Retorn al passat

Léalo en español El PSC ha guanyat les eleccions a Catalunya al cap de quinze anys. Això no passava des del 2008, quan Carme Chacón va obtenir un resultat espectacular. L’abstenció també ha guanyat a Catalunya, perjudicant d’una manera claríssima els partits protagonistes de l’anomenada revolució dels somriures. En aquestes eleccions s’ha repetit el resultat de les passades eleccions municipals: ERC ha entrat en un cicle de declivi que Junts no aconsegueix rendibilitzar, tot i que aguanta la posició, malgrat la ruptura amb el PDeCAT. La candidatura de Roger Montañola, que tenia molt de cavall de Troia dels republicans, al final … Continua la lectura de Retorn al passat

O victòria o suïcidi

Léalo en español Quan dilluns de la setmana vinent ens tornem a trobar en aquesta columna, la incògnita electoral ja estarà aclarida. A Madrid, perquè el duel entre el PP i el PSOE s’haurà resolt, del tot o gairebé, i també haurà quedat clar el suport que tindran els partits que fan de crossa, Sumar i Vox. En el cas del PSOE, el seu futur dependrà segurament dels resultats d’alguns partits de les nacionalitats que en la passada legislatura ja van donar-li suport: PNB, EH Bildu, BNG i ERC. Per molt que vulguin fomentar el bipartidisme amb debats cara a cara amb només dos … Continua la lectura de O victòria o suïcidi

Trias no serà alcalde…

Léalo en español Xavier Trias no serà alcalde. Hauria d’esdevenir-se un miracle perquè l’antic batlle de Barcelona per CiU recuperés la vara consistorial amb no se sap quin partit, vist que renega de Junts, o si més no d’aquella coalició de persones que van fer néixer Junts amb Puigdemont. El 2017 Junts era un moviment plural ideològicament, molt més semblant a la Convergència del 1974, o la Casa Gran del Catalanisme, que no pas el Junts que els està quedant al tàndem Turull/Rull i els seus adlàters. “Qui perd els orígens perd identitat”, cantava Raimon. Els orígens de Junts no … Continua la lectura de Trias no serà alcalde…

Sucursalisme al Parlament

Salvador Illa està emprenyat. No m’estranya. Pere Aragonès ha volgut fer de Jordi Pujol quan ni a Catalunya ni a Espanya ningú més podrà practicar com ell el joc de fet a amagar. L’únic partit que hi està bregat és el PNB, que fa quatre dècades que no es mou de lloc. El pujolisme és mort i enterrat, malgrat el retorn a l’autonomisme d’Esquerra i d’una part de Junts. L’intent del Govern de buscar la mediació del PSOE, concretament de Pedro Sánchez, perquè el PSC aprovi els pressupostos de la Generalitat ha irritat encara més el primer secretari del PSC, que … Continua la lectura de Sucursalisme al Parlament

Mentides, renúncies i traïdories

Al número 1.850 de 2019 del setmanari El Temps, l’Àlex Milian recopilava les primeres reaccions literàries a l’1 d’octubre. Hi citava les novel·les de Víctor J. Jurado Riba (La tardor de la llibertat, Columna, 2018), Teresa Saborit (La revolució de les formigues, Verkami, 2018) i un conte de Clara Queraltó inclòs a El que pensen els altres (Proa, 2018). Hi esmentava altres llibres que tenien com a escenari els fets d’octubre de 2017, però més aviat com un teló de fons en el qual s’ambienten les obres de Xavier Vernetta (Boira, octubre, revolta, Edicions Saldonar, 2019), Teresa Solana (Octubre, Crims.cat, 2019), Marc Pastor (Els àngels … Continua la lectura de Mentides, renúncies i traïdories

Quim Nadal i el retorn al passat

Encara que hi posis bona voluntat, és difícil no arrufar el nas després d’escoltar atentament les declaracions de l’excandidat del PSC a la presidència de la Generalitat, i ara conseller en un govern d’ERC, en el programa de Gemma Nierga. La seva aposta per retornar a les essències de l’Estatut del 2006 que es van carregar el PP i el PSOE són clares. Inequívoques. És difícil que algú les pugui interpretar malament. També són lògiques amb el pensament de Quim Nadal, un federalista convençut, com Joan Ignasi Elena, un altre dirigent del PSC rescatat per ERC. Tots dos van abandonar el PSC … Continua la lectura de Quim Nadal i el retorn al passat

Pressupostos i solitud

Léalo en español 1. PRESSUPOSTOS ESPANYOLS. Estava cantat. Després d’amenaçar de fer-ho durant dies, finalment Esquerra no ha presentat l’esmena a la totalitat als pressupostos de Pedro Sánchez. Les maniobres del cap del govern espanyol per desfer-se dels republicans van donar els seus fruits quan la setmana passada va aconseguir el suport de dos socis poc corrents, el BNG (1) i Coalició Canària-NC (2). Aquests tres escons s’afegien als dels socis habituals dels socialistes, com són Més País (2), Compromís (1), EH Bildu (5), PNB (6), Terol Existeix (1), el Partit Regionalista de Cantàbria (1) i el PDeCAT (4). Entre tots, … Continua la lectura de Pressupostos i solitud

Remar junts

Léalo en español 1. ESFULLAR L’ACCIÓ POLÍTICA. Ja està. Ja s’ha acabat una etapa llarga d’inestabilitat derivada de dues maneres completament oposades d’encarar el postprocés. El debat que s’ha produït a Junts no ha estat sobre l’estratègia a seguir, sinó sobre amb quins instruments dur-la a terme. En teoria, un partit polític aspira sempre a ocupar espais de poder, però de vegades resulta impossible insistir en una acció política que té com a conseqüència la dissolució de la identitat. Junts va néixer com un partit independentista, amb gent que provenia de diverses tradicions. Només cal repassar els noms de l’executiva, però em … Continua la lectura de Remar junts

Anem-nos-en junts

El Govern de coalició presidit per Pere Aragonès està acabat. Ara o d’aquí a uns mesos. L’ha enterrat el soroll i la desestabilització de la coalició arran de la reacció dramàtica d’Aragonès a la demanda de Junts que se sotmetés a una qüestió de confiança si no donava garanties de complir el pacte d’investidura. Des de l’endemà de les darreres eleccions, Esquerra ha volgut desestabilitzar Junts. L’avantatge electoral d’Esquerra (trenta-cinc mil vots i un diputat) sobre Junts ha fet creure als republicans que podien fer i desfer al seu gust. També és cert que Junts va fer una negociació de la … Continua la lectura de Anem-nos-en junts

Canvi de rumb

Léalo en español 1. TEMPS PERDUT. La commemoració dels cinc anys de la celebració de l’1-O s’ha produït en un context de tensió entre els socis de Govern, que és una més de les moltes topades que Junts i Esquerra mantenen des de fa temps. Fa cinc anys els actors polítics eren parcialment uns altres, PDeCAT i Esquerra, però les divergències eren les mateixes, perquè la interpretació que fan de la realitat Puigdemont i Junqueras, que són els líders polítics del procés, no té res a veure. Dissabte va quedar ratificat en l’acte de l’Arc de Triomf quan Puigdemont va criticar … Continua la lectura de Canvi de rumb