Entre Frankenstein y Freddy Krueger

La vicepresidenta en funciones, Soraya Sáenz de Santamaría, que lleva algo más de 300 días siéndolo, ha avivado el miedo de sus electores en la rueda de prensa posterior al Consejo de Ministros. Deberíamos llamarlo prevaricación, porque se sirve del púlpito gubernamental para los asuntos partidistas, pero como nadie protesta, insisten en llamarle comparecencia. Este Gobierno está podrido, se mire como se mire, y debería dimitir en bloque. ¡Váyanse para casa, señores y señoras del PP! La operación de salvamento del PP orquestada por Ciudadanos no está cuajando porque el PSOE que no está atado de pies y manos por … Continua la lectura de Entre Frankenstein y Freddy Krueger

Que tinguis sort, Quico!

Léalo en español Aquests dies he llegit un llibre breu però colpidor que em va regalar una companya de feina. L’autor és Antoine Leiris i el títol és tan explícit com contundent: No aconseguireu el meu odi. És el testimoni d’un home jove, periodista, la dona del qual, Hélène Muyal-Leiris, va morir el 13 de novembre del 2015 en l’atemptat de la Sala Bataclan de París. Encara aclaparat per la situació, l’endemà dels fets Antoine va escriure una carta als terroristes i va penjar-la a la seva pàgina de Facebook. En qüestió de minuts va ser compartida per més de 200.000 … Continua la lectura de Que tinguis sort, Quico!

A punt per superar el joc de l’oca

Léalo en español Després de reconèixer que els sorprèn la sostinguda mobilització independentista d’aquests cinc anys a pesar de l’acció combinada en contra de reaccionaris i esquerrans, els propagandistes de l’unionisme escriuen coses com aquesta: “L’infortuni dels pròcers independentistes és que, per poder decidir el seu futur, Catalunya necessita reformar Espanya, però si al final aconseguís reformar-la, una immensa majoria dels catalans no tindrien motius per abandonar-la”. Aquesta és la tesi del director d’El Periódico, alineat combativament amb l’unionisme, i també del PSC —almenys d’una part, perquè Núria Parlon s’ha declarat contrària al dret d’autodeterminació, que és el que vol … Continua la lectura de A punt per superar el joc de l’oca

¿Por qué no unas terceras elecciones?

España parece encaminada a unas terceras elecciones. Después del fracaso de esta semana de Mariano Rajoy en su intento de ser investido presidente, el 31 de octubre concluirá el plazo que marca la ley para que los políticos se pongan de acuerdo y formen gobierno, si es que finalmente alguien lo consigue. Si para esa fecha no hay un nuevo ejecutivo, las elecciones quedarán convocadas de forma automática para el día de Navidad, aunque entonces sí se pondrán de acuerdo en propiciar que se convoquen en otra fecha. España parece encaminada a unas terceras elecciones y a mí, francamente, no … Continua la lectura de ¿Por qué no unas terceras elecciones?

Rajoy no és el problema

La investidura del nou president del Govern espanyol es complica a mesura que passen els dies. Qui està en un estat extraordinàriament nerviós és Albert Rivera, el cap de files del partit nacionalista espanyol per antonomàsia. Des de fa anys, la dèria de Rivera era convertir C’s en el partit frontissa que havia de substituir CiU i PNB a l’hora de formar majories parlamentàries a Espanya. Les dues darreres eleccions han demostrat, però, que esmicolar la dreta i l’esquerra espanyoles i prescindir dels sobiranistes catalans (ja sigui ERC, ja sigui el PDC) impedeix formar govern. Pot semblar una paradoxa però … Continua la lectura de Rajoy no és el problema

“Un RUI té tantes debilitats que em sembla un brindis al sol”

  XAVIER MIRÓ – BARCELONA Agustí Colomines és historiador i professor d’història contemporània a la UB, on lidera la Càtedra Josep Termes. Va dirigir la fundació CatDem, vinculada a Convergència, i des del febrer dirigeix l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. En quin punt està el procés? Progressa adequadament. Socialment és una evidència que l’independentisme està consolidat. Una altra cosa és si creix o no. Des del punt de vista polític, és una mica més complicat com a resultat de la manca de cultura unitària d’aquest país. Els darrers anys la cultura política ha estat presa pel sectarisme. Manca de cultura unitària comparat … Continua la lectura de “Un RUI té tantes debilitats que em sembla un brindis al sol”

L’impossible grup parlamentari catalano-valencià

Léalo en español El 12 de juny del 1994 se celebraren les terceres eleccions europees després de l’ingrés d’Espanya a la UE. Aquelles eleccions, que eren de circumscripció única per a tot l’Estat, va guanya-les el Partit Popular, seguit del PSOE, IU (amb IC) i CiU, que va obtenir 865.913 vots i tres eurodiputats (dos convergents: Carles Gasòliba i Joan Vallbé i una d’UDC: Concepció Ferrer). La novetat respecte de les dues convocatòries anteriors era que la llista de CiU va incloure candidats de dos partits nacionalistes més, Unitat del Poble Valencià (UPV), predecessor del Bloc Nacionalista Valencià (BNV) ara … Continua la lectura de L’impossible grup parlamentari catalano-valencià

RUI: estic disposat a deixar-me convèncer

Léalo en español En una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies (ACN), el líder del PSC, Miquel Iceta, va criticar la possible convocatòria d’un referèndum unilateral d’independència (RUI) amb una reflexió ben senzilla: perquè el seu partit i una part dels contraris a la independència se sentissin cridats a participar en aquest referèndum, el que hauria de passar és “que fos legal”. En una societat democràtica, els referèndums han de ser creïbles i si no ho són, perquè, d’entrada, una de les parts es nega a participar en el joc, llavors qui té el problema és qui diu defensar la democràcia. És clar que hi … Continua la lectura de RUI: estic disposat a deixar-me convèncer

El PDC al país de la lavanda

Léalo en español Una de les millors decisions que van prendre els organitzadors de les eleccions internes del PDC, celebrades entre divendres i dissabte passat, va ser fer-les coincidir amb la inauguració de la seu central del partit, situada al carrer de Provença. És gairebé una metàfora, perquè la vella seu de CDC era al carrer de Còrsega, l’illa de ressonàncies napoleòniques però també de turbulències, i la seu del nou partit, sorgit de les cendres convergents però amb més gent, s’ha instal·lat en el carrer amb el nom de la regió que designa un antic reialme occità que s’estén des … Continua la lectura de El PDC al país de la lavanda

El avance independentista

A pesar de la sensación de desánimo y de los muchos errores cometidos por los partidos independentistas y la ANC, la gente, esa gente que año tras año se ha manifestado reclamando respeto e independencia, no desfallece. Al contrario. Del empate que registró la primera ola del barómetro del Centro de Estudios de Opinión (CEO) —45,3% a favor y 45,5% en contra—, se ha pasado, por primera vez, a una mayoría de catalanes que se muestra partidaria de la creación de un Estado independiente. Los favorables a la independencia son hoy, según los datos de la segunda ola del barómetro, … Continua la lectura de El avance independentista