La muerte del régimen del 78

Felipe VI no se sale del guion ni así lo maten. Este Rey no tiene la típica cara de bobo propia de los Borbones pero a veces lo es más que su padre, ese casanova que vivió a cuerpo de rey, nunca mejor dicho, pero que supo aguantar el tipo ante los peores males, el peor de los cuales fue que su entorno militar le montó un golpe de Estado, con su conocimiento o sin él, y el resultado fue que la monarquía quedó reforzada para toda la vida mientras el Estado de las Autonomías pactado en 1978 empezaba su … Continua la lectura de La muerte del régimen del 78

L’èxit de Marta Pascal

Dissabte passat, el PDeCAT va fer un exercici d’exorcisme en un acte on només el conseller Santi Vila va esmentar CDC. La 1a Conferència ideològica del nou partit va ser una mena de presentació en societat del que els diaris n’han dit el “macronisme” català. Tot estava meticulosament programat. El diàleg entre els dos presidents, un pèl llarg i que va ser una mica extemporani, i les intervencions posteriors fins a culminar en un llarg discurs de la coordinadora Marta Pascal, la jove líder d’un partit que està amenaçat més per l’ombra allargassada del passat que no pas per la falta … Continua la lectura de L’èxit de Marta Pascal

De l’EAPC a l’ENGAP-Prat de la Riba. Text de la compareixença parlamentària

Senyor president de la Comissió, diputats i diputades, vull agrair, en primer lloc, la presència avui aquí de la Secretària d’Administració i Funció Pública, la Sra. Meritxell Masó, i de les dues meves companyes en aquesta Secretaria, les directores generals Susanna Bouis i Esther Obach. Així mateix, els vull fer notar la presència de l’equip directiu de l’EAPC que m’acompanya: el subdirector general, el senyor Lluís Bertran, i les subdirectores generals, les senyores Eulàlia Pla i Sylvia Alonso. A més, al meu costat està assegut l’adjunt a la direcció, el senyor Manel Bardavio. Bona tarda a tothom, doncs. L’any 1912, … Continua la lectura de De l’EAPC a l’ENGAP-Prat de la Riba. Text de la compareixença parlamentària

La anciana de Reus y los líos de familia

El fallecimiento de la anciana de 81 años que estaba sola y que murió en la madrugada del pasado día 14 en Reus al incendiarse el colchón de su cama, naturalmente ha causado un gran revuelo. El fuego fue provocado por una vela con la que la octogenaria señora iluminaba su vivienda debido a que hacía dos meses que le habían cortado el suministro de electricidad, aunque por lo que parece no le habían cortado el gas. Se dijo que esta mujer vivía sola y a mí me pareció que eso indicaba que no tenía familia. Me equivoqué. Después de … Continua la lectura de La anciana de Reus y los líos de familia

Primer round

El primer candidat independentista a la presidència de la Generalitat no ha aconseguit ser investit perquè la majoria independentista de la cambra catalana no li ha donat el suport que marca el reglament. Ho intento explicar a una amiga meva nord-americana, especialista en moviments nacionals, i em pregunta per què. Em costa explicar-li-ho. La CUP, el partit dels antisistema, no ha decebut ningú. La CUP, i sé que no els agradarà que els ho recordi, ha votat en contra del candidat independentista al costat dels unionistes. Aquesta és la paradoxa. La realitat és que l’actual situació política posa en evidència tothom. Artur … Continua la lectura de Primer round

L’estripada: Una legislatura excepcional, l’onzena

Aquest matí s’ha constituït el Parlament de l’onzena legislatura. No hi ha hagut gaires sorpreses. La sessió ha començat amb una inusual intervenció del president de la mesa d’edat, el “cupaire” Julià de Jòdar, qui s’ha despatxat a gust sobre la situació política amb un discurs radical que no ha merescut, tanmateix, l’aplaudiment dels diputats de Catalunya Sí que és Pot. L’únic rellevant que ha passat al Palau de la Ciutadella aquest migdia és que la nova presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha estat elegida amb els vots a favor del seu grup, dels 10 diputats de la CUP i…, … Continua la lectura de L’estripada: Una legislatura excepcional, l’onzena

La CatDem i jo, la veritat

La versió anglesa del llibre de Tony Judt (1948-2010), Pensar el segle XX, arrenca amb una sentència de l’economista John Maynard Keynes que diu així: “A study of the history of opinion is a necessary preliminary to the emancipation of the mind.”. Estudiar l’opinió per emancipar la ment, aquest és el valor del pensament liberal democràtic enfront del pensament totalitari. Sense opinió pública, per exemple, no hi ha llibertat de cap manera. En les traduccions catalana i castellana del llibre aquesta llegenda ha desaparegut. És estrany perquè em fa l’efecte que és el millor resum de la raó última de … Continua la lectura de La CatDem i jo, la veritat

Vosaltres, els antipujolistes

L’antipujolisme ha ressuscitat. Aprofiten el frau de Pujol, que es barreja amb el presumpte enriquiment il·lícit dels fills, per comparar-lo amb Franco, com ha fet, sense empatxar-se, el catedràtic Andreu Mayayo. Hi ha qui pica contra el president Mas i diu que la seva vida política s’esgotarà amb aquesta legislatura perquè és un simple epígon del pujolisme, López Burniol dixit. La confessió de Pujol ha tret a passejar l’antipujolisme psicodèlic, refugi dels frustrats, que va arribar a tenir vida pròpia en forma d’una fraseologia que gairebé fregava la categoria d’ideologia. La tesi dels antipujolistes és que aquest és un país màfia, … Continua la lectura de Vosaltres, els antipujolistes

Nous lideratges: Jordi Turull

Tothom qui coneix Jordi Turull, que des del 2010 era portaveu del grup de Convergència i Unió al Parlament de Catalunya fins que el 2013 va esdevenir-ne president en substitució d’Oriol Pujol, en canta les excel·lències. En destaquen la lleialtat i l’eficàcia negociadora, com també l’altíssim grau de disciplina, fins al punt de sacrificar-se pel seu grup quan se li demana. I la prova són les dues comissions d’investigació més complicades per a CiU a les quals ha hagut de fer front: la de l’incendi d’Horta de Sant Joan i la del cas de l’espoli del Palau de la Música, … Continua la lectura de Nous lideratges: Jordi Turull

La pérdida de mentalidad institucional

Uno de los rasgos más sobresalientes de los dos gobiernos tripartitos fue sin duda su falta de mentalidad institucional. Podría hacer una larga lista que lo demostraría, empezando por el viaje del vicepresidente (ERC) a Perpiñán y acabando por la presencia del consejero (ICV-EiUA) de Gobernación en una manifestación infectada de personas antisistema. La falta de esa mentalidad institucional en muchos dirigentes del tripartito fue tan evidente que incluso aquellos que se habían ilusionado con el cambio gubernamental de 2003 se hartaron de la frivolidad con que las izquierdas abordaron sus tareas en el Govern. En nuestro país se confunde … Continua la lectura de La pérdida de mentalidad institucional