. Que tanquin totes les facultats de periodisme a Espanya perquè està clar que entre els periodistes cada vegada hi ha menys esperit crític i d’investigació. … Continua la lectura de L’eutanàsia partidista

Conflictes, Historiografia, Política, Política catalanaDeixa un comentari

Alterar la democràcia

agusticolomines

Léalo en español L’historiador britànic Keith Lowe, un dels millors de la seva generació, arrenca el seu últim llibre, The fear and the fredoom. How the Second World War changed us, amb la gràcia literària que només tenen els acadèmics anglosaxons: “I was never happy in my life”. Aquesta infelicitat manifesta, aquest “No he estat mai feliç”, és el que va dir-li Georgina Sand quan Lowe va entrevistar-la i ella tenia vuitanta i tants anys. Sand és una de les protagonistes d’aquest nou llibre de l’autor del conegut estudi sobre la Segona Guerra Mundial, Savage Continent (en castellà a Galaxia Gutenberg, 2014), on … Continua la lectura de Alterar la democràcia

Política, Política catalana, Política espanyola, Política internacionalDeixa un comentari

Cs i l’extrema dreta

agusticolomines

Léalo en español L’extrema dreta avança al món. Ens hauria de preocupar. Als EUA, Donald Trump és el principal promotor d’un conservadorisme basat en l’extremisme, la xenofòbia i el nacionalisme. Aquell ou de la serp dels anys vint, però actualitzat, que havia estat motiu de preocupació de personatges tan dispars com el periodista català Eugeni Xammar i el cineasta suec Ingmar Bergman. És la dreta extrema d’ara, amb ribets populistes, que a Europa es presenta rejovenida —i deslliurada del nazisme, el feixisme o el falangisme, les ideologies tradicionals de l’extrema dreta del segle passat—, fins al punt que avança per … Continua la lectura de Cs i l’extrema dreta

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Podemos, Catalunya en Comú i el 155

agusticolomines

Léalo en español Hi ha partits que sempre necessiten que els acompanyi una autoritat de Madrid per sentir-se còmodes. El tripartit del 155 n’és la màxima expressió. Inés Arrimadas, Miquel Iceta i Xavier García Albiol necessiten que Albert Rivera, Pedro Sánchez i Mariano Rajoy els beneeixin fins i tot quan es presenten com a candidats a presidir la Generalitat de Catalunya. Aquesta tutela externa és una bona metàfora per veure de quina manera entenen l’autogovern els partits unionistes. La cosa fa anys que dura i per això som on som. El tripartit del 155 és el causant de la pitjor … Continua la lectura de Podemos, Catalunya en Comú i el 155