Podemos i Colau

Pablo Iglesias va tornar a repetir que si les forces progressistes s’unissin per fer fora el Partit Popular se solucionaria la tensió sobiranista. Ho va afirmar en el fracassat míting de l’11-S a Santa Coloma de Catalunya en Comú: “Ha arribat el moment d’una gran aliança”, va clamar, convocant el PSOE i ERC a sumar-se a la seva particular comunitat de l’anell i així poder posar fi al regne de Rajoy. Realment té molt de mèrit l’obstinació dels neocomunistes amb la idea que fent fora el PP ja està tot solucionat. El règim del 78 agonitza a Catalunya i Podem … Continua la lectura de Podemos i Colau

L’estat d’excepció dels “amics per sempre”

Léalo en español Tothom té el dret a recordar allò que li dona la gana i que més li convé. En les últimes setmanes, per exemple, els diaris omplen pàgines i pàgines per recordar el 25è aniversari de la celebració del Jocs Olímpics de Barcelona. Els confesso que d’aquell estiu de 1992 no recordo cap altre esdeveniment que una qüestió personal, que ara no fa al cas d’esmentar, però que per a mi va ser molt important. Dels Jocs Olímpics, no en recordo res, perquè aquesta mena d’esdeveniments no m’interessen gens ni mica. Amb el Mundial de Futbol de 1982, … Continua la lectura de L’estat d’excepció dels “amics per sempre”

Pedro Sánchez, parlar per no callar

Léalo en español La política és el món del bla-bla-bla. No hi ha cap polític que se’n pugui estar. De fet, la retòrica i la política són dos invents dels grecs perfectament lligats i complementaris. L’habilitat de qui parla per convèncer els seus oients és, a més, el fonament de la democràcia. Qui parla de manera confusa, potser és que no té clar què vol dir. O sí, com passa amb Mariano Rajoy, de qui es mofen els adversaris perquè molt sovint construeix frases incomprensible, però que es veu que deu ser un enze que els electors voten reiteradament per … Continua la lectura de Pedro Sánchez, parlar per no callar

Ciudadanos al rescate del PP para hundir al PSOE

Ciudadanos siempre da oxígeno a los partidos del Régimen del 78. Todo el mundo conoce cuál es el origen de Ciudadanos, el partido que lidera Albert Rivera. El próximo 7 de junio se cumplirán doce años de la presentación del Primer Manifiesto de “Ciutadans de Catalunya” en un restaurante de la plaza Real de Barcelona por unos intelectuales catalanes apegados al nacionalismo español. Allí estaban Félix de Azúa, Albert Boadella, Francesc de Carreras, Arcadi Espada, Teresa Giménez Barbat, Ana Nuño, Félix Ovejero, Félix Pérez Romera, Xavier Pericay, Ponç Puigdevall, José Vicente Rodríguez Mora, Ferran Toutain y los ya difuntos Carlos Trías, Ivan Tubau y Horacio Vázquez Rial. El Estado les fue premiando el gesto … Continua la lectura de Ciudadanos al rescate del PP para hundir al PSOE

Autogobierno catalán y Constitución

El 24 de octubre de 1977, Josep Tarradellas tomaba posesión como presidente de la restablecida Generalitat por las aplicaciones prácticas del acuerdo entre la oposición catalana, representada por el Consell de Forces Polítiques de Catalunya,y los hijos del franquismo, con el gobernador civil Salvador Sánchez-Terán a la cabeza, plasmadas en el Real Decreto-ley 41/1977 de 29 de septiembre de aquél año. El restablecimiento de la Generalitat y el reconocimiento de Josep Tarradellas como su presidente suponía, en primer lugar, un acto singular de la Transición, que ni siquiera el Gobierno vasco en el exilio consiguió imitar, en tanto que con … Continua la lectura de Autogobierno catalán y Constitución

L’error, o no, de Gabriel Rufián

Léalo en español Suposo que molts independentistes van xalar escoltant l’abrandat discurs contra el PSOE que va pronunciar el diputat d’ERC al Congrés en la sessió d’investidura de Mariano Rajoy. L’endemà, un cop constatat que el PP es va alinear amb el PSOE contra els furibunds atacs del republicà, l’alegria dels independentistes radicals devia augmentar encara més. Tan sols Joan Tardà va intentar posar pomada a la ferida amb un seguit d’afectuoses piulades dirigides als socialistes. Quines coses, oi? El món al revés, atès que abans Tardà era l’home dels incendis, i en canvi ara sembla un moderat en contraposició amb el verb encès i populista del seu … Continua la lectura de L’error, o no, de Gabriel Rufián

Torna la Inquisició

Léalo en español La crisi del PSOE no és aliena a la crisi d’Estat dels últims temps, els inicis de la qual, diguin el que diguin els unionistes recalcitrants, es deuen a la força de l’independentisme català i a l’emergència dels nous partits que han esquerdat el bipartidisme gairebé perfecte d’antany. Encara que ho neguin, perquè no hi ha ningú que estigui en ple combat que reconegui que el seu adversari li està menjant el terreny, finalment la mobilització sobiranista catalana es va cobrar una primera víctima entre les files de la política espanyola: Pedro Sánchez. El ja exsecretari general … Continua la lectura de Torna la Inquisició

PSOE: la guerra de les dues roses

Léalo en español Em sembla que era Ramón María del Valle-Inclán qui va dir que a Espanya es premia tot el que és dolent. I això que el gran autor teatral es va estalviar haver de patir, perquè es va morir el 1936, el que va passar a Espanya durant la Guerra Civil i després, amb el franquisme, un cop l’Estat va quedar en mans dels que vestien camisa blava i lluïen un ridícul bigoti que els perfilava el llavi superior. Si el bigoti de Hitler és la icona del nazisme, aquest bigotet ho és del franquisme. La literatura espanyola és … Continua la lectura de PSOE: la guerra de les dues roses

¡Vaya pitote en el PSOE!

La vicepresidenta del Gobierno en funciones —y va para largo, según parece—, Soraya Sáenz de Santamaría, insiste en que “a la soberanía nacional no se le pueden poner ni comas ni condiciones”. No le falta razón. Eso mismo podría suscribirlo cualquier soberanista catalán, pues para los independentistas la nación catalana tiene derecho a la autodeterminación, precisamente, porque es una nación y no esa región del noreste español si uno mira un mapa con criterios políticos centralistas y especialmente madrileños. El lenguaje siempre está teñido de intención. A ningún catalán se le ocurre pensar que Valencia es su “levante”, ese mítico … Continua la lectura de ¡Vaya pitote en el PSOE!

Entre Frankenstein y Freddy Krueger

La vicepresidenta en funciones, Soraya Sáenz de Santamaría, que lleva algo más de 300 días siéndolo, ha avivado el miedo de sus electores en la rueda de prensa posterior al Consejo de Ministros. Deberíamos llamarlo prevaricación, porque se sirve del púlpito gubernamental para los asuntos partidistas, pero como nadie protesta, insisten en llamarle comparecencia. Este Gobierno está podrido, se mire como se mire, y debería dimitir en bloque. ¡Váyanse para casa, señores y señoras del PP! La operación de salvamento del PP orquestada por Ciudadanos no está cuajando porque el PSOE que no está atado de pies y manos por … Continua la lectura de Entre Frankenstein y Freddy Krueger