L’estripada: Una legislatura excepcional, l’onzena

Aquest matí s’ha constituït el Parlament de l’onzena legislatura. No hi ha hagut gaires sorpreses. La sessió ha començat amb una inusual intervenció del president de la mesa d’edat, el “cupaire” Julià de Jòdar, qui s’ha despatxat a gust sobre la situació política amb un discurs radical que no ha merescut, tanmateix, l’aplaudiment dels diputats de Catalunya Sí que és Pot. L’únic rellevant que ha passat al Palau de la Ciutadella aquest migdia és que la nova presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha estat elegida amb els vots a favor del seu grup, dels 10 diputats de la CUP i…, … Continua la lectura de L’estripada: Una legislatura excepcional, l’onzena

Per anar més lluny

No sé si han vist la pel·lícula Blue Valentine (Derek Cianfrance, 2011). És bona, creguin-me. I és trista, també. És com un cop a l’estómac. És una història de desamor a partir de mostrar-nos l’efecte devastador del temps sobre l’amor. Dean i Cindy, els protagonistes masculí i femení que interpreten de manera meravellosa Ryan Gosling i Michelle Williams, han de fer front a l’evidència que la seva relació s’ha anat deteriorant i que no saben com remuntar-la perquè no acabi en un desastre. Dean proposa a Cindy una escapada romàntica en un hotel d’aquests que són famosos als EUA, un hotel temàtic, i … Continua la lectura de Per anar més lluny

La lliçó grega

Set mesos d’inestabilitat política, de promeses trencades, d’una escissió interna per haver capitulat a Brussel·les després d’un referèndum que va guanyar i la pèrdua d’un terç dels diputats del seu partit no han malmès el capital polític d’Alexis Tsipras. El primer ministre grec va tornar a donar la sorpresa diumenge passat en guanyar les eleccions i revalidar així els bons resultats a les urnes que havia obtingut el gener d’enguany, quan es va convertir en el primer líder de l’esquerra alternativa a arribar al poder en un país de la Unió Europea. Tsipras va aconseguir la seva primera victòria en … Continua la lectura de La lliçó grega

Cayó el dique

Cuando Antoni Rovira i Virgili, presidente del Parlamento de Cataluña, cruzó la frontera hacia el exilio en 1939, escribió un texto llamado Juramento del exilio. En él se decía, entre otras muchas cosas, que “de la máxima desdicha saldrá el definitivo enderezamiento de la historia, si los catalanes sabemos aprovechar las durísimas lecciones que hemos recibido”. Este 27 de setiembre los soberanistas han sabido aprovechar la ocasión y han hecho historia. El soberanismo acaba de dar un salto cualitativo de gran importancia, independientemente del crecimiento de C’s, que ha capitalizado el voto del “no”. Con una participación del 77,44% de los 5.314.736 de … Continua la lectura de Cayó el dique

Empieza la cuenta atrás

Empieza la segunda y última semana de campaña electoral. El domingo que viene sabremos hasta dónde alcanzará la victoria de los partidarios del “sí” a la independencia. Porque lo primero que reconoce todo el mundo, incluyendo las encuestas publicadas y las no publicadas, es que Junts pel Sí va a ganar las elecciones. Lo que está por ver es con que margen, que en eso las encuestas no aciertan ni una desde hace tiempo. Los soberanistas están muy movilizados. También lo estaban en Edimburgo cuando estuve allí para seguir la campaña del referendo que acabaron perdiendo los partidarios del “sí”. Los dos … Continua la lectura de Empieza la cuenta atrás

Si Carrasco i Formiguera aixequés el cap

El candidat a la presidència de la Generalitat per Unió Democràtica de Catalunya, Ramon Espadaler, va proposar ahir dimarts crear un govern reformista no independentista “amb tots els que vulguin fer una proposta catalana per després portar-la a Madrid” i apostar per una reforma de la Constitució que reconegui la singularitat de Catalunya i li doni un nou model financer. Se suposa que aquest missatge anava dirigit al bloc unionista: C’s, PSC, PP i Catalunya Sí que es Pot. Carai, tenint en compte que UDC s’ha passat la campanya demonitzant els seus antics socis per tenir com aliats la CUP, resulta xocant que … Continua la lectura de Si Carrasco i Formiguera aixequés el cap

Hi faltes tu, amic meu

Tinc un amic independentista d’EUiA amb qui discuteixo molt sovint per qüestions estratègiques. Som bons conversadors i molt apassionats. Gairebé sempre anem amb el peu canviat. Sovint em demano el perquè i no sé trobar-hi resposta, més enllà del que em sembla una intransigència ideològica per part seva, perquè no dubto ni un moment del seu sobiranisme. No entenc, atès que jo fa anys que lluito contra el ogmatisme, per què el seu independentisme és menys intransigent que les seves conviccions comunistes. En fi…, com ja han explicat molts sociòlegs i teòrics dels moviments nacionals, Marx era un nacionalista alemany que precisament … Continua la lectura de Hi faltes tu, amic meu