Etiqueta: PP

Historiografia, Política, Política internacionalDeixa un comentari

Mussolini, avui

agusticolomines

No he llegit cap dels quatre volums de la novel·la M. que Antonio Scurati ha dedicat a la figura de Benito Mussolini, el dictador italià dels anys 20 i 30. Espero fer-ho abans que es publiqui el cinquè volum, que ja està anunciat. Amb el primer llibre —M. El fill del segle— va guanyar el prestigiós premi Strega 2019. Aquest és un projecte literari monumental, que no és ben bé una mera creació imaginativa. He llegit els comentaris de diversos crítics sobre la tetratologia i la majoria elogia la sàvia combinació de ficció i realitat que Scurati aporta en aquesta sèrie narrativa, … Continua la lectura de Mussolini, avui

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Pedro Sánchez: entre el diàleg i l’engany

agusticolomines

Des de l’escó 33 Pedro Sánchez té més vides que un gat. El secretari general del PSOE hauria d’estar agraït als partits independentistes catalans. Li han donat el poder dues vegades sense tenir majoria. El temps ho reconeixerà. La primera vegada va ser el 2018, quan van propiciar la caiguda de Mariano Rajoy després de la moció de censura que va convertir-lo en president del govern espanyol, sobretot perquè Ciutadans va refusar donar suport a Sánchez. Malgrat el que pensen els puristes, aquella decisió va donar vida a l’independentisme, delmat per la derrota del 2017, i va ser la sentència … Continua la lectura de Pedro Sánchez: entre el diàleg i l’engany

Política, Política catalana, Política espanyola, Política internacionalDeixa un comentari

La veritat i la política

agusticolomines

Des de l’escó 33 No ha estat una bona setmana per a la veritat. Els valencians de l’Horta Sud i la Ribera ja acumulaven una setmana de mentides després dels aiguats del 29 d’octubre, que han provocat desgràcies materials i humanes encara per avaluar. A mesura que passin els dies, moltes de les persones desaparegudes es convertiran en morts i el nombre de pèrdues humanes superarà de llarg les tres-centes actuals. És un tòpic, que, tanmateix, és cert, que en una crisi la primera víctima és la veritat. A pesar de saber-ho, una vegada i una altra es repeteix l’error. … Continua la lectura de La veritat i la política

Política, Política catalanaDeixa un comentari

La fragilitat de Salvador Illa i l’alternativa independentista

agusticolomines

Des de l’escó 33 Aparentment, Salvador Illa presideix un govern estable. Els que n’exalten la bona gestió, de moment es precipiten, perquè no ha fet res que justifiqui qualificar-lo així. Si mirem enrere i consultem el seu currículum, no és per llançar coets. L’actual president de la Generalitat és llicenciat en filosofia i viu professionalment de la política des que tenia vint-i-nou anys. Primer va ser batlle del seu poble, la Roca del Vallès, fins al 2005. Després va ser director general de la gestió d’infraestructures del Departament de Justícia, càrrec en el qual va ser substituït el 2009, just … Continua la lectura de La fragilitat de Salvador Illa i l’alternativa independentista

Política, Política catalana, Política espanyola1 comentari

Junts, els lloguers, i la política parlamentària

agusticolomines

Des de l’escó 33 El recurs fàcil per a qui no entén la política és analitzar-ho tot en clau ideològica, o estètica, que n’és la simplificació més basta. En un Congrés gairebé bipartidista, en el qual les majories només es poden articular al voltant del PSOE o del PP, és normal que en unes votacions puguis coincidir amb un o amb l’altre cap de colla. No crec que el PNB s’hagi transformat en un partit d’esquerra pel fet d’estar aliat amb el PSOE, ni Junts és des de la setmana passada el partit de dreta que anhelen els articulistes i … Continua la lectura de Junts, els lloguers, i la política parlamentària

PolíticaDeixa un comentari

Resposta a David Miró

agusticolomines

Des de l’escó 33 Avui, diada de la marededeu d’agost, @David Miró ens ofereix un article al @DiariAra amb la intenció de comentar la meva piulada sobre l’editorial que va publicar el seu diari, segurament escrit per ell mateix, fa uns dies. Li agreixo i li aclareixo algunes coses que crec que no ha entès. Primer, però, faig un aclariment. Miró diu que en el congrés d’@Esquerra_ERC del mes de novembre només es debatrà sobre el lideratge. A la llum que els republicans es van dividir gairebé per la meitat quan van decidir si calia investir president @salvadorilla i que … Continua la lectura de Resposta a David Miró

Política2 comentaris

Per què s’ha acabat l’etapa de l’exili?

agusticolomines

Des de l’escó 33 Arran de la carta feta pública pel president Carles Puigdemont dissabte passat, les interpretacions han estat múltiples, i sovint esbiaixades o exagerades. El debat polític a Catalunya —i no cal dir a Espanya— cada vegada és més prim. Tot és partidisme i distorsió de la imatge de l’altre. Es practica una alteritat perversa. Poques vegades un està preparat per admetre que l’oponent diu i argumenta una posició que tu, t’agradi o no, no tens dret a afirmar que no és la seva ni hauries de gosar estrafer-la. És amb aquest ànim que em disposo a comentar … Continua la lectura de Per què s’ha acabat l’etapa de l’exili?

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Una nit electoral agredolça

agusticolomines

Una anàlisi d’urgència dels resultats electorals del 12-M Com vam arribar a les eleccions d’ahir que han propiciat la pèrdua de la majoria independentista al Parlament? Passar del 52% al 43% no és poca cosa. La responsabilitat de convocar eleccions va ser tan sols d’Esquerra, que em fa l’efecte que no va calcular bé què hi podria perdre. Ara ja sabem que ha perdut un president, que, amb quaranta-dos anys, diu que es retira de la primera línia. De fet, el president Aragonès va començar a cavar la seva tomba el dia que no va saber copsar els efectes que … Continua la lectura de Una nit electoral agredolça

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Moure els escèptics, neutralitzar els rebentaires

agusticolomines

La campanya electoral és estranya. En realitat tens poca sensació que els electors estiguin gaire interessats en el que passa. Com que formo part de la candidatura de Junts, sí que puc afirmar que l’entorn està molt mobilitzat, entre altres coses perquè no és gens fàcil aconseguir traslladar un munt d’autocars des dels diversos indrets de Catalunya a Argelers per fer costat al candidat, el president Carles Puigdemont. La intenció és que aquest entusiasme de les persones que fan l’esforç de traslladar-se a la Catalunya Nord després es multipliqui amb un boca-orella tan ampli com sigui possible.  Convèncer els crítics, … Continua la lectura de Moure els escèptics, neutralitzar els rebentaires