Mediadors, intermediaris, relators i altres espècies

Léalo en español Alguna cosa es mou. La vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, ahir va haver de sortir al pas urgentment per aclarir la notícia sobre un possible mediador en el conflicte actual entre Catalunya i Espanya. Segons la vicepresidenta, l’esmentat intermediari només actuarà en la mesa de partits catalans, deixant al marge La Moncloa. I és que el marc de trobada entre Catalunya i el govern espanyol és, a parer seu, la comissió bilateral, on ningú no ha de ficar-hi el nas. Per a Calvo, aquest mitjancer entre els partits catalans ha de ser un home o una dona que conegui … Continua la lectura de Mediadors, intermediaris, relators i altres espècies

Españolizar la política catalana

Llegiu-lo en català Las peores derrotas son las que se infringe uno mismo. En la práctica del tenis los errores no forzados son aquellos errores que, sin mediar nuestro rival, provocamos nosotros mismos. Por ejemplo, cuando tenemos una bola fácil para ganar el punto y fallamos el golpe mandando a la red o fuera de la pista la pelota. Lo bonito del tenis son los errores forzados por golpes ganadores que rompen la técnica del rival. Algo parecido ocurre cuando observamos la buena política. Lo peor es caer en un racha de errores no forzados e ir perdiendo puntos uno … Continua la lectura de Españolizar la política catalana

La trampa

Llegiu-lo en català Sobre el futuro nadie sabe nada. Pero los agoreros habituales nos anuncian para el flamante 2019 todo tipo de males ya que los soberanistas catalanes no dan su brazo a torcer. Últimamente, además, los medios unionistas alimentan una falsa polémica sobre la supuesta división del independentismo por la actitud que deberían tomar PDeCAT y ERC ante la tramitación de los presupuestos españoles. El sector autonomista del PDeCAT, agazapado mayoritariamente en la dirección, va emitiendo señales de su intención de rendirse a la presión de los medios de comunicación y al entorno conservador neopujolista que se disfraza de … Continua la lectura de La trampa

I què us pensàveu

Se’n recorden d’aquells cartells al voltant d’un estany on es demana als visitants que no donin menjar als peixos? La gent no en fa cas i llença a l’aigua trossos de pa i altres menges. A causa d’aquesta, diguem-ne, dieta irregular, els peixos es fan grans i grans i trenquen l’ecosistema. Amb la política passa una cosa semblant. Si tu alimentes un relat ultranacionalista, la gent pica l’ham i accepta com a normal el que no ho és. Llavors és quan s’altera l’ecosistema polític. I això és el que ha passat a Andalusia. Qui tant tira fa dos caps, es diu … Continua la lectura de I què us pensàveu

Cornuts i pagar el beure

Léalo en español “És inaudit que se’ns miri a nosaltres com si estiguéssim en deute amb Pedro Sánchez”. Així va resumir el conseller empresonat Jordi Turull la sensació que tenia davant la pressió de Podem i els altaveus mediàtics de l’unionisme català perquè el sobiranisme voti els pressupostos presentats pel PSOE. Quina obligació té el sobiranisme de facilitar la tramitació dels pressupostos —per altra banda, relativament necessaris, atès el calendari electoral?— Una cosa és que el sobiranisme ajudés a fer fora el PP del poder, aguditzant la crisi d’estat provocada per la corrupció i el conflicte català, i una altra … Continua la lectura de Cornuts i pagar el beure

100 anys de valencianisme

La matinada de l’11 de novembre de 1918, en un vagó de tren aparcat al bosc de Compiègne, els representants de les potències aliades van signar l’armistici amb Alemanya. Era la fi de la Primera Guerra Mundial. Tres dies després, el 14 de novembre, el diari La Correspondencia de Valencia va publicar a la primera plana i en un lloc preferent una Declaració Valencianista que anava precedida d’un article, a tres columnes, titulat “Valencianisme”. És l’origen del valencianisme polític, empeltat amb catalanisme de Prat de la Riba. Si el 1908 havia estat fundada la Joventut Valencianista (JV), el primer grup polític obertament … Continua la lectura de 100 anys de valencianisme

L’agonia del règim del 78

Léalo en español   Encara que es resisteix a morir, el règim del 78 es mor. L’agonia és llarga i els responsables de les cures pal·liatives van fent la feina perquè no se li acabi la vida. La sorpresa és que l’entorn cuidador no està format tan sols pels dos pilars del sistema, PP i PSOE, i els dos esqueixos, Podemos i Ciudadanos, sinó que s’hi han afegit alguns dirigents dels partits nacionalistes bascos i catalans cada vegada més refractaris al procés sobiranista català. La por al canvi converteix el bloc autoproclamat constitucionalista en una orgia política que intenta seduir … Continua la lectura de L’agonia del règim del 78

Las fantasías de Joan Coscubiela

Versió en català   “La solución de fondo al conflicto catalán es hoy más difícil que hace un año”. Eso es lo que afirma Joan Coscubiela, el antiguo portavoz de los comunes —cuando eran conocidos como los Qwerty— en el Parlament. Aunque El Independiente se invente que Coscubiela “tuvo el coraje de dimitir porque no le gustaba nada de lo que estaba viviendo en aquellos enloquecidos días de eclosión del procés”, lo cierto es que en septiembre de 2017 se erigió en portavoz del unionismo más salvaje, aplaudido por las hordas del partido naranja, uno de los vértices actuales de la extrema derecha española. … Continua la lectura de Las fantasías de Joan Coscubiela

Cs i l’extrema dreta

Léalo en español L’extrema dreta avança al món. Ens hauria de preocupar. Als EUA, Donald Trump és el principal promotor d’un conservadorisme basat en l’extremisme, la xenofòbia i el nacionalisme. Aquell ou de la serp dels anys vint, però actualitzat, que havia estat motiu de preocupació de personatges tan dispars com el periodista català Eugeni Xammar i el cineasta suec Ingmar Bergman. És la dreta extrema d’ara, amb ribets populistes, que a Europa es presenta rejovenida —i deslliurada del nazisme, el feixisme o el falangisme, les ideologies tradicionals de l’extrema dreta del segle passat—, fins al punt que avança per … Continua la lectura de Cs i l’extrema dreta

La màgia de Gabriel Rufián

Léalo en español Gabriel Rufián és un polític que sovint es fa un embolic amb les seves metàfores. ¿Se’n recorden d’aquella seva piulada, poc abans de la proclamació de la República, quan ERC era gairebé més radical i purista que la CUP, que amb una enigmàtica llegenda, “155 monedas de plata”, insinuava traïcions a dojo? Després va desmentir al programa d’Ana Rosa Quintana que hagués volgut dir el que tothom va entendre. Els polítics han posat en crisi la política perquè menteixen per sistema. No saben pronunciar la paraula “perdó” per admetre que s’han equivocat. Però en el cas que fos … Continua la lectura de La màgia de Gabriel Rufián