Home

https://agusticolomines.files.wordpress.com/2015/10/legislatura-excepcional.m4a

Aquest matí s’ha constituït el Parlament de l’onzena legislatura. No hi ha hagut gaires sorpreses. La sessió ha començat amb una inusual intervenció del president de la mesa d’edat, el “cupaire” Julià de Jòdar, qui s’ha despatxat a gust sobre la situació política amb un discurs radical que no ha merescut, tanmateix, l’aplaudiment dels diputats de Catalunya Sí que és Pot.

L’únic rellevant que ha passat al Palau de la Ciutadella aquest migdia és que la nova presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha estat elegida amb els vots a favor del seu grup, dels 10 diputats de la CUP i…, aquesta ha estat la sorpresa, de 5 diputats dels 11 que té Catalunya Sí que es Pot. Ha estat una picada d’ullet dels antics ecosocialistes a l’esquerra independentista avui aliada a Convergència, atès l’interès del grup de Rabell de tornar a aparèixer a la fotografia dels sobiranistes.

La sessió d’avui ha mostrat quin és l’actual equilibri de forces a Catalunya. Per primera vegada des de la restauració de l’autonomia un partit decididament anticatalanista ocupa la segona vicepresidència de la cambra, que ha recaigut en José María Espejo, de C’s. Queden lluny, per tant, els anys en què aquest lloc corresponia al PSC. Ara els socialistes ocupen la 2a secretaria i el PP no és ni tan sols a la mesa. Així són les coses.

© Jordi Borràs

© Jordi Borràs

Els diputats de C’s s’han posat dempeus per escoltar Els segadors, però ni l’han cantat ni l’han aplaudit. Un mutisme respectuós que m’ha semblat tan cridaner com un altre gest de desaprovació, aquest cop des de la tribuna de convidats, protagonitzat per l’expresident José Montilla, qui no ha aplaudit —seguint el criteri dels diputats socialistes— el primer discurs de la nova presidenta del Parlament. Un mal auguri.

Demà comença el període de negociació per pactar la investidura del 130 president de la Generalitat. Tenen temps fins al 9 de gener. Si llavors no s’ha arribat a un acord, inevitablement l’onzena legislatura serà la més curta de la història, perquè caldrà anar de nou a les urnes per decidir el que els polítics no hauran sabut resoldre.

Si s’arribés a aquest punt, la responsabilitat recauria damunt d’aquells diputats que van afirmar en campanya que aquesta legislatura havia de ser l’última de l’autonomia. Els altres, els diputats unionistes o els que tenen un peu a cada banda, no en seran responsables.

L’estripada del Catalunya Vespre, 26/10/2015

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s